Hi havia un equip que sumaria la seva primera victòria a l’EuroCup i aquest premi va ser pel KK Cedevita. El BC MoraBanc Andorra mai va estar prou intens com per optar seriosament a la victòria. Una defensa massa laxa i uns pobres percentatges en el llançament van decidir l’enfrontament a favor del conjunt balcànic (91-73).
 

La primera cistella del partit, d’Stipanovic, recollint un rebot, mostraria on va errar principalment el MoraBanc, en la defensa. Aquest va ser un càstig que el rival va saber aprofitar, amb opcions de llançament fàcils i imprimint velocitat. El 9-2 que de seguida va mostrar el marcador indicava el que estava passant, que va anar empitjorant. Kruslin i Musa veien la cistella gran des de les diferents distàncies, de tres inclosa, mentre que al bàndol contrari els punts s’anaven repartint. Albicy, que per lesió ho tenia francament complicat per jugar, va aparèixer en pista substituint a un Fernández que s’havia carregat amb dues faltes massa aviat. La defensa no rutllava i finalitzava el quart amb els andorrans rebent 27 punts. Dada preocupant.
 

Stevic era qui s’encarregava que els croats no s’acabessin d’escapar, però l’encert de Musa, Cherry i Zganec ho dificultava. A més d’estar poc intens al darrere, el MoraBanc patia un desancert alarmant en el tir, sobretot en el de tres i el lliure. La situació s’anava complicant a mida que passaven els minuts, amb els locals jugant massa còmodes en atac. Un triple de Nichols posava una diferència de +13 (41-28). S’embolicava el matx, però el conjunt andorrà va pujar una marxa la defensa i a partir d’aquí el panorama va variar. Era el que calia fer. Un triple de Walker, el primer que materialitzava el MoraBanc en set intents, servia per reaccionar, al que li seguia una recuperació del propi aler nord-americà que finalitzava amb esmaixada. Amb Shurna i Blazic aconseguien un parcial de 0-8 i arribar al descans 45-39. El millor de tot, vist el que succeïa en pista, era que només es perdia de sis.

 

Segueixen els mals / A la tornada Karnowski era protagonista. Els seus companys el buscàven. Nichols era qui feia mal de veritat per part croata. I quan el partit es tornava a obrir, arribava una nova desconnexió andorrana. A més Fernández es carregava amb la quarta falta personal, que complicava seriosament pel que quedava d’enfrontament la direcció del joc, amb un Albicy mermat físicament. Els punts de Cherry i Murphy tornaven a posar terra de per mig a l’electrònic. El període acabava amb una darrera cistella de Jelinek (66-54).
 

Només quedaven 10 minuts per davant i el triple inicial de Jankovic havia de servir per portar una reacció que finalment no acabaria produint-se, perquè la defensa tornava a ser excessivament tova, i el conjunt balcànic tornava a comptar amb una bona circulació de pilota. Murphy castigava la cistella contrària, i amb l’ajuda d’Stipanovic i Zganec materialitzaven un parcial de 13-0 que decidia el matx, amb una màxima diferència de +22 (79-59). Amb la inèrcia que estava seguint el partit, només calia veure quina seria definitivament la diferència en el marcador. Als jugadors del MoraBanc se’ls veia apàtics i quedava encara força estona per davant. Només es podia maquillar el resultat, sobretot pensant en el bàsquet average de cara a la segona volta. Colom, Fernández i Walker, van intentar-ho amb cistelles, amb dos triples inclosos, i Diagné des de la línia de tir lliure. Però el Cedevita no estava per deixar escapar les diferències i així el seu entrenador ho va mostrar en un temps mort. La darrera cistella, una esmaixada de Johnson remuntant la línia de fons, reflectia el que era el MoraBanc defensivament. Al final van ser 18 els punts de diferència.

 

Peñarroya: «La nostra defensa és molt fràgil»
 

La intenció era canviar la tendència dels darrers partits però no ho van aconseguir. A Zagreb el MoraBanc volia desenvolupar «un partit on el que preteníem de millora en el nostre aspecte defensiu no l’hem aconseguit. Hem deixat que el Cedevita estigués còmode al camp des de l’inici, anotant. Els ha donat molta confiança i molta desconfiança a nosaltres, que es tradueix en els nostres mals percentatges a la primera part, fallant triples i tirs lliures, i tot i així arribant amb opcions» al descans. Però al segon temps «una altra vegada la nostra defensa és molt fràgil, el rival juga molt còmode i la nostra mentalitat no és forta per aguantar 20 minuts més sabent que no estem defensant bé i a més tenim molt desencert».