Els historiadors i investigadors que fan recerca sobre temes andorrans necessiten més accés a la informació i als arxius, recursos econòmics, difusió i divulgació dels seus treballs i una xarxa de suport tant des de les institucions públiques com des del sector privat. Són algunes de les peticions que es van posar sobre la taula en el debat dedicat a l’estat de la recerca històrica que es va celebrar ahir a la Farga Rossell. Una altra mancança és conèixer què s’ha fet, o en què s’està treballant, per no duplicar esforços o col·laborar, i, per això, es posarà en marxa «una base de dades amb una bibliografia que recull més de 700 documents, accessibles quan ho siguin, i que s’anirà ampliant», segons va anunciar ahir Helena Solé, del Departament de Recerca. La presentació, però, es farà durant la 3a Trobada de Joves Investigadors, que tindrà lloc el 27 de desembre.

Entre els ponents també hi havia la cap d’Arxius, Susanna Vela, que va recordar que «encara no existeix una llei que reguli l’accés a la informació». De fet, hi ha documents a l’Arxiu Nacional als quals no es pot accedir per protecció de dades. La legislació resoldria aquestes situacions i, potser, podria determinar un període per desclassificar els arxius.
Per la seva part, Albert Villaró, del Centre d’Estudis Històrics de l’Institut d’Estudis Andorrans, va admetre que «en els últims anys s’han obert molts fronts i costa orientar-se». De fet, Villaró treballa en un recull bibliogràfic sobre la recerca.
També va intervenir l’arqueòleg Gerard Remolins, que va destacar la feina de l’Associació professional  d’arqueòlegs i historiadors per defensar-se davant de les mancances del sector investigador.

En general, va quedar constatada la passió dels investigadors, als quals falten recursos però no empenta.