PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Nínxols, tombes… o columbaris

La moda emergent pel descans dels difunts és un sepulcre col·lectiu amb les urnes de les incineracions

Per Iván Moure

La cstanyada popular d’Ordino, ahir a la tarda al centre de la vil·la.
La cstanyada popular d’Ordino, ahir a la tarda al centre de la vil·la. | Maricel Blanch
Arriba Tots els Sants i, hagi pont o no (com succeeix al 2017), és el dia que rendim tribut als nostres avantpassats i anem a visitar-los allà on descansen. Com cada any, l’activitat de les funeràries i de les floristeries es multiplica per aquesta festivitat.
 
Pompes Fúnebres De Les Valls admet que la venda de taüts és la seva principal activitat econòmica però que per aquestes dates assumeixen un altre rol: adequar els espais als cementiris. «És una tradició i la gent vol tenir cada any preparats els nínxols del seus familiars al cementiri. Ens truquen perquè nosaltres ens n’encarreguem. De fet, portem dos mesos anant de bòlid».
 
Aquest tipus de tasques permeten la funerària escaldenca conèixer de primera mà l’actualitat en matèria d’enterraments. I segons asseguren, continua la tendència a l’alça de les incineracions fins el punt que assoleixen el 80% de les demandes, però que no afecta a nivell de negoci perquè aquests també requereixen d’un taüt –normalment ecològic– que es crema amb el difunt. La resta es decanta per l’enterrament tradicional, així doncs als cementiris predominen els nínxols i tombes, però a poc a poc van guanyant terreny en l’agenda dels marbristes els columbaris. Quedi clar que no és cap invent actual, ja que es van començar a construir cap al segle III, però ara s’estan convertint en una alternativa més. Es tracta d’un híbrid de les altres dues modalitats, un conjunt de sepulcres familiars als quans es dipositen les urnes cineràries. «A Andorra s’han anat escampant i ara ja en tenim pràcticament a tots els cementiris», sostenen des de la funerària de les Valls. Columbaris, tombes o nínxols. «El costum d’anar al cementiri no s’esborra. El columbaris són nínxols familiars i no fan més que reforçar aquest fet», aplaudeixen.

Floristeries desbordades / L’altre gran beneficiat per la festivitat de Tots els Sants és el comerç de les flors i les plantes. Tothom es decanta per aquests productes alhora de decorar l’espai sagrat dels seus avantpassats. «Sobretot agraden els clavells, les roses i els lliris», apunten des de la Floristeria Les Roselles, amb preus que oscil·len des dels 25 euros d’un ram als 150 d’una corona ben farcida de colors i aromes. «Aquests dies previs a l’1 de novembre estem desbordats», confessen amb l’alleujament de que dies com aquest, Sant Valentí, Sant Jordi o Nadal fan que per a aquests negocis quadrin els números a final d’any.
 
La gent acostuma a fer reserves per avançat però també hi ha molt despistat que ho deixa tot per a l’últim dia. Per això, avui Les Roselles i la resta de floristeries del Principat es prepara per als d’última hora. «Més o menys sabem qui són. La gent cada any fa les coses de manera similar i ja ho tenim previst. Ho tenim tot planificat perquè no s’esgoti cap producte». 
 
Així doncs, l’1 de novembre continua sent la jornada de neteja als cementiris, per visitar els difunts, i també un dia clau per al negoci de funeràries i floristeries. Canviïn o no les tradicions de la societat. Però també el de les castanyes, que fan que decorin els carrers de les ciutats amb les típiques paradetes que atrauen a qualsevol per l’aroma i que inevitablement pugi com l’escuma la venda del producte per excel·lència de la tardor, gens usual durant la resta de l’any tot i el seu alt valor energètic. Com és obligat a l’agenda de protocol de les parròquies, totes elles van celebrar ahir al vespre la castanyada popular.
PUBLICITAT
PUBLICITAT