Escaldes-Engordany
Gallardo va amenaçar amb dimitir per no votar a favor de la reforma
Rossell va posar el càrrec a disposició del partit però l’executiva li va reafirmar la seva confiança
La controvèrsia entorn de les lleis de transferències i competències comunals que van ser aprovades pel Consell General el passat 20 d’octubre va generar un gran nerviosisme en el Govern perquè fins al darrer minut no va estar clar si hi hauria prou suport per aprovar-les per majoria qualificada, però ha estat precisament en l’oposició on més mal ha fet el suport del president del grup liberal, Josep Pintat, i del conseller Joan Carles Camp.
Les conseqüències són dos intents de dimissió i unes ferides que trigaran en cicatritzar perquè queda encara per decidir qui serà el candidat d’Ld’A a cap de Govern. Enrere queden dos episodis difícils que van portar a una reunió in extremis abans de la sessió del Consell General, on es va decidir que la majoria de consellers s’abstindrien i que Pintat i Camp votarien a favor per facilitar l’aprovació dels dos textos.
Cronològicament les diferències entre el sector gallardista i pintadista van esclatar el 17 d’octubre en una reunió de l’executiva. El secretari general, Amadeu Rossell, va posar el seu càrrec a disposició del partit perquè va considerar que des de Sant Julià de Lòria s’estava posant obstacles al reglament de les primàries que ell mateix està preparant, i que Pintat considera que es tracta d’un sistema d’elecció del candidat dissenyat expressament per vetar-lo. Darrera d’aquestes diferències s’hi trobava un clima enrarit per la postura de l’excònsol lauredià amb la reforma comunal. L’endemà a la nit l’executiva va reiterar la seva confiança i Rossell continua ara treballant en un reglament que alguns sectors consideren que es tracta d’una maniobra per barrar el pas al cònsol de la Massana, David Baró, i al mateix Pintat, que opina que s’hauria de comptar amb ell encara que sigui per cortesia.
En una altra reunió anterior a aquesta executiva el secretari de Relacions Internacionals, Valentí Martí, va expressar el seu convenciment que els dos projecte de llei pendents d’aprovació vulneren la Constitució, per la qual cosa va tenir un agre debat amb Pintat, que va defensar el contingut dels dos textos i va reiterar que les corporacions rebran 50 milions d’euros de les transferències.
La divisió a les files liberals és clara, sobretot a la cúpula del grup parlamentari. Gallardo va protagonitzar un altre intent de dimissió durant una complicada reunió per decidir l’orientació del vot dels consellers en les dues lleis de la reforma comunals que van arribar al Consell General amb un informe del catedràtic en drets constitucional, Miquel Ángel Aparició, que argumentava que ambdues són contràries a la Carta Magna.
Gallardo es va oposar a votar favorablement, i va amenaçar en dimitir com a conseller general si se l’obligava a fer-ho. L’executiva va convèncer Gallardo a desistir i l’endemà, abans de la sessió del Consell General, es va adoptar una acord salomònic pel qual el grup liberal donava dos vots per facilitar l’aprovació dels dos projectes, mentre que la resta de consellers es van abstenir. El Govern va respirar tranquil, però a l’oposició la calma no ha arribat.
‘Foto finish’ liberal
Va ser necessària la foto finish. Amb cares molt llargues van sortir els consellers liberals després d’una reunió del grup tot just abans de l’inici de la sessió del Consell General on s’havien de votar les modificacions de les transferències i de les competències, el 20 d’octubre. Era el final d’una discussió interna on una majoria volia votar en contra de l’opinió del president del grup liberal, Josep Pintat, que defensa que la proposta del Govern és bona per als comuns i que els 50 milions en transferències és una quantitat acceptable.
Va ser el final d’una discussió temàtica i el preàmbul d’una divisió interna que es farà encara més visible a mesura que avanci la cursa per designar el candidat per a les properes eleccions legislatives. Pintat considera un menyspreu que no se li demani si vol repetir com a candidat, ja que considera que el van anar a buscar per donar solidesa al projecte liberal i trobar suports a les parròquies.
D’altra banda, el cònsol de la Massana, David Baró, és un polític ben vist per un sector de Liberals, encara que la celebració de primàries impedirà Baró competir ja que no és militant del partit, a banda que ell ha manifestat en diferents ocasions que vol esgotar el mandat al comú.
Gallardo també vol optar a la candidatura. Té el suport de Rossell i d’altres membres de l’executiva. Les primàries li donarien més opcions, tenint en compte que Pintat no té previst presentar-s’hi.
El vot en la reforma comunal ha fet més grans la divisió entre les dues faccions. El president del Grup Parlamentari Liberal, Josep Pintat, va explicar en aquella sessió l’estratègia de vot. D’entrada, va insistir que els textos s’han de regir per la Constitució i va lamentar que no se’ls permetés debatre les seves esmenes a la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost. Amb tot, va entendre que «és una reforma i un nou model que s’ha de dur a terme. Tot i la pressió, va anunciar que el seu grup aportaria els vots necessaris per tirar endavant la llei, però la resta s’abstindria pels dubtes d’inconstitucionalitat», va argumentar. Per això, amb dos vots afirmatius i el de la consellera independent, Sílvia Bonet,n’hi va haver prou i la resta es van abstenir.
Pintat va proposar que «potser caldria revisar la llei del Tribunal Constitucional perquè el Consell General pugui demanar l’opinió quan hi hagi dubtes sobre constitucionalitat», com ha passat amb els projectes de llei.
Però és que els sentiments liberals van arribar molt tocats a aquesta votació. Ld’A es va sentit menyspreuat en la comissió legislativa, on DA no va acceptar cap de les esmenes liberals, que van ser rebutjades per la via directa. Aquí es va començar a formar un front dins de l’oposició per votar contra els dos projectes de llei proposats per l’Executiu.
Les conseqüències són dos intents de dimissió i unes ferides que trigaran en cicatritzar perquè queda encara per decidir qui serà el candidat d’Ld’A a cap de Govern. Enrere queden dos episodis difícils que van portar a una reunió in extremis abans de la sessió del Consell General, on es va decidir que la majoria de consellers s’abstindrien i que Pintat i Camp votarien a favor per facilitar l’aprovació dels dos textos.
Cronològicament les diferències entre el sector gallardista i pintadista van esclatar el 17 d’octubre en una reunió de l’executiva. El secretari general, Amadeu Rossell, va posar el seu càrrec a disposició del partit perquè va considerar que des de Sant Julià de Lòria s’estava posant obstacles al reglament de les primàries que ell mateix està preparant, i que Pintat considera que es tracta d’un sistema d’elecció del candidat dissenyat expressament per vetar-lo. Darrera d’aquestes diferències s’hi trobava un clima enrarit per la postura de l’excònsol lauredià amb la reforma comunal. L’endemà a la nit l’executiva va reiterar la seva confiança i Rossell continua ara treballant en un reglament que alguns sectors consideren que es tracta d’una maniobra per barrar el pas al cònsol de la Massana, David Baró, i al mateix Pintat, que opina que s’hauria de comptar amb ell encara que sigui per cortesia.
En una altra reunió anterior a aquesta executiva el secretari de Relacions Internacionals, Valentí Martí, va expressar el seu convenciment que els dos projecte de llei pendents d’aprovació vulneren la Constitució, per la qual cosa va tenir un agre debat amb Pintat, que va defensar el contingut dels dos textos i va reiterar que les corporacions rebran 50 milions d’euros de les transferències.
La divisió a les files liberals és clara, sobretot a la cúpula del grup parlamentari. Gallardo va protagonitzar un altre intent de dimissió durant una complicada reunió per decidir l’orientació del vot dels consellers en les dues lleis de la reforma comunals que van arribar al Consell General amb un informe del catedràtic en drets constitucional, Miquel Ángel Aparició, que argumentava que ambdues són contràries a la Carta Magna.
Gallardo es va oposar a votar favorablement, i va amenaçar en dimitir com a conseller general si se l’obligava a fer-ho. L’executiva va convèncer Gallardo a desistir i l’endemà, abans de la sessió del Consell General, es va adoptar una acord salomònic pel qual el grup liberal donava dos vots per facilitar l’aprovació dels dos projectes, mentre que la resta de consellers es van abstenir. El Govern va respirar tranquil, però a l’oposició la calma no ha arribat.
‘Foto finish’ liberal
Va ser necessària la foto finish. Amb cares molt llargues van sortir els consellers liberals després d’una reunió del grup tot just abans de l’inici de la sessió del Consell General on s’havien de votar les modificacions de les transferències i de les competències, el 20 d’octubre. Era el final d’una discussió interna on una majoria volia votar en contra de l’opinió del president del grup liberal, Josep Pintat, que defensa que la proposta del Govern és bona per als comuns i que els 50 milions en transferències és una quantitat acceptable.
Va ser el final d’una discussió temàtica i el preàmbul d’una divisió interna que es farà encara més visible a mesura que avanci la cursa per designar el candidat per a les properes eleccions legislatives. Pintat considera un menyspreu que no se li demani si vol repetir com a candidat, ja que considera que el van anar a buscar per donar solidesa al projecte liberal i trobar suports a les parròquies.
D’altra banda, el cònsol de la Massana, David Baró, és un polític ben vist per un sector de Liberals, encara que la celebració de primàries impedirà Baró competir ja que no és militant del partit, a banda que ell ha manifestat en diferents ocasions que vol esgotar el mandat al comú.
Gallardo també vol optar a la candidatura. Té el suport de Rossell i d’altres membres de l’executiva. Les primàries li donarien més opcions, tenint en compte que Pintat no té previst presentar-s’hi.
El vot en la reforma comunal ha fet més grans la divisió entre les dues faccions. El president del Grup Parlamentari Liberal, Josep Pintat, va explicar en aquella sessió l’estratègia de vot. D’entrada, va insistir que els textos s’han de regir per la Constitució i va lamentar que no se’ls permetés debatre les seves esmenes a la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost. Amb tot, va entendre que «és una reforma i un nou model que s’ha de dur a terme. Tot i la pressió, va anunciar que el seu grup aportaria els vots necessaris per tirar endavant la llei, però la resta s’abstindria pels dubtes d’inconstitucionalitat», va argumentar. Per això, amb dos vots afirmatius i el de la consellera independent, Sílvia Bonet,n’hi va haver prou i la resta es van abstenir.
Pintat va proposar que «potser caldria revisar la llei del Tribunal Constitucional perquè el Consell General pugui demanar l’opinió quan hi hagi dubtes sobre constitucionalitat», com ha passat amb els projectes de llei.
Però és que els sentiments liberals van arribar molt tocats a aquesta votació. Ld’A es va sentit menyspreuat en la comissió legislativa, on DA no va acceptar cap de les esmenes liberals, que van ser rebutjades per la via directa. Aquí es va començar a formar un front dins de l’oposició per votar contra els dos projectes de llei proposats per l’Executiu.