Escaldes-engordany
El 7% de les baixes laborals són per problemes de salut mental
La majoria d’ingressos d’adults són per depressió i de menors, per hiperactivitat i dèficit d’atenció
Fins a 745 dels aturs de treball concedits l’any passat van ser per problemes relacionats amb la salut mental, el que representa un 7,12% del total de baixes laborals, segons dades facilitades pel Ministeri de Salut. Una xifra que ha augmentat els darrers anys passant de 658 baixes (6,6%) el 2014 a 723 (6,9%) el 2015, fins a les darreres xifres registrades relatives a l’any passat.
Pel que fa als adults que han necessitat ingressar a Salut Mental, l’any passat van ser 206, 57 menys que el 2015 i 51 menys que el 2014. En el cas, però, dels hospitalitzats menors d’edat, les xifres han augmentat. Així, el 2016 van necessitar ingressar fins a 53 persones, el que suposa 30 persones més que el 2015 i 45 més que el 2014. En el cas dels adults, la major part dels ingressos corresponen a depressions (29%), seguit «d’altres psicosis» (24%) i d’altres trastorns com ara l’adaptatiu, de personalitat o d’ansietat (20%). El 13% són casos d’esquizofrènia, el 5% a trastorns bipolar, el 4% a trastorn límit de personalitat, el 3% a trastorn de conducta alimentària i un 1% respectivament a trastorns obsessius-compulsius i agorafòbia.
En menors de 18 anys, en canvi, la major part de les hospitalitzacions són a causa de trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat amb un 22% dels casos, seguit dels trastorns de l’espectre autista amb un 18% i dels trastorns d’ansietat i adaptatius en un 16 i un 14% respectivament. En menor mesura es troben els trastorns de conducta alimentària (8%), la depressió (5%), trastorn obsessiu compulsiu (2%) i psicosi (1%).
Les consultes externes / També han incrementat el nombre de consultes externes, que no han requerit d’hospitalització, a la Unitat de Conductes Adictives (UCA). Concretament, l’any passat es van atendre 447 persones adultes –129 homes i 65 dones– i 43 menors –23 nois i tres noies–.
El nombre de visites és força més elevat, ja que la majoria dels pacients necessiten seguiment. En el cas dels majors d’edat, en total l’any passat es van fer 194 primeres visites i més de 10.000 van ser de seguiment. La majoria de les visites van ser per demanda de mediació (43,8%), seguit del programa de manteniment amb metadona (24,4%) i de visites relacionats amb temes psiquiàtrics o psicològics (19,1%). Finalment, hi ha un seguiment amb controls d’orina (6,9%), visites de treball social, educadora social i monitor (5,7%) i, molt per sota, les extraccions (0,1%).
Amb la població infanto-juvenil es van dur a terme fins a 331 visites de seguiment l’any passat, de les quals gairebé el 60% eren a psiquiatres o psicòlegs. El 25,4% va ser per realitzar controls d’orina i el 15,4% restant a visites de treball social, educadora social i monitor.
Pel que fa al nombre d’altes de la Unitat de Conductes Adictives (UCA), l’any passat la van rebre 76 pacients, el 2015, 87 i el 2014, fins a 94.
Sense dades poblacionals des del 2011/ El Ministeri de Salut no disposa de dades poblacionals des de principis del 2011 quan van realitzar una Enquesta Nacional de Salut Mental. De l’estudi es va concloure que el 15% de la població major de 18 anys pateix un problema de Salut Mental, un 9% presenta trastorns d’ansietat i un 10% trastorns de l’humor. Des d’aquell moment no s’ha tornat a realitzar cap estudi poblacional.
Actualment, el ministeri està elaborant el Pla Integral de Salut Mental amb la finalitat de fomentar el benestar mental, prevenir trastorns mentals, proporcionar atenció, millorar la recuperació, promoure el respecte als drets humans i reduir la mortalitat, morbiditat i discapacitat de les persones amb trastorn mental, tot actuant per eliminar la discriminació social i recolzant tant els pacients com el seu entorn.
Sense efectes directes de la crisi econòmica
Pel que fa als adults que han necessitat ingressar a Salut Mental, l’any passat van ser 206, 57 menys que el 2015 i 51 menys que el 2014. En el cas, però, dels hospitalitzats menors d’edat, les xifres han augmentat. Així, el 2016 van necessitar ingressar fins a 53 persones, el que suposa 30 persones més que el 2015 i 45 més que el 2014. En el cas dels adults, la major part dels ingressos corresponen a depressions (29%), seguit «d’altres psicosis» (24%) i d’altres trastorns com ara l’adaptatiu, de personalitat o d’ansietat (20%). El 13% són casos d’esquizofrènia, el 5% a trastorns bipolar, el 4% a trastorn límit de personalitat, el 3% a trastorn de conducta alimentària i un 1% respectivament a trastorns obsessius-compulsius i agorafòbia.
En menors de 18 anys, en canvi, la major part de les hospitalitzacions són a causa de trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat amb un 22% dels casos, seguit dels trastorns de l’espectre autista amb un 18% i dels trastorns d’ansietat i adaptatius en un 16 i un 14% respectivament. En menor mesura es troben els trastorns de conducta alimentària (8%), la depressió (5%), trastorn obsessiu compulsiu (2%) i psicosi (1%).
Les consultes externes / També han incrementat el nombre de consultes externes, que no han requerit d’hospitalització, a la Unitat de Conductes Adictives (UCA). Concretament, l’any passat es van atendre 447 persones adultes –129 homes i 65 dones– i 43 menors –23 nois i tres noies–.
El nombre de visites és força més elevat, ja que la majoria dels pacients necessiten seguiment. En el cas dels majors d’edat, en total l’any passat es van fer 194 primeres visites i més de 10.000 van ser de seguiment. La majoria de les visites van ser per demanda de mediació (43,8%), seguit del programa de manteniment amb metadona (24,4%) i de visites relacionats amb temes psiquiàtrics o psicològics (19,1%). Finalment, hi ha un seguiment amb controls d’orina (6,9%), visites de treball social, educadora social i monitor (5,7%) i, molt per sota, les extraccions (0,1%).
Amb la població infanto-juvenil es van dur a terme fins a 331 visites de seguiment l’any passat, de les quals gairebé el 60% eren a psiquiatres o psicòlegs. El 25,4% va ser per realitzar controls d’orina i el 15,4% restant a visites de treball social, educadora social i monitor.
Pel que fa al nombre d’altes de la Unitat de Conductes Adictives (UCA), l’any passat la van rebre 76 pacients, el 2015, 87 i el 2014, fins a 94.
Sense dades poblacionals des del 2011/ El Ministeri de Salut no disposa de dades poblacionals des de principis del 2011 quan van realitzar una Enquesta Nacional de Salut Mental. De l’estudi es va concloure que el 15% de la població major de 18 anys pateix un problema de Salut Mental, un 9% presenta trastorns d’ansietat i un 10% trastorns de l’humor. Des d’aquell moment no s’ha tornat a realitzar cap estudi poblacional.
Actualment, el ministeri està elaborant el Pla Integral de Salut Mental amb la finalitat de fomentar el benestar mental, prevenir trastorns mentals, proporcionar atenció, millorar la recuperació, promoure el respecte als drets humans i reduir la mortalitat, morbiditat i discapacitat de les persones amb trastorn mental, tot actuant per eliminar la discriminació social i recolzant tant els pacients com el seu entorn.
Sense efectes directes de la crisi econòmica
-Segons informen els experts, «malgrat que la malaltia mental està clarament relacionada amb la manca de recursos econòmics», no hi ha cap evidència que relacioni la pujada de casos amb la crisi econòmica dels últims anys. Un efecte, deixen clar, que tampoc s’ha pogut comprovar als països del nostre entorn.
-En tot cas, conclouen, «això no vol dir que aquesta relació no existeixi, simplement que no s’ha pogut demostrar fefaentment o bé que algunes de les conseqüències es poden veure més tard».