Escaldes-engordany
La CASS proposa retallar la cobertura de serveis i els reemborsaments
La parapública vol augmentar el copagament en algunes prestacions i medicaments
La Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) ha presentat un seguit de mesures al Govern amb l’objectiu de reduir el dèficit de la parapública que es preveu de 42,3 milions per a l’any vinent –quantitat que l’Executiu transferirà a l’entitat–. Entre les propostes s’inclou la «revisió dels percentatges de reemborsament», és a dir, augmentar el copagament en algunes prestacions o en productes farmacèutics, i reduir les prestacions cobertes per la CASS en el cas de la logopèdia, la fisioteràpia i l’odontologia. Es proposa també reduir el nombre i la durada de les baixes laborals i l’eliminació de la cobertura al 33% dels actes efectuats per prestadors no convencionats.
En la mateixa línia, la parapública reitera que és necessari pujar les cotitzacions entre un 1 i un 2% a la branca general, la qual cosa suposaria un increment dels ingressos d’entre 10 i 20 milions d’euros. La proposta inclou crear «algun tipus de cotització pels beneficiaris del sistema que tinguin rendes».
Tot plegat, exposen en l’informe presentat amb el projecte de pressupost per a l’any vinent al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC, té per objectiu «racionalitzar les despeses», vist que els ingressos per cotització són «insuficients per finançar les prestacions econòmiques i reemborsament de la branca general». Segons la CASS, calcular l’impacte econòmic que tindrien aquestes mesures és complicat i només permet fer una «aproximació qualitativa de la seva repercussió sobre el pressupost». En tot cas, totes aquestes mesures són només propostes i serà el Ministeri de Salut qui finalment decidirà si s’implementen o no.
Mesures segons la renda / El quadre de propostes també inclou mesures ja conegudes com la implementació de la història clínica compartida, substituir l’actual nomenclatura, la implementació del metge de referència en l’atenció primària o la figura del tercer pagador. En aquest darrer cas, es proposa implementar la figura en funció de «les rendes dels assegurats». Per exemple, «assegurats amb rendes inferiors a 24.000 euros o bé unitats familiars amb rendes inferiors a 30.000 euros». També s’afegeix la possibilitat de revisar el copagament, de manera que les persones amb rendes «més altes» paguin més. Aquesta mesura faria necessari «establir diferents percentatges de reemborsament en funció de la renda de l’assegurat o de la unitat familiar, en actes sense tercer pagador».
En el cas dels reemborsaments de prestacions del 100%, la CASS proposa limitar els complements als casos d’insuficiència general de recursos econòmics i d’insuficiència particular lligada al cost de la patologia.
Com a novetat, la parapública també considera necessari incloure una taxa sanitària sobre productes que afecten directament la salut com l’alcohol i el tabac.
Un 5% més d’ingressos per cotització i un 7% més de despeses per jubilació
En la mateixa línia, la parapública reitera que és necessari pujar les cotitzacions entre un 1 i un 2% a la branca general, la qual cosa suposaria un increment dels ingressos d’entre 10 i 20 milions d’euros. La proposta inclou crear «algun tipus de cotització pels beneficiaris del sistema que tinguin rendes».
Tot plegat, exposen en l’informe presentat amb el projecte de pressupost per a l’any vinent al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC, té per objectiu «racionalitzar les despeses», vist que els ingressos per cotització són «insuficients per finançar les prestacions econòmiques i reemborsament de la branca general». Segons la CASS, calcular l’impacte econòmic que tindrien aquestes mesures és complicat i només permet fer una «aproximació qualitativa de la seva repercussió sobre el pressupost». En tot cas, totes aquestes mesures són només propostes i serà el Ministeri de Salut qui finalment decidirà si s’implementen o no.
Mesures segons la renda / El quadre de propostes també inclou mesures ja conegudes com la implementació de la història clínica compartida, substituir l’actual nomenclatura, la implementació del metge de referència en l’atenció primària o la figura del tercer pagador. En aquest darrer cas, es proposa implementar la figura en funció de «les rendes dels assegurats». Per exemple, «assegurats amb rendes inferiors a 24.000 euros o bé unitats familiars amb rendes inferiors a 30.000 euros». També s’afegeix la possibilitat de revisar el copagament, de manera que les persones amb rendes «més altes» paguin més. Aquesta mesura faria necessari «establir diferents percentatges de reemborsament en funció de la renda de l’assegurat o de la unitat familiar, en actes sense tercer pagador».
En el cas dels reemborsaments de prestacions del 100%, la CASS proposa limitar els complements als casos d’insuficiència general de recursos econòmics i d’insuficiència particular lligada al cost de la patologia.
Com a novetat, la parapública també considera necessari incloure una taxa sanitària sobre productes que afecten directament la salut com l’alcohol i el tabac.
Un 5% més d’ingressos per cotització i un 7% més de despeses per jubilació
- Pel que fa a la previsió dels comptes de la CASS per a l’any vinent, el projecte de pressupost preveu un increment del 5,5% d’ingressos provinents de les cotitzacions i, per contra, un augment del 7% de la partida destinada a les jubilacions. Segons es detalla en l’informe, la forma de càlcul de la pensió de jubilació procedeix de la relació d’un preu de compra i d’un preu de venda dels punts de jubilació, fixat per llei, i que no té en compte ni l’esperança de vida en el moment de jubilar-se, ni el rendiment dels fons de reserves de la branca jubilació. Per tot plegat, des de la CASS s’insisteix que la prolongació de l’esperança de vida segueix una «tendència creixent» i que, per tant, «es fan necessàries reformes que permetin donar confiança als assegurats en relació a les expectatives de pensions futures que van construint al llarg de la seva vida laboral».
- En concret, l’evolució dels empleats constata una «significativa recuperació del nombre d’assalariats» que s’estima en un increment del 2,5% dels treballadors per compte aliè –passant de 37.494 a 38.431– i del 5,5% treballadors per compte propi –arribant l’any vinent als 6.364–. A l’espera que aquesta millora es consolidi, la CASS preveu un «creixement sostingut» per l’any vinent amb una pujada del 2% de la massa salarial respecte el 2017.
33 Més enllà de l’envelliment de la població, un altre dels factors que incrementa la despesa dels sistemes sanitaris és el major pes de les malalties cròniques i el cost de les noves tècniques i tecnologies mèdiques. En aquest sentit, la parapública estima un augment dels comptes del 3,7% respecte aquest any. Un import, remarquen, que pot variar en funció de la cartera de serveis que finalment inclogui la CASS.
- Així mateix, es preveu incrementar l’import pressupostat per reemborsaments d’accidents laboral i malaltia professional en un 4,5% i per reemborsament de maternitat un 2,5%.