L’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan Enric Vives, va lamentar ahir els «empresonaments preventius i tot el que porti la humiliació de les persones o els pobles i pugui conduir a una desafecció perillosa que va en contra de la pau social i la fraternitat entre pobles germans». 
 

Segons informa l’agència Efe, Vives va fer aquestes declaracions davant de la situació que està vivint actualment Catalunya i dels darrers empresonaments dels membres del Parlament. Per tot, el copríncep insta a la comunitat cristiana a «pregar i buscar amb perseverança la comunió de tots, més enllà de les legítimes diferències polítiques, procurant sempre ser gent de pau i que treballa per la concòrdia, la reconciliació, la valoració del discrepant i la pau». 
 

Vives va fer pública la seva crítica a les actuacions del Govern espanyol durant una eucaristia celebrada a l’església de la Nativitat de la Mare de Déu de Sossís, sumant-se així als diversos bisbes de Catalunya que en els darrers dies s’han estat pronunciant en relació a la confrontació que està vivint el país veí. Un d’ells és el bisbe de Solsona, Xavier Novell, que considera «injust» que el «govern legítim» de Catalunya estigui a la presó, o el bisbe de Girona, Francesc Pardo, i l’abat de Montserrat, Josep María Soler, que veuen els empresonaments com un obstacle per al diàleg i la pau social.

 

Xerrada d’Agustí Carles / D’altra banda, l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) va organitzar ahir una xerrada al Centre de Congressos de la capital per exposar en quina situació es troba Catalunya i donar a conèixer alguns dels passos que s’hauran de seguir a partir d’ara. 
 

L’encarregat d’impartir la conferència va ser Agustí Carles, l’exjutge i actual advocat de la presidenta del Parlament català, Carme Forcadell. Agustí també ha representat en alguna ocasió el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i altres membres del govern.  
 

En ser preguntat sobre el posicionament d’Andorra i el suport que ha donat a l’Estat espanyol, Carles va manifestar que totes les opinions «són respectables» i que fins que no es constitueixi la república en totes les seves vessants, els països «segurament no començaran a prendre part d’uns o altres bàndols, i serà legítim en tots els casos». A més, va destacar que els pronunciaments d’uns o altres són positius, perquè demostra que «la comunitat internacional s’ha despertat» i que «s’està interessant pel tema». 
 

Un altre dels punts que es va tractar durant la xerrada van ser les eleccions del 21 de desembre. Al respecte, Carles va explicar que l’objectiu és que guanyi el sí, tot i que va reconèixer que no saben «què passarà després. La sort és que la república està declarada, i només que un o dos països la reconeguin, la podem posar en marxa».