El Govern considera que la nova regulació relativa als acomiadaments és «coherent amb la millora de la situació econòmica i social actual i introdueix mecanismes prudents i moderats de flexibilització que tenen com a finalitat incentivar la contractació i millorar l’ocupabilitat dels assalariats». 
 

D’aquesta manera, l’Executiu dona la seva aprovació al projecte de llei de relacions laborals, que va ser presentat per Demòcrates per Andorra i proposa rebaixar la indemnització per acomiadament injustificat de 45 a 31 dies per any treballat i el màxim de 30 mensualitats a 24. 
 

Aquest suport s’emmarca en les valoracions que el Consell de Ministres va fer ahir de les tres proposicions de llei qualificades de relacions laborals, d’acció sindical i patronal i de mesures de conflicte col·lectiu. Segons va informar el ministre portaveu, Jordi Cinca, –vista la importància d’aquestes legislacions– es preveu poder aprovar els tres projecte «durant el primer semestre de l’any que ve».

 

Repàs de les lleis / El ministre també va aprofitar per fer un repàs de les modificacions que presenten dites lleis. En relació a la proposició de llei qualificada de relacions laborals, l’Executiu remarca que es fa una regulació «més completa» del període de prova i s’amplien «les modalitats de contractació, tot i seguir apostant per la contractació indefinida». També se celebra que es reguli l’obligatorietat de formalitzar per escrit els contractes.
 

A més, es considera que la proposició de llei aporta «millores en l’àmbit social (sobretot pel que fa a les persones amb discapacitat)» i «es perfecciona la regulació dels permisos dels assalariats, així com que «per primera vegada es reconeixen els permisos per tenir cura de fills malalts o amb discapacitat i el descans per acolliment familiar», fets que incideixen en una «millora de la conciliació familiar i laboral». 

 

Legislacions sindicals / D’altra banda, Cinca va assegurar que tant la proposició de llei de relacions laborals com la proposició de llei d’acció sindical i patronal «suposen un avenç important pel que fa als drets col·lectius dels assalariats i a la negociació col·lectiva». Per aquest motiu, «s’adopten mesures amb la finalitat de fomentar la convocatòria d’eleccions per escollir representants dels assalariats a les empreses, podent fer-ho fins i tot el propi Govern, es redueix el nombre mínim d’assalariats per escollir representants dels treballadors a les empreses, s’amplien les atribucions i les garanties d’aquests representants i s’incideix molt més en els convenis i acords col·lectius negociats i aprovats en l’àmbit empresarial». 
 

Finalment, el Govern es mostra favorable a la proposició de llei de mesures de conflicte col·lectiu, que desenvolupa «per primera vegada el dret constitucional dels assalariats i els empresaris a la defensa dels seus interessos econòmics i socials».