Les sancions de trànsit interposades per la policia han augmentat un 68% en tan sols un any, i és que han passat de 8.835 el 2015 a 14.807 l’any passat, així ho va destacar ahir el secretari general de l’Automòbil Club d’Andorra (ACA), Antoni Sasplugas, durant la presentació del cinquè informe de mobilitat, que recull dades  del 2016. Segons Sasplugas, aquest augment pot ser degut a un «increment dels controls i plans de prevenció» que s’han endegat des de Govern i les institucions pertinents al llarg dels darrers anys. 
 

Des del 2011, les sancions que encapçalen el rànquing són les d’excés de velocitat. En concret, aquestes s’han doblat també només en un any (del 2015 al 2016), passant de 5.898 a 12.391. Al respecte, Sasplugas va remarcar que a Andorra hi ha una tendència a córrer i que el país pateix «el síndrome de la fórmula 1». Pel que fa a altres multes, es destaca que per no portar el cinturó, l’any passat es van interposar 244, per no disposar del distintiu ITV 515 i per conducció temerària o perillosa i manifestacions incorrectes 34. Tanmateix, per utilitzar el telèfon durant la conducció es van posar 117 sancions i per conduir sense el permís de conduir corresponent 157, entre d’altres. 

 

Controls d’alcohol i drogues / L’informe de l’ACA també detalla que durant l’any passat 258 conductors van donar positiu en alcohol o drogues mentre conduïen. Aquesta xifra mostra una disminució del 12,6% en relació al 2015. A més, dels 258 positius, 46 van acabar en sanció administrativa i 196 en detencions.

 

Zero accidents mortals / Al llarg de l’any passat,es van produir 594 accidents de circulació (19 més que el 2015). D’aquests, 237 es van registrar a Andorra la Vella, 68 van estar relacionats amb el consum d’alcohol o drogues i 26 van deixar víctimes greus. Tot i això, l’any passat va ser el primer (des del 2011) que no es va lamentar cap víctima mortal a la carretera. Al parer de Sasplugas, aquesta dada és molt «més que positiva, perquè cal tenir en compte que tenim una xarxa viària molt densa i que després de sis anys per fi podem dir que no hi ha sinistralitat». L’any 2011 hi van haver vuit víctimes mortals en accidents, el 2012, sis, i els darrers tres anys, dos. 
 

En relació a les dades d’accidents, Sasplugas va destacar que els preocupa l’augment que s’ha denotat sobretot en la franja d’edat compresa entre els 18 i 21 anys, «són conductors que s’inclouen a la xarxa viària i hem constatat que darrerament pateixen més accidents, ja que han passat de 67 a 95 en els darrers tres anys». 

 

Atropellaments / Una altra dada que preocupa l’ACA és la d’atropellaments. Segons l’informe, malgrat que la tendència és de disminució, l’entitat considera «que darrerament es mantenen massa estables i que caldria prendre mesures perquè anessin més a la baixa. En aquest àmbit, considerem que encara queda feina a fer». L’any passat es van produir 43 atropellaments, el 2015 en van ser 46 i el 2014, 44. La parròquia que més atropellaments registra és la capital, però segons Sasplugas, aquest fet és totalment «lògic, ja que també és el territori que acull més ciutadans». 

 

Recopilació d’informació / Per poder recollir totes aquestes dades, l’ACA ha hagut de contactar amb tots els comuns i altres institucions públiques. Per aquest fet, l’entitat considera que cal realitzar més pedagogia de recollida de dades i que es podria aprofitar tota la informació recopilada per encaminar-se cap a l’Open Data i instaurar aplicacions i programes que la ciutadania pogués aprofitar de cara al seu dia a dia.