PUBLICITAT

Escaldes-engordany

La divisió liberal i l’actitud de Vila amb la llei comunal apropen UL i DA

Martí no descarta avançar les eleccions a l’any vinent i comença a fer contactes amb el sector de Pintat

Per LÍDIA RAVENTÓS / JOAN RAMON BAIGES

El cap de Govern, Toni Martí, conversa amb el president del Grup Parlamentari Liberal, Josep Pintat, i els consellers Gallardo i Costa.
El cap de Govern, Toni Martí, conversa amb el president del Grup Parlamentari Liberal, Josep Pintat, i els consellers Gallardo i Costa. | TONY LARA
Els primers moviments d’escacs que poden marcar el resultat de les properes eleccions generals estan servits. La divisió interna liberal i el malestar que ha provocat el cònsol lauredià amb l’encàrrec a Aparicio de l’informe sobre les lleis de competències i transferències ha obert la porta a una aliança entre Demòcrates per Andorra (DA) i Unió Laurediana (UL). Una jugada que permetria al partit de Martí guanyar a Sant Julià i debilitar  Liberals d’Andorra (Ld’A), que perdrien el suport de Pintat i el seu entorn. De fet, i segons han confirmat fonts consultades per EL PERIÒDIC, Martí i Pintat s’haurien reunit per fer un pacte contra l’actual cònsol major de Sant Julià. En aquest sentit, diverses veus confirmen que la cessió de dos vots favorables de dos consellers liberals –Pintat i Camp– a la reforma comunal per garantir la seva aprovació no va ser gratuïta. A canvi, Vila sortiria del comú i UL retornaria amb una possible aliança amb DA.

Altres fonts consultades properes a UL van confirmar que, tot i que no de forma oficial, s’han mantingut contactes puntuals amb membres demòcrates per intentar consolidar aliances. Un fet, van reflexionar, que «no seria descabellat», ja que «DA va néixer dels liberals» i «UL sempre ha sigut independent». Així, en la primera legislatura de Martí, Unió Laurediana, tradicionalment en sintonia amb el Partit Liberal, tenia ja una aliança amb DA. Comptava, en aquell moment, amb dos parlamentaris d’UL al Consell General integrats dins la majoria taronja: Roser Bastida i Pere Obiols. I alhora, al comú, hi havia tres consellers de DA: Carles Álvarez-Marfany, Joan Besolí i Jaume Ramisa. També en les eleccions comunals del 2011, la aleshores consellera general d’Unió Laurediana i adscrita al grup parlamentari demòcrata, Montserrat Gil, va encapçalar la llista electoral conjunta que UL i DA van presentar a Sant Julià de Lòria.

El paper de Josep Miquel Vila / Un dels principals motius que han fet moure els fils a l’actual cap de Govern és l’actitud que ha adoptat el cònsol major lauredià, Josep Miquel Vila, davant la reforma comunal. Amb l’informe encarregat pel mandatari que assegurava que les lleis proposades per DA eren inconstitucionals, la relació es va tensar –malgrat que oficialment ho han negat sempre ambdues parts– i el que va ser un heroi amb el resultat obtingut a les comunals del 2015 recuperant una parròquia tradicionalment liberal, va passar a ser el principal problema per aprovar una de les reformes més importants de la legislatura.

Malgrat això, les últimes declaracions del cònsol van ser que ell no portaria els textos al Tribunal Constitucional, deixant la porta oberta als liberals, juntament amb els progressistes i els socialdemòcrates a fer-ho, tal com van manifestar en seu parlamentària el mateix dia que van aprovar les lleis.
Unes declaracions que l’oposició de Sant Julià va interpretar com un «pas enrere» del mandatari comunal. Veus d’UL deixen clar que «no es pot encarregar un informe i treure unes conclusions i després no fer res més». Les mateixes veus, però, reconeixen que el Grup Parlamentari Liberal també va «vendre» dos vots als demòcrates perquè la llei fos aprovada. Tot plegat, opinen, és «l’inici d’una trencadissa» que alguns s’atreveixen a dir que «arribarà abans que acabi la legislatura».

Avançament de les eleccions / En paral·lel, Martí va plantejar ahir en una entrevista al programa Ara i aquí de RNA la possibilitat d’avançar la data de les eleccions generals a l’any vinent. De fet, el pressupost per al 2018 inclou una partida per si finalment la convocatòria s’avança que ascendeix a 76.155 euros.

Segons va exposar a l’entrevista radiofònica, aquesta possibilitat es contempla pel desgast d’alguns membres del Govern i per «qüestions personals». En tot cas va deixar clar que no prendrà la decisió «d’amagatotis», sinó que la parlarà amb DA i la resta de grups, i que deixarà el temps suficient perquè les formacions es puguin preparar.

També sobre com es presentaran els demòcrates en aquest escenari de noves eleccions, el màxim respònsable de l’Executiu va apuntar que DA es presentarà en solitari, malgrat reconèixer que la formació manté converses amb el sector de Ld’A de l’òrbita de Josep Pintat. En aquest sentit, va confessar que s’hauria de poder arribar a «acords, no electorals, però sí d’estabilitat per donar continuïtat a les reformes». «Noto que hi ha una certa serenor que s’instaura en una part de l’oposició, i vull explorar aquesta possibilitat», va concloure. 

Un tall pel pont «no seria tolerable»

-El cap de Govern, Toni Martí, va afirmar al programa de RNA Ara i Aquí que un nou tall a l’N-145 pel pont de la Puríssima «seria un drama, no seria tolerable» i això, va afegir, «l’ambaixador ho sap i ja ens hem anticipat al que pugui passar». En aquesta línia, el líder taronja va recordar que es tracta d’un festiu «vital per a l’economia andorrana». 
 
-Sobre el darrer tall que va tenir lloc el passat dimecres arran de les protestes a Catalunya pels empresonaments de polítics, Martí va considerar que «hem estat extremadament moderats» i va explicar que a l’ambaixador espanyol li va comunicar que de moment «no farem una queixa més enllà d’allò raonable perquè podem entendre el context».

- Sobre les crítiques rebudes pel fet que Andorra digués que la declaració d’independència no tenia efectivitat jurídica, Martí va defensar que el Principat es va pronunciar després que ho fes la UE i molts països d’Europa, i que «no hem dit res que no hagi dit la senyora Forcadell ahir». També va criticar les «declaracions molt agosarades» que va fer el secretari general de l’USdA, i considera que els piquets no van ser una causa-efecte del posicionament d’Andorra. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT