PUBLICITAT

Andorra la Vella

Espot afirma que les eleccions es podrien celebrar a finals del 2018

El ministre destaca que seria un avançament «relatiu» per distanciar els comicis generals dels comunals

Per Núria Segura Insa

| MARICEL BLANCH

l ministre d’Afers Socials, Interior i Justícia, Xavier Espot, va manifestar ahir que les eleccions es podrien celebrar a finals del 2018. El cap de Govern, Toni Martí, va assenyalar la setmana passada que s’estava plantejant avançar els comicis, que en principi s’han de celebrar el mes de març del 2019. «Si es fessin a finals de l’any que ve i permetria dilatar una mica més les eleccions generals de les comunals», va indicar Espot ahir en declaracions a la premsa, en l’acte posterior en el qual els membres del Consell Superior de la Justícia van jurar el seu càrrec. Les eleccions comunals estan previstes per a finals del 2019.

Ara bé, Espot va remarcar que l’única persona que te potestat per convocar eleccions anticipades és el Cap de Govern i, per tant, aquesta decisió recau exclusivament a les seves mans. Espot va indicar que és el «primer cop» que Martí parla sobre un possible avançament d’eleccions, «que és una eventualitat i és una porta que està oberta». A més, va agregar que hi podria haver «factors que també poden aconsellar un avançament relatiu de les eleccions».

Mateu apunta que abans de l’aprovació de reformes importants com la de la Funció Pública no hi haurà urnes

Un dels possibles noms que havia sonat entre les files demòcrates com a candidat és el d’Espot. Ara bé, ahir el ministre no va voler avançar si lideraria o no la formació taronja. En aquest sentit, va apuntar que s’ha creat una comissió dins del partit demòcrata per elegir el candidat. «Es tracta de ser molt respectuós i esperar el resultat que se’n derivarà», va apuntar Espot. En el cas, però, que la comissió decidís que fos ell el candidat, el ministre també va exposar que ho hauria de rumiar. «En aquell moment valoraré els pros i els contres perquè no només és una decisió de cara l’exterior, també hi ha molts factors interns i personals que condicionen aquesta decisió», va emfatitzar el ministre.

Per la seva part, el síndic general, Vicenç Mateu, que sí que s’havia mostrat interessat en ser el pròxim candidat, ahir va defugir parlar sobre aquesta qüestió. «Avui estem aquí per parlar del Consell Superior de la Justícia i jo mateix vaig vestit de forma protocolària i no voldria entrar a parlar d’això», va asseverar Mateu.

Reforma de la funció pública 

Mateu va indicar, però, que la celebració de les eleccions no arribaria abans, com a mínim, que les reformes importants com la de la Funció Pública estiguin aprovades. En aquest sentit, va manifestar que preveu que entri a tràmit parlamentari abans de Nadal o just després. «M’estranyaria molt que una reforma tan esperada i anunciada com aquesta es veiés truncada perquè hi hagués unes eleccions pel mig», va considerar Mateu tot agregant que «crec que s’esperaria [el cap de Govern] que algunes de les reformes, possiblement aquesta, estiguin acabades».

Precisament, el president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, va manifestar ahir que esperen que estigui acabada aquesta reforma per poder definir, entre altres coses, la seva graella salarial. En aquest sentit, va indicar que fins ara han fet una valoració de cada lloc de treball de la Batllia, així com la feina específica que té cada treballador, però falta la graella.

Unió Europea 

Martí diu que la reunió amb el delegat de la UE va ser profitosa i traslladarà el contingut als altres partits

Martí va explicar que la reunió amb el representant de cap negociador adjunt de la Unió Europea, Claude Maerten, que va venir la setmana passada a Andorra, va ser «molt profitosa» i que ara traslladarà a tots els grups parlamentaris les conclusions de la reunió. «Vaig indicar que la proposta que fem és una transitòria de més de 20 anys [per al tabac]», va precisar.

El cap de Govern també va parlar de la necessitat d’acostar-se al grup liberal, però va puntualitzar que cada formació s’ha de presentar a les eleccions per separat. «Cada partit defensarà legítimament les seves idees a les eleccions, però ha de venir una mena de pacificació de la vida política», va concloure.

Comenta aquest article

PUBLICITAT