PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Miquel diu que va fer ell la gravació amb Barroso i en confirma la veracitat

Parts de la causa afirmen que la Fiscalia adopta una postura passiva i a favor dels policies espanyols

Per Lídia Raventós

L’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, amb el seu advocat a la Batllia en una declaració anterior.
L’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, amb el seu advocat a la Batllia en una declaració anterior. | MARICEL BLANCH

L’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, va declarar ahir davant del batlle Manel Santolària en el marc de la causa per amenaces i coaccions a dirigents de l’entitat bancària després que es conegués l’existència de la gravació d’una conversa entre el mateix Miquel i l’exagregat d’Interior a l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso. Segons van confirmar fonts properes al cas, durant la compareixença, l’exconseller delegat va exposar que ell mateix havia fet la gravació amb el seu telèfon mòbil en adonar-se que els contactes que estaven rebent no eren habituals. Així, doncs, Miquel va confirmar la veracitat de l’àudio davant de l’advocat de la família Pujol, del representant de l’Institut de Drets Humans d’Andorra, de l’advocada dels germans Cierco i el representant legal de Joan Pau Miquel. 

Un dels fets que més va sorprendre a les fonts consultades és la passivitat de la Fiscalia. Segons van confirmar, no va fer cap pregunta ni va comentar res sobre les declaracions de Miquel. Alguns dels lletrats presents a la compareixença van entendre el seu silenci com una defensa a la policia espanyola que suposadament va dur a terme les amenaces i les coaccions als dirigents de BPA amb l’objectiu d’aconseguir informació sobre polítics catalans independentistes per frenar el procés. 

La resposta de Miquel 


L’exconseller delegat de BPA va respondre totes les preguntes del batlle i va deixar clar que les amenaces van existir. El magistrat va preguntar al testimoni si reconeixia la trobada i si recordava la conversa enregistrada. Segons les fonts, Santolària va insistir especialment en la part de la conversa en què Barroso parla a Miquel sobre una inspecció que s’havia de dur a terme a Banco Madrid i l’amenaça amb la destrucció del banc si no atén a les seves demandes. Miquel va reiterar que tal com s’escolta en la gravació les coaccions, amb «l’excusa» de la inspecció, es van dur a terme en més d’una ocasió. 

De la mateixa manera, va confirmar que prèviament a aquella conversa, l’exsecretària del consell d’administració de BPA, Rosa Castellón, va rebre una trucada de Bonifacio Díaz, exagregat d’Interior a l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, demanant-li que li digués a Joan Pau Miquel que fes el que li demanaven o, del contrari, «el banc morirà». Dies després, Miquel hauria viatjat a Madrid per reunir-se amb el comissari Marcelino Martín Blas, qui li hauria demanat directament els comptes de la família Pujol, d’Artur Mas o d’Oriol Junqueras. Les amenaces haurien començat amb aquesta trucada.

Pendents dels policies 

Després de la compareixença de Miquel, ara les parts estan a l’espera de la decisió del batlle sobre els policies que presumptament van amenaçar i coaccionar als dirigents de BPA. Celestino Barroso i Bonifacio Díaz –tots dos exagregats d’Interior de l’Ambaixada d’Espanya a Andorra–, podrien ser citats a declarar en cas ja no disposin de protecció diplomàtica. En el cas contrari, Santolària hauria de valorar si recórrer al conveni de Viena per demanar que s’aixequi dita condició. Ara per ara, i segons fonts consultades, el ministeri d’Afers Exteriors andorrà ha sol·licitat al seu homònim espanyol si els dos comandaments policials encara disposen de protecció diplomàtica o si, del contrari, al deixar al seu càrrec a l’ambaixada ja no gosen d’aquesta condició i per tant se’ls pot citar a declarar amb normalitat. El batlle, doncs, està a l’espera de la resposta. 

El testimoni de Villarejo 

Pel que fa al testimoni de l’excomissari espanyol José Villarejo –actualment a la presó acusat de blanqueig–, l’Institut de Drets Humans es planteja demanar una comissió rogatòria perquè se’l pugui interrogar en referència a la causa de les amenaces. Així mateix, l’advocat dels Pujol a Andorra vol sol·licitar la documentació de l’excomissari. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT