El president del Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Jordi Galobardas, va comentar els possibles efectes sobre el mercat immobiliari de l’abaratiment de la declaració dels béns de no residents que es va conèixer aquesta setmana. «Sense dades és molt difícil fer una anàlisi però ens dona la sensació que no ha de tenir un impacte transcendental», va dir Galobardss quan encara no se sabia el percentatge final de la multa –que passa del 150% al 20% del valor del patrimoni no declarat. 

Un dels problemes, segons Galobardas, és que no hi ha xifres oficials i confiables ni del nombre de pisos de no residents que estarien afectats per l’abaratiment de la declaració. 

Respecte del ball de xifres, el president de l’AGIA va dir: «No sabem d’on surt la xifra de 4.000 pisos buits de no residents espanyols, no és oficial ni sabem com s’ha calculat. Crèiem que és una exageració si tenim en compte les proporcions del país, i pensem que  propietats de no resident espanyols deuen ser centenars, però de cap manera milers», va destacar. 

Galobardas va apuntar que des del Col·legi celebren «que es pugui regularitzar la situació» d’aquests immobles, tot i el poc efecte que, en principi, i segons els professionals del sector, hauria de tenir en el mercat local. 

Jordi Galobardas: «Els pisos no declarats han de ser centenars, no sabem d’on ha sortit la xifra de 4.000 pisos buits»

Pel que fa a la modificació de les penalitzacions dels no residents, Galobardas va opinar que «no tenia sentit que la Hisenda espanyola sancionés amb imports majors als de la inversió pròpiament» i va apuntar a la intervenció del regulador europeu en la modificació de la mesura.

Precisament aquí es troba la clau ja que la llei espanyola que establia que calia declarar béns a l’exterior i que, de no fer-ho en el termini, és a dir, abans d’abril de 2013, comportava una multa del 150% del valor amagat, queda ara modificada a través d’una resposta vinculant de la Direcció General de Tributs emesa el passat 6 de juny i que detalla que declarar fora de termini no implica el 150% de sancions, sinó que es castiga amb un recàrrec del 20% que, per pagament immediat, es redueix al 15% .
Per últim, el president de l’AGIA va voler deixar molt clar que el problema dels pisos buits no se solucionarà fins que es tinguin estadístiques fiables de què és el que passa. 

D’aquesta manera, l’entrada en vigor de l’intercanvi d’informació fiscal automàtic amb els països de la Unió Europea no serà tan brusc i permetrà una sortida més econòmica als ciutadans espanyols que ho necessitin.

Així ho van confirmar dimecres les advocades que lideren la plataforma d’afectats de BPA, Anna Solé i Gema Martínez. Segons van explicar, la consulta vinculant sobre la regularització dels béns no declarats de ciutadans espanyols a països com Andorra ha tranquil·litzat molt als espanyols que es troben en aquesta situació i asseguren que molts d’ells optaran per fer la declaració.  

Mesos de neguit pels suposats immobles bloquejats

En un mercat de lloguer que no millora i que està posant molts ciutadans, residents i temporers en moments complicats, les alarmes van saltar al mes d’agost amb l’anunci dels 4.000 pisos dels no residents tancats i sense perspectives d’introduir-se al circuit immobiliari del país, sense una raó coneguda. L’origen d’aquest problema es vinculava a la desregularització dels béns i a la llebre que saltaria en cas que es posessin en venda o lloguer, ja que la situació quedaria al descobert per a l’administració espanyola i, els propietaris, exposats a sancions. Ningú, ni Govern, ni les associacions d’immobiliàries, ni els bancs, han aclarit en cap moment si la xifra de 4.000 pisos buits era o no real, fet que no ajuda a conèixer amb certesa la magnitud de la tragèdia.