PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Els monitors d’esquí alerten que si no hi ha canvis faltarà personal

L’associació denúncia dificultats a l’hora de llogar pisos i la diferència salarial amb altres països de neu

Un grup de monitors del Principat.
Un grup de monitors del Principat. | TONY LARA

L’Associació Andorrana de Monitors d’Esquí (AAME) va assegurar ahir a través d’una roda de premsa que si no es milloren les condicions dels professionals del sector, cada vegada hi haurà menys interessats a venir a fer la temporada d’hivern al Principat. El president de l’associació, Carles Iriarte, va destacar que ja no només perillen els professionals forans sinó també els de casa, «ja que cada vegada hi ha més instructors andorrans que aposten per marxar a països com el Canadà, Suïssa o el Japó amb la finalitat de treballar i passar la temporada de neu allà, sobretot per la variació de salaris». 


Iriarte també va remarcar que les diferències entre uns i altres països d’esquí són força àmplies i que no només es remeten a la remuneració. I és que «a Xile, per exemple, t’ofereixen feina de monitor amb un pac molt complet, que ja t’inclou un habitatge i tot», mentre que aquí s’estan denotant precisament grans mancances en aquest àmbit. 


En relació, Iriarte va destacar que cal fer un gran esforç i millorar tant les condicions laborals com de vida dels instructors, «perquè és un sector que té moltes especificitats i que, entre d’altres aspectes, es troba amb traves a l’hora de tancar un lloguer», i si no s’hi posa remei, «optaran per buscar una altra destinació». 

Pèrdua de qualitat

Iriarte també va assegurar que darrerament s’està perdent qualitat pel que fa als monitors estrangers. Dels més de 400 professionals forans que vénen cada any al país, només el 19% tenen una titulació de nivell 2, «quan l’objectiu hauria de ser que la majoria tinguessin aquesta formació», va puntualitzar Iriarte. 


Seguint amb les xifres, el president va explicar que en total cada any es requereixen uns 650 professionals de l’esquí, d’aquests, només 210 són del país. Així com que dels 440 forans, 195 són argentins (un 43%). 

Els monitors argentins perillen 

Precisament, l’Associació Argentina d’Instructors d’Esquí i Surf de neu (Adides) ja va anunciar fa unes setmanes que si no s’arribava a un acord amb el nou contracte que tenen els monitors (que els obliga a fer un dia de festa a la setmana), molts dels seus afiliats segurament decidirien no venir, ja que els suposaria guanyar menys. 


Al respecte, Iriarte va matisar que des dels camps de neu se’ls ha assegurat «que si es fan les mateixes hores, és a dir, si les hores dels dies de festa es reparteixen entre la resta de la setmana, els monitors guanyaran igual (o fins i tot més) que el que estaven cobrant fins ara». Tot i això, el president també va remarcar que si finalment els professionals argentins decideixen no venir a treballar a Andorra, el país es trobarà amb un «gran problema», perquè amb els instructors residents actius que hi ha a hores d’ara «no podem cobrir la demanda del sector». 


Malgrat que l’AAME no està d’acord amb alguns aspectes del nou contracte, com el dia festiu, Iriarte va destacar que el nou document té alguns fets favorables, com que de cara a aquesta temporada es «garanteixi un sou mínim d’entre 1.200 i 1.400 euros», que variarà en funció del nivell de cada monitor. D’aquesta manera, «es dona una seguretat i es percep que, com a mínim, es podrà pagar el lloguer sense dificultats». Tot i això, «considerem que és una quantitat baixa si es té en consideració el risc i la formació de la professió, perquè no deixem de ser professors», va afegir Iriarte. 

Cobertura professional

Una altra mancança que denota l’associació és el fet que es pugui prescindir d’un monitor sense represàlies. Iriarte va explicar que s’han trobat amb el cas d’un professional que, «després de treballar 15 anys al Principat –i poques setmanes abans d’iniciar la temporada– l’empresa s’ha posat en contacte amb el monitor per informar-lo que aquest any no requerirà els seus serveis. I ara, es troba sense feina i sense saber que fer». Per tant, «creiem que hi hauria d’haver una indemnització o un servei per casos com aquest». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT