L’andalús Manuel Llanes, la romanesa Jana Balacciu i el francès resident a Colòmbia Jon Landaburu són els tres reconeguts amb els premis Ramon Llull. Llanes, que és el director artístic dels Espais escènics de la Junta d’Andalusia, ha estat premiat en la categoria a la Promoció Internacional de la Creació Catalana. Vicenç Villatoro, director de la Fundació Ramon Llull, va explicar que fins ara aquest guardó, valorat amb 4.000 euros, s’entregava a una persona que hagués promocionat la cultura catalana en el darrer any, però enguany s’ha decidit canviar per persones que compleixin aquesta tasca al llarg de la seva trajectòria. És per això, que es va optar per entregar aquest reconeixement a Llanes, que impulsa la dramatúrgia catalana en els teatres de Sevilla, Màlaga i Granada, que pertanyen a la Junta d’Andalusia. Llanes va confessar que és un amant de la cultura catalana. 

Manuel Llanes: «Jo vaig néixer mirant a Catalunya que llavors significava la llibertat creativa, el pas cap a Europa»

De fet, en aquests espais els darrers vuit mesos s’han presentat catorze obres catalanes. La darrera va ser In memoria. La quinta del biberón a Sevilla. Encara que bona part de l’obra era en català, Llanes va ressaltar, que al final de la representació la gent es va posar de feu al final i va aplaudir. «Jo vaig néixer mirant a Catalunya que significava la llibertat creativa, el pas cap a Europa», va manifestar el director escènic ahir en una roda de premsa. 

Balacciu, que és traductora, s’ha adjudicat el reconeixement del Premi Ramon Llull de Traducció Literària, dotat amb 4.000 euros, per una traducció del Llibre de les Meravelles de Ramon Llull del català al romanès. Balacciu va relatar que va conèixer la cultura catalana des del vessant lingüista i a través d’autors com Llull. En aquest sentit, va explicar que Llull va ser la primera persona europea que va escriure un pensament filosòfic en la seva pròpia llengua, cosa que va contribuir a enriquir-la. «Va ser una fita», va valorar ahir Balacciu. Però no només ha traduït a Llull al llarg de la seva carrera. Balacciu és editora de la col·lecció Biblioteca de Cultura Catalana en l’editorial Meronia a Bucarest. Per les mans de la traductora han passat també altres escriptors catalans com Jaume Cabré, Pere Calders, Mercè Rodoreda o Ramon Solsona. Per això, la traductora, que és una enamorada de la cultura catalana, va exposar «aquest premi culmina per mi un seguit de meravelles en les quals visc des de fa més de vint anys perquè traduint i publicant aquesta col·lecció fa que la meva vida del dia a dia es desenvolupa en contacte permanent amb el món català, no només la cultura».

Balacciu, que ahir lluïa un llaç groc en suport dels membres dels consellers catalans, d’Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana, va subratllar que és una enamorada dels valors que representa la cultura catalana. A més, va elogiar Andorra on les seves persones i institucions impulsen aquesta llengua. 

Llengües indígenes de Colòmbia  

La tercera categoria és el Premi Internacional de Catalanística i a la diversitat lingüística, dotat amb 6.000 euros, i que va anar a parar en mans de lingüista francès Jon Landaburu. Villatoro el va definir com un «personatge excepcional». Landaburu va néixer a París i és fills d’exiliats republicans, però fa més de cinquanta anys que viu a Colòmbia on rescata llengües indígenes. Precisament, per aquesta labor és la que li han donat aquest reconeixement. En aquest sentit, Villatoro va ressaltar que aquest premi té dos vessants, la catalanística i la de la diversitat  lingüística. Precisament, han reconegut la trajectòria de Landaburu en aquesta segona vessant del premi.

Jana Balacciu: «El premi culmina per mi en un seguit de meravelles que visc des de fa més de vint anys traduint i publicant en català»

Amb una veu pausada, Landaburu va explicar que bona part de la seva tasca ha estat recórrer les regions amazòniques, andines i de l’altiplà colombià per detectar i recuperar les seves llengües. En aquest país, hi ha més de 65 idiomes diferents. Landaburu ha estat en contacte des de comunitats d’unes 500.000 persones que parlen una llengua, però també altres que només l’utilitza un individu. Com a vivència personal, Landaburu va relatar que un cop una ètnia de 200 persones amazòniques el van contactar perquè hi havia un ancià de noranta anys que parlava una llengua autòctona, però que s’estava a punt de perdre, ja que només la coneixia ell. «Vaig estar deu dies amb l’home enregistrant-lo», va explicar Landaburu. «Aquestes persones no tenen coneixement de la diversitat lingüística, però busquen una cosa que han perdut», va puntualitzar. En aquest sentit, amb l’arribada dels espanyols es va imposar el castellà, però sense ser antropòlegs «tenen la nostàlgia» que han perdut alguna cosa. «Sempre que es perd una llengua se’n pot agafar una altra, però és com quan agafes un vestit prestat que no t’acostumes», va dir Landaburu que va sentenciar: «el llenguatge són les vivències de milers d’anys». 

Vicenç Villatoro no creu que la situació a Catalunya afecti la Fundació Ramon Llull

33 Vicenç Villatoro, director de la Fundació Ramón Llull, va exposar que l’aplicació del 155 no ha tingut cap efecte, de moment, en l’entitat, del qual un dels seus patrons és l’Institut Ramon Llull, que pertany al Govern català, que està intervingut pel Govern espanyol. En aquest sentit, a més, va recordar que la Fundació és andorrana i que l’Institut Ramon Llull té com a patrons el Govern català i el balear. «No s’ha perdut cap circumstància, s’han fet els premis i segueix la vida quotidiana», va ressaltar Villatoro, que hi va afegir: «la interferència ha estat nul·la».

Jon Landaburu: «Sempre que es perd una llengua se’n pot agafar una altra, però és com quan agafes un vestit prestat que no t’acostumes»

Villatoro també va augurar que encara que hi hagi un canvi de color polític en el Govern català tampoc creu que repercuteixi en l’entitat o en l’Institut Ramon Llull, un dels patrons de la fundació. En aquest context, va recordar que al llarg de la seva història el Govern català ha estat liderar per diverses formacions polítiques i això mai ha tingut cap repercussió en l’institució. «L’esperança és que no ens afecti», va ressaltar el director de la Fundació.  

Així mateix, Villatoro va argumentar que la Fundació Ramon Llull no té cap inscripció ideològica i que, per tant, a l’hora d’elegir els premiats només «ha pesat els elements de cultura lingüística». 

Per la seva part, la traductora Jana Balacciu va destacar que no creu que el context polític que es viu a Catalunya influeixi en què hi hagi una pèrdua de la llengua catalana. «No ho crec, ha sobreviscut fins ara i té uns representants en els camps de la literatura», va defensar Balacciu.