PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Més control dels diners i de les incompatibilitats dels consellers

Els grups parlamentaris hauran de portar al dia els comptes i declarar les seves activitats i béns

Per Lídia Raventós

Una sessió de control al Consell General.
Una sessió de control al Consell General. | MARICEL BLANCH

El Consell General va presentar ahir el primer esborrany per regular les incompatibilitats i els conflictes d’interessos dels seus integrants, a més d’apostar per un major control dels diners atorgats als grups parlamentaris. La proposta respon a les recomanacions del Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (Greco). A més, crea una pauta en cas de nous casos d’incompatibilitats o d’acusacions per un mal ús dels diners públics com els que han tingut lloc durant aquesta legislatura amb el cas de l’exparlamentària Meritxell Mateu o les acusacions comptables entre l’ara consellera independent Sílvia Bonet i SDP. 


En l’esborrany de llei presentat ahir als presidents dels grups parlamentaris i al qual ha tingut accés aquest rotatiu, s’especifica que els recursos econòmics transferits «han de ser destinats exclusivament a finançar activitats i altres despeses relacionades amb l’exercici de funcions parlamentàries». Perquè aquest objectiu es compleixi, es remarca que els grups han de portar una «comptabilitat específica de la gestió de les assignacions rebudes del Consell General» que haurà de ser facilitada a Sindicatura en qualsevol moment que dita institució ho demani com a garantia de control de transparència. Una novetat, va considerar ahir el síndic general, Vicenç Mateu, que «posarà limitacions als grups». 


A més, com ja es fa actualment, els grups hauran de presentar a Sindicatura la liquidació dels comptes corresponent a les assignacions rebudes. Aquesta liquidació serà pública sense perjudici de la funció fiscalitzadora que seguirà corresponent al Tribunal de Comptes. Així mateix, l’esborrany afegeix que els romanents que puguin existir de les assignacions rebudes, és a dir, aquells diners que no s’hagin utilitzat, «han de ser retornats al Consell General». 

Incompatibilitats

A l’esborrany també es detalla que els consellers generals hauran de «declarar els càrrecs púbics que ocupen i, si fos el cas, a quin dels càrrecs incompatibles renuncien». En aquest sentit, el síndic va puntualitzar que «cal ser conscients que a Andorra estan regularitzats les incompatibilitats entre càrrecs polítics però no a nivell polític i sector privat». 


A més, caldrà que presentin «una declaració d’activitats i béns patrimonials». En cas que la seva situació canviï durant el període que ocupin el càrrec, els parlamentaris ho hauran de comunicar a la comissió permanent en el termini d’un mes i la comissió, si ho considera oportú, emetrà un informe de la nova situació. 


Tot plegat haurà d’anar acompanyat també d’un codi de conducta que regularà, com a mínim, «les situacions de conflicte d’interessos, el compliment de les obligacions derivades del règim d’incompatibilitats i de les declaracions d’activitats i de béns patrimonials, i el procediment i les conseqüències en cas d’incompliment». 

Transparència al Consell General 

L’esborrany presentat per Sindicatura també inclou l’obligació del Consell General de «fer pública la informació actualitzada relativa a la seva organització, al seu funcionament, les seves activitats i el seu règim econòmic de manera objectiva i fàcilment accessible i comprensible». També hauran de ser públics «els currículums de les persones proposades per a ocupar càrrecs públics, el pressupost del Consell General i la gestió econòmica, comptable pressupostària i patrimonial» i les retribucions dels consellers generals. 


La voluntat del síndic que el nou reglament estigui enllestit abans de finalitzar la legislatura perquè de cara a la propera ja s’apliqui. 

Regulació del procediment per presentar una moció de censura o una qüestió de confiança

L’esborrany del nou reglament del Consell General presentat ahir pel síndic general, Vicenç Mateu, posa sobre la taula el procediment a seguir per presentar una moció de censura o una qüestió de confiança. 

En concret, el text marca que no es pot presentar cap moció de censura «abans que hagin transcorregut sis mesos des de la darrera elecció del cap de Govern». A més, detalla que «els consellers que hagin presentat una moció de censura no en poden signar cap altra abans que hagi transcorregut un any». 

Pel que fa a la qüestió de confiança, que ha de ser presentada pel cap de Govern, l’esborrany apunta que en cas que no obtingui la majoria en la votació «el cap de Govern ha de presentar la seva dimissió». 

Al Principat no s’ha dut a terme mai fins ara cap moció de censura. En aquesta legislatura, l’executiva liberal va encomanar fer-ho al seu grup parlamentari però la proposta finalment no va tirar endavant. Pel que fa a la qüestió de confiança, Òscar Ribas es va sotmetre a una l’any 1994. Ribas, que governava en minoria, va prendre aquesta decisió avançant-se a la possibilitat d’una moció de censura i convençut que la guanyaria. Finalment la va perdre i Marc Forné va passar a ser cap de Govern.

Comenta aquest article

PUBLICITAT