PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

A punt de sorprendre

El MoraBanc, que perdia de 21 al segon quart, remunta a la represa per forçar la pròrroga i acabar caient

Per Joan Josep Blasco

San Emeterio entra a cistella entre Stevic i Jelinek per fer el llançament.
San Emeterio entra a cistella entre Stevic i Jelinek per fer el llançament. | ACB Photo / M.A. Polo

Sensacions completament contraposades les que es van viure a la Fontenta. A la primera part de l’enfrontament el València Basket va ser el clar dominador, arribant a manar de 21 punts quan estava a prop d’arribar-se al descans, però a partir d’aquí el BC MoraBanc Andorra va renèixer per anar retallant distàncies fins a provocar la pròrroga. En l’afegit, els taronges van adjudicar-se el triomf (89-87), amb un gran San Emeterio que va ser el botxí dels del Principat.


De sortida van produir-se dos problemes. Un que només Karnowski veia cistella, i l’altre el rebot defensiu, que permetia als valencians sumar punts en segones accions. El pivot polonès va fer els set primers punts del seu equip. Era l’únic que ho tenia clar en facetes ofensives. I així va arribar un parcial d’11-0 demolidor que permetia al rival marxar de 14 en un obrir i tancar d’ulls.

Peñarroya estava visiblement emprenyat pel que succeïa en pista, i així els ho va fer saber als seus jugadors durant un temps mort. El València estava fi de tres i Doomekamp, Thomas i San Emeterio encistellaven des de la distància. Tal era l’enuig del tècnic egarenc que va substituir als cinc jugadors de cop. Entraven Fernández, Jelinek, Colom, Stevic i Diagné, i la cosa va canviar. Van mostrar-se més consistents que no pas fins llavors els seus companys. Sobretot el senegalès, que ho lluitava tot. Dos tirs lliures de Fernández significaven els primers punts d’un jugador visitant que no fos Karnowski, i posteriorment quatre seguits del base madrileny permetia concloure el quart 10 a sota (26-16).

 

San Emeterio castiga als andorrans amb 35 punts i una valoració de 42, el seu rècord personal a la Lliga Endesa

El cinc en pista es va mantenir. San Emeterio començava amb dos triples, demostrant que aquest era el seu dia. Doomekamp també ho feia des de més enllà dels 6,75 metres, i a continuació el que ho aconseguia era Fernández, que trencava una ratxa de 0 de 8 en llançaments triples fins llavors del MoraBanc. El madrileny era qui tirava del carro per part visitant, però amb això no n’hi havia prop, perquè les pèrdues i les males opcions de llançament es repetien. Van Rossom aconseguia posar una màxima diferència de 21 punts (48-27), que deixava el matx realment complicat. Copeland, de tres, tancava el quart.

Transformació

Calia reaccionar ja no només per provar de guanyar, tot i que semblava llavors molt difícil, sinó també per a que el resultat no fos d’escàndol. Els triples d’Albicy i Blazic, i la cistella de Copeland, mostrava l’esperit de reacció, perquè el MoraBanc va endurir la defensa i el València ho tenia realment complicat per anotar. Un triple de San Emeterio estrenava el marcador pels locals quan havien passat quasi quatre minuts de l’inici del període. L’aler càntabre portava la veu cantant del seu conjunt, mentre que la de l’andorrà va ser Blazic. L’eslovè, fins llavors desconegut, va aparèixer i es va posar l’equip a l’esquena, aprofitant que tenia el canell calent. Un triple de Jelinek permetia baixar de la barrera psicològica dels 10 punts i després d’una intercepció de pilota d’Albicy en el darrer atac taronja, Stevic culminava el contraatac. S’entrava a l’últim quart 58-50. 


L’escenari va mantenir-se i els fantasmes del seguit de derrotes valencianes segur que van fer acte de presència. Els jugadors del MoraBanc posaven eficaçment les mans en defensa, que permetia recuperar esfèriques i que el rival no llancés. Stevic, Jelinek i Karnowski anotaven i San Emeterio era  qui estava aguantant al seu equip. Blazic no volia ser menys i van començar el seu duel particular amb un intens intercanvi de cistelles entre tots dos. Els seus companys els buscaven a l’hora d’atacar. La remuntada era possible. Jaime anotava cinc punts seguits i el València perdia la pilota a un minut pel final. Blazic materialitzava un triple per posar-se només un per sota, Pleiss transformava un tir lliure i Jelinek entrava a cistella per empatar a 73. En el darrer atac, San Emeterio errava i els dos equips anaven a la pròrroga.


Aquí la iniciativa sempre va ser local, des del primer triple de Van Rossom. El belga seria força protagonista en aquests cinc minuts. Els dos conjunts anotaven i les diferències eren mínimes, fins a un espectacular triple de Blazic que posava el 88-87. Eren els instants decisius. En la següent jugada San Emeterio encistellava un tir lliure i a l’últim atac Fernández tirava i fallava, Stevic atrapava el rebot i sense tocar els peus a terra tirava al límit del temps, errant també per confirmar la derrota andorrana. Tal va ser el matx de San Emeterio que va aconseguir la seva millor actuació a la Lliga Endesa després de 540 partits, amb 35 punts i una valoració de 42.

Peñarroya: «Contents dels segons 25 minuts»

L’inici no era el que esperava el tècnic. «No vam començar com ho havíem plantejat, estem molt tous, sense ritme ni defensiu ni ofensiu, deixant que el València jugui fàcil i nosaltres com si ens haguéssim acabat d’aixecar», i amb un rival com aquest, l’actual campió, «no es pot jugar amb tant poca energia com ho hem fet als primers quarts», que va permetre als taronja agafar confiança i «tenien el partit molt controlat». Després del descans tot va canviar. Les dinàmiques van ser del tot diferents. «Estem contents dels segons 25 minuts que hem jugat perquè hem posat agressivitat, el València no ha anotat tant fàcil i hem jugat a un altre ritme», desenvolupant «velocitat, agressivitat i inclús hem deixar de perdre pilotes», que «quasi ens dona per aconseguir una victòria important per a nosaltres, però els 20 primers minuts i la gran actuació de San Emeterio ens priven de marxar-nos amb la victòria».

PUBLICITAT