PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El congrés de neu estudia el trasllat fix a Andorra la Vella

L’any que ve es farà al Centre de Congressos tot i que l’organitza Escaldes-Engordany

Marín, Camp i Nadal, ahir durant la roda de premsa de presentació del 20è aniversari del Congrés.
Marín, Camp i Nadal, ahir durant la roda de premsa de presentació del 20è aniversari del Congrés. | Comú d\'Escaldes-Engordany

Allò que va néixer a Escaldes-Engordany l’any 1998 quan hi havia Lídia Magallon al capdavant de la parròquia es tornarà a reviure l’any que ve en el 20è aniversari, ara amb Trini Marín. El Congrés Mundial de Turisme de Neu i Muntanya que se celebrarà del 21 al 23 de març vinents  espera superar els 400 inscrits registrats l’any passat a Sant Julià en la darrera edició d’un esdeveniment que té una periodicitat biennal.

Amb tot, hi ha algun detall que grinyola, com així va apuntar ahir la cònsol major de la parròquia escaldenca. Li toca ser la seu –fins a dia d’avui, és rotatiu a totes les parròquies– i estava previst que l’espai escollit fos la sala de congressos del Prat del Roure, però aquesta opció s’ha descartat i les sis sessions que s’han previst es faran finalment al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. El motiu? Que es dispararia la factura: «Seria molt car i no pel lloc en si, sinó perquè són necessaris diversos complements com els aparells traductors».

Ja ho va notar Sant Julià, que va organitzar la 9a edició a l’Auditori Claror i va haver de posar més diners del previst per aquest motiu. El pressupost habitual ja és prou gran, d’uns 170.000 euros (12.000 de cada comú, 60.000 del Govern i la resta d’inscripcions i patrocinadors), com per haver de pujar-lo més quan l’espai de la capital gaudeix de tots els complements necessaris que requereix el congrés de turisme de neu i muntanya. Així que s’ha tirat de seny i malgrat que Escaldes-Engordany sigui l’organitzadora, es farà a la capital. I qui sap si en un futur, el centre de congressos es converteix en la seu fixa. Almenys, aquesta és una idea que s’està manegant, com així va admetre Francesc Camp: «Aquesta possibilitat s’ha valorat molt positivament i la plantejarem després d’aquest congrés», va reconèixer el ministre de Turisme.

Pendents del casino

Però el centre de congressos és la opció que baralla també una de les empreses candidates a gestionar el futur casino, que es definirà a principis del 2018 i que és prioritari per al comú, com així ha assegurat en reiterades ocasions la cònsol major, Conxita Marsol. 

De tot això ja es parlarà més endavant. El congrés del 2018 tindrà com a temàtica l’hospitalitat dels allotjaments turístics i els perfils que s’esperen són de directors de cadenes d’hotels, del sector de la formació i de la educació, i representants d’institucions de renom com ara de Turisme Suïssa. «Aquest congrés no es pot fer a altres països europeus, així que tenim l’exclusivitat i gràcies a això captem més interès dels professionals del sector del turisme de muntanya», va apuntar Camp. 

Tres ponents andorrans

Aquest any han garantit la seva presència el director d’AirBnB França en aquest sector o l’exambaixador de Geòrgia a Andorra, Zurab Pololikaixvili, que serà des del gener el secretari general de l’Organització Mundial del Turisme (OMT). Andorra també aportarà els seus ponents d’alt nivell: l’arquitecta Fiona Pià (resident a Ginebra), que tractarà la primera sessió del congrés, Oportunitats i reptes de l’hospitalitat en destinacions de muntanya: reformular el concepte tradicional d’allotjament, així com la gestió i el màrqueting, o el rector de la Universitat d’Andorra, Miquel Nicolau, i el director executiu de la Fundació OMT-Themis, Marc Valdés, per tractar la cinquena sessió: la gestió del coneixement i la creació de la capacitació: claus de l’èxit.

Seran 25 els ponents d’un programa 2018 que parlaran de temes com la diversificació en el desenvolupament de productes, la repercussió de la tecnologia en aquest sector, les eines de gestió de qualitat en destinacions de muntanya o l’afectació de les noves plataformes en línia i el concepte d’economia col·laborativa.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT