Camprabassa (la societat que gestiona Naturlandia) va tancar dimarts passat els comptes referents a l’any 2016, que mostren unes pèrdues de 1.667.608 euros. Malgrat que pugui semblar una xifra negativa, el cònsol major de Sant Julià, Josep Miquel Vila, va especificar ahir que els números generals són força positius, ja que, de les pèrdues, «900.000 euros corresponen a amortitzacions, per tant, són diners que no s’han de retornar». A més, els ingressos del parc han augmentat un 2% en relació a l’any 2015 i les despeses s’han reduït en gairebé un 1,5%. 

Tot i aquestes xifres, Vila considera que la dada que cal tenir més en consideració és la que fa referència a la rendibilitat econòmica de Naturlandia, aquesta s’especifica sota les sigles Ebitda (Ingressos abans d’interessos, impostos, depreciació i amortització) i, en termes generals, es relaciona als diners que el comú ha de posar cada any a Camprabassa perquè el parc es pugui mantenir. 

L’any passat, en concepte d’Ebitda, la corporació va haver de posar 250.000 euros, mentre que el 2015 en va donar 570.000. Però segons Vila, aquest any (2017) serà el primer que des del comú no s’haurà de posar cap partida, fins i tot, el resultat serà positiu, «quedat-se en zero o arribant als 15.000 o 30.000 euros» de benefici. Aquesta és només una previsió, «ja que fins que no tanquem el present any no podrem saber els números amb exactitud, tot i això, tenim la certesa que el balanç pel 2017 serà de superàvit», va remarcar Vila. 

L’oposició reitera il·legalitat  

Des de l’oposició comunal, el conseller de Liberals+Unió Laurediana, Albert Farré, va reiterar ahir que «els terminis d’aprovació dels comptes de Camprabassa continuen estant fora de la llei» (que fixava com a data límit el passat 30 de juny) i «que novament s’ha demostrat que no s’ha fet la feina quan tocava. Però el pitjor és que el comú ha de donar exemple i no saltar-se les normes quan li convingui». Per tot, Farré considera que la corporació governa en solitari i que no té en «consideració» a la minoria. 

Pel que fa als números, Farré va remarcar que degut a la manca «de transparència» que mostra el comú, els consellers de l’oposició encara no han pogut tenir accés als comptes i que fins que no els tinguin no faran declaracions al respecte. D’altra banda, també des de l’oposició de Liberals+Unió Laurediana, el conseller Rossend Duró va remarcar que els comptes s’hauran d’aprovar en sessió de comú i que des de la minoria «segurament es votarà en contra, ja que entenem que s’han fet fora del termini legal». 

La tirolina està a punt  

Per accedir a la tirolina caldrà comprar l’entrada conjunta del parc, que s’incrementarà en 4 euros

La millora de Naturlandia passarà sobretot per la innovació i la incorporació de noves activitats o ginys. De fet, s’espera que en breus es pugui obrir al públic la tirolina «més llarga del món», anomenada així pel mateix comú lauredià. Les previsions, segons Vila, són poder tancar les negociacions amb l’empresa gestora en pocs dies i posar el giny en marxa quan abans millor. 

Per amortitzar l’atracció, des del comú s’ha proposat augmentar en quatre euros el preu actual de l’entrada general de Naturlandia. D’aquesta manera, els interessats únicament  podran baixar per la tirolina comprant l’entrada conjunta del parc. Vila va especificar que s’ha optat per aquesta opció –que encara ha de ser aprovada per l’empresa gestora– perquè l’objectiu principal es reviure Naturlandia, i si s’oferta una entrada destinada només a la tirolina cap la possibilitat que els usuaris es decantin només per pujar al giny, sense voler visitar a les altres instal·lacions del parc. 

El ràfting segueix el seu curs  

Una altra activitat que ha de promocionar la parròquia laurediana és el projecte del ràfting. Vila va comentar que ja s’ha pogut fer la primera baixada de prova i que en principi tot indica que de cara a l’any que ve es podrà posar en marxa tot el circuit i començar a operar. Malgrat aquest optimisme, el cònsol major va reconèixer que les tasques de neteja del riu els han portat «més feina» del que es pensaven i que aquest fet potser ha «endarrerit una mica els terminis. I és que cal tenir present que durant diverses setmanes vam estar traient tones i tones de brutícia».