Una taca de sang, una empremta dactilar o un teixit de roba. Petits senyals que  es troben en l’escena d’un crim i que poden servir per esbrinar qui és l’autor del delicte. Sergi Medina és el cap de l’àrea de la Policia Criminal, en la qual treballen fins a cinc persones. «Nosaltres el que estudiem és la prova material», relata Medina.

Quan hi ha un crim com un furt, un assassinat o un cas de violència de gènere en una casa o en un exterior, la primera patrulla que intervé acordona la zona dels fets per evitar que hi accedeixi algú i, per tant, que es puguin manipular les proves.

Com si es tractés d’un capítol de CSI, els policies de la Unitat Criminal, vestits de paisà, arriben al lloc del delicte amb un maletí preparat especialment per actuar en l’àrea del crim. Al lloc dels fets, però, l’agent mai acudeix sol, sinó que va acompanyat d’un forense. Aquest és l’encarregat d’extreure les proves del cos, estigui viu o mort. 

Al maletí, l’agent porta guants «per no contaminar la prova», és a dir, deixar la seva empremta, especifica Medina. A dins d’aquest, també elements hi ha de seguretat per al policia com mascaretes. També hi ha una espècie d’adhesius per recollir les empremtes dactilars o pinces per poder recollir les proves. 
Tal qual hem vist a les pel·lícules, una agent posa una espècie de pols negre sobre la capsa vermella que envolta un extintor. Després, treu un petit plomall i comença a treure aquesta pols. Com si fos art de màgia deixa al descobert una empremta dactilar.

Per fer totes aquestes intervencions que requereixen un desplaçament, els cos ha adquirit una furgoneta equipada amb una llum portàtil que serveix, entre d’altres, per detectar la sang. També hi ha armilles antibales i un mono de protecció en cas que l’àrea del crim sigui una zona de risc. Durant una intervenció, diu Medina, existeixen tres supòsits bàsics: preservar la seguretat de la zona perquè els policies no puguin ser atacats per tercers; la seguretat pròpia de l’agent i per això s’utilitza un equipament especial; i, finalment, garantir que es recullen les proves materials i que no se’n destrueix cap. «El dret de la vida de l’agent és el que preval, encara que s’hagi de destruir una prova», matisa Medina.  

Un cop es recullen totes les proves, es traslladen fins a les dependències judicials on són analitzades. Un laboratori conformat per tres sales que té un únic objectiu: descobrir l’autor del delicte.
En una àrea, hi ha ninots i un gran espai per recrear com s’ha pogut cometre el crim. Per escenificar-ho, posen a terra un gota de sang, possibles armes del delicte i amb una llum especial la passen per sobre aquests elements. «Aquesta llum ens permet determinar si es tracta de sang o fluids humans com semen o fluxes vaginals en el cas d’una violació», detalla Medina. 
Per extreure les empremtes dactilars és tot un procés i segons el material on es trobi se segueix una metodologia totalment diferent. A través de barrejar diversos productes sorgeixen reaccions químiques que extreuen les empremtes en cada un dels materials: teixits, plàstics o acer. «Depèn del material, utilitzem un producte diferent», explica Medina. 

Un cop tenen les empremtes dactilars, les comparen en la seva base de dades. Davant d’un ordinador hi ha dos requadres: en un es troba l’empremta que s’ha extret de la investigació, mentre que a l’altre es busquen les possibles coincidències amb la base de dades. Ara bé, un dels problemes és que si la persona no ha estat detinguda anteriorment, aquest no apareixerà al sistema informàtic de la policia. 

Tots aquests indicis després es redacten en informes pericials, que són els que s’utilitzaran en els judicis per determinar-ne si el presumpte autor és culpable o no. 
En el cas de la prova de genètica, com ADN o fluxos humans, Medina relata que al Principat no tenen suficient material per determinar-ne la procedència. Per això, treballen amb col·laboració amb la germanedira francesa i la Guàrdia Civil espanyola, on s’envien aquestes proves i ells en fan l’anàlisi als seus laboratoris. En aquest sentit, no és estrany que en un judici de violació, per exemple, es connecti per videoconferència amb un agent d’algun d’aquests cossos perquè relatin les conclusions de l’informe.

Però en quins casos actua la unitat de la Policia Criminal? Doncs bé, en furts, homicidis, violacions o incendis o ressenyes de detinguts, entre d’altres. En aquest 2017, Medina especifica que el nombre de delictes ha estat similar al d’altres exercicis. En concret, aquest cos ha efectuat 3.700 intervencions, la gran majoria, 500, van ser ressenyes de detinguts. 
 Un dels delictes que s’han reduït és el de furts amb força a cases o establiments. L’any passat se’n van produir 91, mentre que enguany 86. Ara bé, Medina també ho va atribuir el fet que aquest 2017 s’ha desarticulat la xarxa dels pastorets, un grup de menors que es dedicava a perpetrar furts amb força a establiments, especialment d’Escaldes-Engordany i d’Andorra la Vella. De fet, aquesta banda juvenil se li imputen un total de 28 furts amb força, dels quals vuit es van produir en una sola nit: la del 18 de desembre del 2016. 

Al llarg d’aquest any, la Policia Criminal també ha hagut d’intervenir en 11 delictes contra la llibertat sexual, 13 identificacions dactilars, 10 incendis i tres temptatives d’homicidi i també han actuat en 15 autòpsies.  

Com a dada positiva, Medina ressalta que pràcticament no es donen homicidis al Principat. Al detall, des del 2008 a Andorra s’han donat quatre casos: un aquell any, i els altres el 2009, 2010 i 2011.

Aquest cos també intervé en els casos d’incendis per determinar-ne quin és el possible origen. Per aquesta raó han hagut d’actuar 11 vegades el 2017.

Una formació constant 

Aquest cos es reinventa constantment i fa una formació continuada. Per això, com a mínim un cop a l’any acudeixen a Espanya o França a fer cursos especialitzats. Aquests cursos, normalment, duren entre una i tres setmanes i serveixen per actualitzar els coneixements.