Arriba tard i accelerat,  «perquè està tot col·lapsat», és el pont de la Puríssima. Porta una bossa de supermercat. S’asseu i posa a sobre de la taula el contingut: una explosió de colors amb forma de pròtesi de braç feta amb peces de Lego. Concepte al·lucinant, però a més, estèticament molt atractiu.
No es tracta d’una construcció de Lego més, plena d’enginy per aconseguir noves i sorprenents andròmines que agafaran pols a una estanteria o, amb sort, acabaran guanyant algun concurs. El seu autor, David Aguilar, va néixer sense l’avantbraç dret i aquest conjunt de peces grogues, vermelles, blaves i negres és l’única pròtesi que té. 

Fan falta intercanviar poques paraules amb aquest jove de 18 anys de Sant Julià de Lòria per adonar-se que és molt especial. I res té a veure aquesta característica amb el número de braços. De mirada àmplia i nítida, els ulls li brillen amb la intensitat dels 18 anys però tenen una serenor que no es correspon amb l’edat. Les paraules se li escapen dels llavis ràpidament, fins i tot de manera atropellada, però amb un discurs improvisadament ben articulat sense cap esforç. 

A sobre de la taula, segueix la pròtesi. «Un dia estava estirat al llit filosofant, vale? I vaig veure l’helicòpter que havia fet amb Lego allà a l’estanteria. Mira, m’estic cansant de treure’t la pols», així comença a relatar el David el naixement del giny que tenim ara mateix al davant entre ell i jo, de moment inert i buit.

«El braç me’l vaig fer en una setmana, invertint-hi unes dues hores al dia», explica.  El seu taller va ser el llit de la seva habitació i les eines que va utilitzar, només una, el seu cap. «Això té dos cables per dins que s’agafen als dos dits que tinc i quan els estiro hi ha una goma que fa que els dits de Lego de la pròtesi es contreguin», així és com aconsegueix fer pinça amb la mà multicolor. 

«És molt resistent», m’explica amb cara de ‘t’ho dic en serio’, «puc fer flexions», diu satisfet, «però puc agafar molt poc pes, només uns 200 grams», confessa somrient i deixant intuir que la cosa no quedarà aquí. «Aquesta és una de les coses que vull perfeccionar». «Aixecar més pes que aquest amb el braç de la pròtesi és com intentar aixecar una taula amb un dit, costa molt», exemplifica. 

Miro la pròtesi encuriosida i des de la més profunda ignorància de per on començar a muntar una cosa així. «Espera que me la poso i ho entendràs millor», s’ofereix el David. El muntatge és molt ràpid i en un tres i no res agafa el seu mòbil de sobre la taula. «Veus? El mòbil bé, tot i que balla una mica, això també ho hauria d’arreglar», assenyala ambiciós. 

«Qualsevol objecte que agafi es com si pesés tres vegades més, he de fer bastanta força», explica. Es torna a treure la pròtesi i té unes petites marques vermelles al seu braç: «He de veure què hi puc posar perquè sigui més còmode però lleugera igualment, però és bastant còmode, eh!», vol deixar clar. 
En David enumera les coses que voldria perfeccionar de la seva creació: «Voldria reforçar les parts fixes amb cola, el colze és molt complicat perquè ha de ser resistent sense perdre mobilitat, estic pensant encara com fer-ho», diu capficat i fa la sensació que en una setmana més ho tindrà solucionat. 
El David no té cap pròtesi d’ortopèdia «perquè són cares, entre 25.000 i 400.000 euros». «Les impreses en 3D són per a gent que només li falta la mà, per exemple, si s’ha de fer també el colze segueixen sent molt cares i s’han d’enviar moltes fotos per poder fer-la, no és tan fàcil», detalla. 

El David és un gran usuari de xarxes socials i té el seu canal propi a YouTube, a més de comptes de Facebook i Instagram. El podeu buscar amb el nom de Hand Solo, una altra mostra de la intel·ligència cínica i àcida d’aquest jove que, a més, és un gran seguidor d’Star Wars. Però si penseu que va construir la pròtesi amb l’ajuda d’un vídeo tutorial, us equivoqueu. Bàsicament perquè no hi ha ningú al món que hagi fet una cosa així abans. 

«Lego m’ha escrit per dir-me que estan molt satisfets i orgullosos del que he aconseguit», comenta content. Però, increïblement, no li han ofert res més, ni material. 

Sobre els reptes de Lego que la marca organitza arreu del món per a joves, el David diu: «No m’interessen perquè són per fer coses que no tenen una utilitat, jo vull fer coses pràctiques, que serveixin per a alguna cosa». Per això, ara que pensa en quins estudis universitaris seguirà, es debat entre la «robòtica o la mecànica», tot i que també se sent atret per l’enginyeria informàtica. «M’agradaria veure com la gent gaudeix d’alguna cosa que jo he creat». I sí, «m’agradaria fer pròtesis per a la gent i que fossin més barates», ambiciona. 

Els seus amics al·lucinen amb les creacions i la família el recolza amb orgull, com no podria ser d’una altra manera. 
A part de millorar la pròtesi, el David té un altre objectiu entre mans, créixer a les xarxes socials per arribar a més gent. «Un 20% dels seguidors que tinc són de fora d’Andorra i vull que creixin», diu. A més, el Hand Solo també té una certa fama a la xarxa per la seva interpretació musical amb launchpad, que ara vol combinar amb els vídeos de perfeccionament del braç perquè li interessa compartir la seva experiència. 

I personalment, com se sent amb el braç de Lego? «Físicament, és estrany, és estrany poder-se agafar les dues mans, per exemple, i després, [riu vergonyós] molta satisfacció de veure que el que he fet funciona».