PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Els recursos arriben al TC inspirats en els dos informes d’Aparicio

Ld’A, PS i SDP demanen a l’òrgan que aclareixi si les legislacions s’adeqüen o no a la Carta Magna

Per El Periòdic

Alguns consellers de la minoria durant la sessió parlamentària en la qual es van aprovar les lleis comunals.
Alguns consellers de la minoria durant la sessió parlamentària en la qual es van aprovar les lleis comunals. | ANA / M. T.

Part dels consellers de la minoria van presentar divendres passat dos recursos d’inconstitucionalitat als textos que recullen les lleis de delimitació de competències i de transferències comunals. Ambdues legislacions van ser aprovades el passat 20 d’octubre al Consell General, i ja en aquell moment, es va anunciar que alguns parlamentaris acabarien portant la reforma al Tribunal Constitucional (TC). 

Durant la jornada de votació, tant el Partit Socialdemòcrata (PS) com Socialdemocràcia i Progrés (SDP) es van posicionar en contra de les lleis donant un vot negatiu a les legislacions, mentre que Ld’A es va abstenir (menys Josep Pintat i Joan Carles Camp que van votar a favor) amb el compromís de donar suport posteriorment als redactats d’inconstitucionalitat. 

Els recursos, que estan signats per Ferran Costa i Jordi Gallardo (Ld’A); Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López (PS); i Víctor Naudi (SDP), es van presentar esgotant el termini previst, ja que divendres va ser precisament l’últim dia que es permetia fer alguna al·legació a les lleis.

L’objectiu dels textos tramesos al TC és que l’òrgan es pronunciï sobre els punts que han aixecat dubtes per la seva possible no adequació a la Carta Magna

Segons van trametre els mateixos grups a través d’un comunicat, l’objectiu dels textos tramesos al TC és que l’òrgan «es pronunciï sobre els punts que han aixecat dubtes per la seva possible no adequació a la Carta Magna, sorgits després de l’informe que es va encarregar des del comú de Sant Julià de Lòria» al catedràtic emèrit de dret constitucional de la Universitat de Barcelona, Miguel Ángel Aparicio. 

Llei de competències

El primer recurs se centra en la llei de competències i fa referència a la «potestat» que es dona al Govern a l’hora de demanar als comuns la cessió obligatòria de terrenys en el cas que es vulgui fer una construcció «d’interès general», com centres escolars i universitaris, equipaments sanitaris o esportius i edificis administratius, entre d’altres. En aquest sentit, el recurs posa en relleu que «es reconeix aquesta prerrogativa governamental en qualsevol àmbit i sense cap limitació», fet que permetria a l’Executiu «fer i desfer» i, per tant, pot «condicionar les competències que la Constitució reconeix als comuns».

També s’alerta que aquesta potestat, combinada amb l’article 17 de la Llei de FEDA i del règim de les activitats dels sectors elèctric, «podria comportar afavorir a particulars concrets». A més, es tem que «l’exercici de la política del Govern en aquest àmbit pugui condicionar, i fins i tot anul·lar, qualsevol política comunal, inclús en el seu àmbit de competències exclusives». Tanmateix, es posa en relleu el risc que, en alguns casos, un terreny de cessió gratuïta acabi sent explotat per un privat.

Llei de transferències 

Pel que fa al segon recurs, se centra en la llei de transferències i fa referència als punts del text que introdueixen nous criteris per al repartiment dels diners que el Govern ha de transferir als comuns.

Al respecte, l’escrit remarca que la nova llei inclou criteris (pernoctacions, compliment d’obligacions vinculades al cadastre i la separativa d’aigües o la realització d’inversions econòmiques i mediambientals) que afavoreixen «unes parròquies respecte les altres i, per tant, es trenca el principi d’igualtat entre elles» que s’indica en l’article 81 de la Constitució.

L’escrit també destaca que la nova legislació «limita claríssimament les polítiques de les corporacions comunals» i ho fa «duent a terme una clara ingerència en l’autogovern», ja que «permet al Govern recompensar» a aquells que facin certes actuacions, com ara inversions sostenibles en medi ambient o tenir més avançada l’elaboració del cadastre. Per tant, «l’aplicació dels criteris és en la realitat una ingerència del Govern que encotilla, retalla i menysté l’àmbit competencial de l’autogovern dels comuns que els ha reconegut la Constitució». 

Finalment, els consellers consideren que s’estaria incomplint la Carta Magna quan es parla de la partida de transferències que ha de ser proporcional segons la població, l’extensió del territori i altres indicadors. I és que a la vista «de les disposicions de la llei, no es pot afirmar que aquesta segona partida sigui proporcional».

Comenta aquest article

PUBLICITAT