D’on ve la frase tenir idees de bombers? Jordi Farré, director adjunt del cos, explica que és que sovint se les han d’enginyar de qualsevol manera per poder rescatar vides de persones, però també d’animals. «Hem vist de tot i hem hagut de pensar en tot per salvar vides», apunta Farré a EL PERIÒDIC. Una vegada, per exemple, un gos havia ficat el cap en un tub i per treure’l van haver de mullar-lo i fins i tot posar-li oli perquè llisqués i treure’l. Al final, però, van aconseguir amb èxit la seva missió: salvar el gos i treure’l viu.

El Cos de Bombers d’Andorra va néixer el 1961 i arran d’una necessitat. El 1959, hi va haver un devastador incendi en una serradora de Sant Julià i no tenien cap efectiu al Principat perquè actués. Això va portar al Consell General a aprovar la creació d’un cos al país. El primer bomber del Principat va ser Manel Mas, que era català. Aquest, però, només hi va estar un temps, ja que la seva missió va ser crear el Cos de Bombers d’Andorra. Per això, va reclutar sis bombers i els va formar.

Des de llavors, han passat 56 anys i el cos ha canviat molt. Ara, a banda del Parc Central d’Andorra la Vella, també tenen instal·lacions al Pas de la Casa, la Massana i Canillo, cosa que els permet actuar amb rapidesa a qualsevol punt del país. A més, el cos està compost per 136 efectius. 

La jornada dels bombers no és senzilla. Treballen 24 hores non stop. «Comencem a les nou de la nit», relata Josep Ribera, oficial del Cap de Guàrdia. Llavors, fan un brifing, en el qual s’organitzen les activitats que es faran l’endemà. Al matí, normalment, els efectius que estan de guàrdia entrenen. «Fan exercicis per reforçar els músculs i evitar les lesions que pot patir un bomber», explica Farré. 

Després, a la tarda fan pràctiques de situacions reals. Primer comencen a l’aula de formació, on s’explica en què consistirà l’activitat. Isaac Lax és l’encarregat de dirigir la sessió de la jornada, que tractarà sobre com obrir una porta en cas que hi hagi un incendi a l’interior. El grup de bombers que està de guàrdia es vesteix i es dirigeix cap a un contenidor. En el seu interior, que té dos pisos, està tot adaptat per simular un incendi. Hi ha dos forns que treuen foc i per les instal·lacions del sostre també. A més, les parets són movibles i els bombers es van trobant obstacles com cordes. «Així puc recrear diferents escenaris i laberints perquè no sàpiguen el que es trobaran», exposa Lax, que és sotsoficial de formació. L’instructor es posa a la porta amb una mànega i explica als bombers. «Si tires aigua a la porta i se seca, vol dir que hi ha foc dins», ressalta. El bomber relata que s’ha d’anar amb cura amb la quantitat d’aigua que es tira i que s’ha d’anar provant. «La gent creu que el fum no és res, però ho és en combustió», assegura. Per això, els bombers sempre van agenollats per no respirar aquest fum que puja al sostre. També mesuren la quantitat d’aigua que llencen per apagar el foc perquè no faci una reacció adversa. «És com si poses aigua a una sauna, que surt fum però a gran escala», exemplifica Lax. 

Però no només han d’actuar en casos d’incendis. Farré ressalta que el cos també intervé en inundacions, enderrocs, rescats de muntanya, en xocs de vehicles o quan hi ha un accident en un llac o un riu. El cos està format per diferents unitats com el Grup de Rescats de Muntanya (GRM), el Grup de Rescat d’Enderrocs o la Unitat Subaquàtica. Tots ells actuen amb una única finalitat: salvar vides de persones o animals. 

Especialitats

Un altre repte del cos és aprofitar la formació prèvia dels seus integrants. En aquest sentit, per exemple, Farré assegura que hi ha persones que han estudiat psicologia, infermeria o forestals. Per això, s’intenta aprofitar els seus coneixements previs per millorar l’atenció que ofereix el cos. Això ha portat que ara tinguin una psicòloga que atén a les víctimes o  infermeres que ajuden als ferits. «Molts cops som els primers que arriben al lloc de l’accident», diu Farré. Per això, afirma,  han d’estar preparats per a qualsevol situació.