Desprès d’una llarga investigació i procés judicial per l’afer de les adreces andorra.ad, Jaume Cabot no haurà d’entrar la presó. El Tribunal de Corts va dictaminar ahir absoldre’l del delicte major de creació sense autorització d’un fitxer amb perjudicis a tercers de dades personals, així com d’un altre delicte major de la creació de document inveraç. Ara bé, el tribunal sí que el va trobar culpable d’un delicte major d’intercepció de comunicacions. Per això, l’ha condemnat a un any de presó condicional, amb una suspensió de condemna de dos anys.

El ministeri fiscal, però, demanava quatre anys de presó condicionals subjectes a què indemnitzes a les presumptes víctimes amb 95.000 euros perquè va considerar que havia perjudicat la imatge d’Andorra Telecom, en aquell moment Servei de Telecomunicacions d’Andorra. Ara, però, Cabot ni entrarà a la presó ni pagarà la  indemnització, ja que Corts el va absoldre d’abonar qualsevol responsabilitat civil.

Tot i que la resolució és bastant favorable, Cabot va assenyalar que recorrerà la sentència al Tribunal Superior. Ara bé, l’advocat va ser més cautelós i va opinar que abans de prendre qualsevol decisió volien llegir detalladament la resolució de Corts.

Un cas que s’allarga en el temps

L’afer de les adreces andorra.ad és un dels més sonats d’Andorra alhora dels que s’ha allargat més en el temps. 

Tot va començar fa més d’onze anys. En concret, el 6 d’octubre del 2006, Cabot va posar en coneixement de l’Agència de Protecció de Dades (APDA) que navegant per Internet va trobar casualment un total de 15.995 adreces de correu electrònic del domini andorra.ad amb les seves contrasenyes i que, per tant, contenia dades personals dels usuaris. Segons va explicar llavors, aquesta troballa va ser casual i la va localitzar mentre estava a l’E-mule alemany on buscava llibres i vídeos de receptes de cuina. De fet, Cabot es va descarregar aquest document i, precisament, és per l’única cosa que se’l va condemnar ahir, és a dir, pel fet de baixar-se aquesta informació personal. 

Quan Cabot va posar la denúncia, va presentar com a prova un document que era una captura de la pantalla del seu ordinador on es veia l’IP d’un usuari andorrà que compartia aquest arxiu amb aquesta informació confidencial a la safata d’incoming de l’eMule, on estaria habilitant aquestes dades. Aquest era pel segon delicte que se l’acusava, ja que la Fiscalia va considerar que aquesta prova era falsa i, per això, també se li volia imputar un delicte de creació de document inveraç. D’aquest, però, n’ha quedat absolt. 

Al cap de cinc anys, el març del 2010, es va girar la truita i Cabot va passar a ser el principat acusat per la Batllia.   

El judici

El procés judicial en si, però, també va estar embolicat de polèmica. En un primer moment, s’havia de celebrar el setembre del 2012, però es va suspendre. Després, es va programar pel 13 desembre del 2016. Aquell dia, en les consideracions prèvies, la defensa va demanar que se suspengués la vista, així com l’absolució del seu client, ja que va considerar que no s’havia respectat ni el dret de la defensa ni la custòdia de la cadena de proves. El Tribunal de Corts s’hi va negar perquè el judici s’allargava en el temps, però finalment va donar tres mesos a la defensa perquè un pèrit informàtic li preparés un informe.

Finalment, el judici es va celebrar el 28 i 29 de març, en dues llargues jornades que van durar pràcticament tot el dia. Durant l’audiència, la Fiscalia també va posar en relleu que, realment, Cabot seria l’autor del document de les contrasenyes i, per això, també l’imputava el tercer delicte major de creació sense autorització d’un fitxer amb perjudicis a tercers. Corts, però, va considerar que tampoc se’l podia penar per aquest delicte.

Segons responsables d’STA, Cabot s’ho hauria inventat tot i creat aquests documents per desprestigiar la parapública. De fet, aquest afer va fe caure la imatge de STA que va demanar un crèdit de 50.000 euros per contractar una empresa externa perquè fes dues auditories per mitigar els riscos de seguretat de la informació i confidencialitat. 

En canvi, Cabot va al·legar en el judici que tot era un muntatge en contra seva de la Batllia, la Fiscalia i la Policia per incriminar-lo sense proves. 

També va ressaltar que, després de la denúncia, va deixar el seu portàtil sota la custòdia de la Policia. Quan aquests li van tornar al cap de vuit o nou mesos, es va trobar que hi havia documents que havien desaparegut i altres de nous. 

Després de dos dies de judici, l’únic que van poder confirmar els pèrits és que no hi havia rastre dels documents de les contrasenyes a Internet. Per aquest motiu, no es podia demostrar que Cabot fos el creador com deia el ministeri fiscal, però tampoc que el trobés per casualitat per Internet com argumentava l’acusat.  

Set mesos per dictaminar una sentència

Jaume Cabot, principal acusat per l’afer de les contrasenyes andorra.ad, ha esperat fins a set mesos per tenir  una resolució a la seva causa. Es dona el cas que s’ha cancel·lat fins a quatre vegades la lectura de la seva sentència i, finalment, s’ha fet al cinquè cop. 

La lectura de la sentència estava programada pel 31 de maig. Aquell dia, però, es va suspendre. Seguidament, es va programar pel 28 de juny i després pel 26 de juliol. Llavors, Tribunal de Corts va tornar anunciar que s’anul·lava la lectura i va comunicar que avisaria quan tinguessin una data fixada. Després d’un llarg silenci, a mitjans de desembre, Corts va ressaltar que es notificaria la sentència el 22 de desembre. Ara bé, aquell mateix dia, es va tornar a cancel·lar la lectura. Al final la resolució s’ha dictaminat set mesos més tard del previst: el 29 de desembre.