PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Els comuns recullen 77 tones menys de residus als rius que el 2010

Fa vuit anys es van recuperar 150 quilos de deixalles per quilòmetre fluvial i el 2016 es van reduir a 28 quilos

El riu Madriu a prop de la carretera d’Engolasters després d’unes pluges fortes.
El riu Madriu a prop de la carretera d’Engolasters després d’unes pluges fortes. | TONY LARA

Els comuns van recollir l’any passat 17,6 tones de deixalles dels rius andorrans, xifra que suposa una reducció de 77 tones menys respecte de les que es van extreure el 2010. Aquell any es van recuperar 97 tones de residus entre les set parròquies, és a dir, una mitjana de 150 kg de deixalles per km fluvial, mentre que l’any passat van arribar a un mínim històric de 28 kg per km, que va ser l’equivalent a deixar d’extreure dels cursos hídrics fins a 122 kg per km.


«Aquest descens de residus trobats per quilòmetre netejat s’atribueix a diverses accions: d’una banda, al llarg dels darrers anys hi ha hagut una feina de conscienciació de la ciutadania envers el respecte al medi ambient i considerem que s’ha reduït el nombre d’abocaments intencionats. A més, hem treballat de forma intensa en la detecció de punts negres, evitant mesures per evitar que puguin arribar als rius», van explicar des del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat del Govern.


Cada any, es netegen una mitjana de 631 km lineals al país però el 2012 es van netejar  uns 220 km més, fins a arribar al rècord de 885 km. 

parròquies

Al llarg dels darrers set anys, Andorra la Vella va ser la parròquia que més deixalles va extreure dels rius, 54 tones, mentre que el comú que va recollir menys deixalles entre 2010 i 2016 va ser Ordino. La capital del país també té el rècord de recuperació de brutícia al riu l’any passat amb tres tones i mitja, mentre que, en canvi, va ser la Massana la parròquia que va recollir menys residus dels rius l’any passat.
Pel que fa als km de neteja, també és la capital la que ha fet més feina, ja que de mitjana s’ha encarregat de vetllar per la pulcritud de les aigües fluvials durant 148 km cada any. La segueix Canillo, que normalment actua sobre uns 80 km però el 2012 va duplicar la distància de neteja, fet que la situa en la segona posició per km de neteja, amb una mitjana de 120 km per any. El tercer lloc és per la parròquia de Sant Julià de Lòria amb una mitjana de 96 km netejats per any, tot i que el 2010 va netejar 136.000 km i el 2015 només 59 km. 

 

La planificació dels trams a netejar és variable i es modifica en funció de necessitats puntuals

Cal recordar que les dades analitzades no inclouen la important quantitat de brossa de tot tipus que es va extreure del riu Valira, al seu pas per Sant Julià, l’octubre passat, doncs recullen només les accions efectuades fins a finals de 2016. Segons va explicar el director  general de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marc Rossell, durant l’episodi, les deixalles eren a la glera del riu des de les riuades de 1982. 


«La planificació dels trams a netejar és variable i es modifica en funció de necessitats puntuals. Treballem conjuntament amb els comuns i les empreses contractades específicament des de Govern per a aquesta tasca», van explicar des del departament de Medi Ambient del Govern. 


La ministra de Medi Ambient, Sostenibilitat i Agricultura, Sílvia Calvó, va parlar de l’evolució dels residus als rius en una entrevista recent amb EL PERIÒDIC: «La conscienciació cada vegada major de no embrutar els rius ha vingut pel simple fet de veure’ls nets i com indrets amb vida. Tenim el 86% d’aigües del país netes i l’objectiu és arribar al 100% d’aigua excel·lent o bona el 2020. No s’ha visualitzat prou que la nova Llei de transferències ajudarà a aquest objectiu perquè premiarà les parròquies que es comprometin més amb la qualitat de l’aigua». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT