L’escriptor barceloní i resident al Principat des del 2003 David Arrabal presentarà el pròxim dijous a les 20.00 la seva última novetat literària a la llibreria La Puça d’Andorra la Vella. Es tracta de La noche roja, un poemari en el qual Arrabal presenta un diàleg íntim entre la música i la poesia que s’acompanya d’un CD on la cantant Lydia Gregory (Gandia, 1986) i el mateix autor reciten a dues veus les peces de caràcter íntim i introspectiu que conté el llibre. 

Tot i que no és la primera vegada que Arrabal ens deixa veure els seus versos, l’autor és molt més conegut per la prosa, sovint de fantasia i terror. De fet, va guanyar el primer premi del Quart concurs de relats de terror i fantasia d’Encamp amb l’obra Els llops guarden el meu secret. 
La noche roja, en canvi, se submergeix en la lírica de l’autor barceloní per explorar el seu vessant més ínitm i desconegut. Entre les seves pàgines trobem temes universals com l’amor, el desamor, la ira, la mitologia, la crítica social, l’amistat o la família. El vermell, el color de la passió i dels sentiments passionals, sovint  contradictoris, «prenen forma del xiuxiueig a la nit i de les cançons sota la pluja, tot sota una capa enigmàtica», es pot llegir a la sinopsi del poemari. Per motius artístics i personals, l’obra va arribar al mercat després d’un procés d’autoedició, fet que també permet que la gira de presentació que ha portat Arrabal arreu de la península Ibèrica hagi tingut un caire íntim i personal, d’acord amb el contingut del poemari. 

La música i la poesia són a La noche roja éssers de mons antagònics que, però, no poden viure l’un sense l’altre: el primer és la llum i el segon, la foscor, un joc de veus que la valenciana Gregory i Arrabal interpreten de manera molt convincent. A més d’una posada en escena vibrant, el recital dels poemes també tenia la intenció de fer arribar en primera persona el contingut del llibre a les persones amb impediments visuals. 

El llibre està prologat pel periodista i poeta Rodolfo Serrano, pare del cantautor Ismael Serrano, qui escriu: «L’emoció d’aquests versos, la cruesa que, no obstant això, recorre cadascuna de les seves paraules, serenes i rotundes, fan de la poesia del David un instrument per a la reflexió i sentim que ens arriben directament a l’ànima. Reflexió i maduresa, bellesa madura de qui sap emprar l’idioma com un element més per a construir el bonic discurs del cor».