PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Petició per «expulsar» el Govern com a acusació en el judici de BPA

Part dels advocats defensors argumenten que l’Executiu trepitja les funcions del Ministeri Fiscal

Per Lídia Raventós

Una de les antigues oficines de BPA.
Una de les antigues oficines de BPA. | TONY LARA

Els advocats defensors dels 25 processats pel cas BPA treballen «contra rellotge» per presentar els seus arguments la setmana vinent, quan està previst que s’iniciï la resolució de la causa amb la presentació de les qüestions prèvies –és a dir, les deficiències o irregularitats que els lletrats consideren que s’han dut a terme durant la instrucció–. Es preveu que les qüestions prèvies siguin múltiples i que el debat s’allargui com a mínim la primera setmana, retardant així l’inici de la vista oral. El Tribunal de Corts, per tant, haurà de decidir durant aquests primers dies si s’han vulnerat drets constitucionals i si el procés s’ha dut a terme amb regularitat i, en cas que el batlle consideri que hi ha hagut deficiències podria fins i tot suspendre el judici. 


D’entre la multitud de qüestions prèvies presentades, destaca la petició «d’expulsió immediata» del Govern com a acusació particular o popular del procés judicial que comença dilluns que ve i, conseqüentment, de totes les causes que s’han derivat del cas BPA. És a dir, la demanda perquè l’Executiu no comparegui durant la vista, ja que consideren que la seva participació va en contra del principi de legalitat recollit a la Constitució. 

Els arguments

Els advocats que defensen aquesta posició qüestionen la legitimació del Govern per ser part acusadora, ja que «no demanen perjudici o dany directe ni defensen l’interès general», per la qual cosa «no hi ha cap llei que l’habiliti a comparèixer, segons es recull a l’article 10 de la Constitució». En aquest sentit, argumenten que representar l’interès públic i general és competència del Ministeri Fiscal tal com figura a la Carta Magna. «Es trenca el principi de divisió funcional entre els òrgans constitucionals de l’Estat perquè envaeix competències reservades al Ministeri Fiscal», exposen.


Així mateix, els advocats deixen clar que el Govern «no té una llei pròpia que els faculti com a acusació particular o popular en un procés judicial» i que al fer-ho estan actuant en contra de la pròpia llei del Ministeri Fiscal que defineix que han d’actuar per l’interès general. 
Consideren també que mantenir l’Executiu com a part a la causa «atempta contra el principi constitucional de la divisió de poders, sent aquest un dels principals fonaments del dret democràtic». Tant el poder legislatiu, com l’executiu i el judicial, recorden, estan delimitats i no poden sobrepassar la línia del dret. 


Altres qüestions prèvies 

D’entre totes les qüestions prèvies amb les quals treballen les parts de la defensa n’hi ha que responen a punts molt tècnics i que necessitaran d’una valoració jurídica específica. Entre elles, els advocats reiteren que s’han vulnerat drets fonamentals com el dret a la defensa i a un procediment degut. Per sobre de tot, però, destaquen que no s’està respectant la presumpció d’innocència i recorden que els 25 processats encara no han estat jutjats per la justícia, malgrat que lamenten que ja han estat sentenciats socialment. 
Destaquen també la petició de nul·litat de la comissió rogatòria del 10 de març del 2015 en considerar que no es va tramitar degudament. Entenen que no és correcte demanar la declaració de l’empresari Rafel Pallardó –qui suposadament rebia compensacions anòmales– quan a la nota del FinCen no se’l mencionava. En aqueta línia també demanen la nul·litat de la declaració de Pallardó davant la policia andorrana i qüestionen la legitimació dels actors civils que han comparegut davant la justícia. 


Una altra de les qüestions prèvies amb la qual molts coincideixen és que encara no disposen de tota la documentació necessària per preparar la defensa, especialment aquella que fa referència als casos relacionats com ara el cas Emperador. 

La Batllia qualifica de «rumorologia» l’acusació als gestors

La batlle instructora del cas BPA, Canòlic Mingorance, considera, en la conclusió de sumari, que «no hi ha elements suficients» que acreditin que els gestors acusats van rebre primes a canvi de permetre presumptes operacions irregulars. En l’escrit qualifica de «rumorologia» les acusacions de la nota emesa pel FinCen que apuntava que s’haurien dut a terme aquests suborns. 

Els lletrats consultats per aquest rotatiu deixen clar que els fets descrits no han estat provats ni en la conclusió de la batlle instructora ni en cap dels autes que s’han emès. «En tot el sumari no s’ha provat que els gestors vagin cobrar res irregular», asseguren. I, en tot cas, recorden que els gestors eren empleats subordinats que rebien ordres d’un superior i consideren que les penses que se’ls demanen són «excessives» i «injustificades». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT