La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra (CCIS) busca un nou finançament per a l’entitat. L’actual llei de la institució és del 1993 i, per això, volen actualitzar-la a la realitat. «És una revisió de 25 anys després d’una bona llei que necessita d’una adequació a partir de tres grans pilars», va puntualitzar el president de l’entitat, Marc Pantebre.

Un d’aquests pilars és el finançament. Actualment, el Govern recapta diners dels empresaris o comerciants a través de la taxa sobre el registre de titulars de les activitats econòmiques. Llavors, relata Pantebre, destina una part dels diners recaptats amb aquest impost a la Cambra. «El Govern té la prerrogativa que quan dona els pressupostos pot variar els diners de la taxa que van cap a la Cambra», va ressaltar el president. Així doncs, cada any varia la quantitat de diners que l’Executiu entrega a l’entitat. 
Per això, el nou model de finançament busca que aquesta aportació anual sigui fixa. «El que nosaltres busquem amb la nova llei de finançament és que aquesta part estigui definida per uns mínims fixos i que també pugui incloure un variable complementari», va explicar Pantebre. Així doncs, la idea és que anualment la institució rebi una quantitat fixa del Govern. Ara bé, Pantebre, de moment, va descartar detallar de quants diners estaríem parlant. 

En el cas dels variables, aquests anirien en relació com evoluciona l’economia del país. «Si l’economia va bé, a la Cambra també li va bé i si a l’economia no va bé, doncs la Cambra tindrà menys percentatges», va argumentar Pantebre. Els variables es marcarien en funció de l’obertura i tancament de negocis. Això es deu al fet que com que cada negoci paga la seva taxa, el que percep l’Estat també varia segons si hi ha més establiments o menys que paguin l’impost.

Ara bé, això és pel que fa a l’aportació anual del Govern a la Cambra, però quedarien fora projectes específics, que rebrien un finançament. «Hi ha projectes que podrien anar separats, que són els que  tindrien un finançament especial i ad hoc, que estarien fora del pressupost ordinari de la Cambra», va emfatitzar Pantebre.

Una altra de les modificacions que contempla la llei de la Cambra fa referència a la representativitat en el ple de l’entitat. En aquest context, actualment hi ha 30 membres en el ple que representen els 23 col·legis que componen la Cambra. Així doncs, el que persegueix és reduir aquesta quantitat que, en cap cas, podrà ser inferior a 20 membres. La directora de l’entitat, Pilar Escaler, va detallar que aquesta disminució aniria «en funció de cada moment i de les necessitats de distribuir el ple». 

L’Elecció dels representants

L’altra modificació que contempla la reforma de llei té relació amb  modificar l’elegibilitat dels membres de la Cambra. «Canviarien els procediments que seran menys feixucs», va exposar Pantebre. 

Precisament, ara la Cambra es troba en un moment en què ha d’elegir els seus representants. Cada tres anys l’entitat renova la meitat dels membres de l’Executiva per un període de sis anys. Per tant, ara la Cambra ha d’elegir 14 dels seus membres, que només poden estar per dues legislatures. En aquesta tessitura, Pantebre no pot repetir en el càrrec.

Quan s’inicia el procés electoral, va detallar Pantebre, es presenten les persones que volen representar cada un dels col·legis. En el cas que no n’hi hagi cap, llavors aquella plaça queda deserta. Si només es presenta un, queda automàticament elegit. Si hi ha més d’un candidat, es fan eleccions. Si es dona aquesta situació, com a molt tard, enguany les votacions seran el 4 d’abril.
En el cas de la màxima autoritat de la Cambra l’elecció funciona diferent. Un cop s’ha constituït el ple, són els mateixos membres qui elegeixen qui serà la figura de president i els integrants del consell executiu. 

Situació de la reforma

La negociació de la reforma de la llei de la Cambra es va iniciar el mes de maig de l’any passat. Des de la Cambra van assegurar que la negociació amb el Govern ja està tancada. De fet, des de l’entitat preveien que aquesta setmana s’aprovés al Consell de Ministres, però des del Govern van confirmar que no és un dels punts que van entrar a l’agenda. Un cop la reforma estigui aprovada per l’Executiu, entrarà a tràmit parlamentari perquè s’iniciï un debat al Consell General.  Des de la Cambra esperen que això sigui una realitat el més aviat possible. «Ja ha patit  diversos endarreriments perquè ha estat una negociació que no ha estat fàcil», va remarcar Pantebre.