El judici de l’any comença avui amb 25 processats i una gran expectació social i mediàtica. Els advocats defensors fa setmanes que treballen amb les qüestions prèvies per intentar demostrar que el procés no s’ha dut a terme de forma regular durant la instrucció. Entre els punts que caldrà debatir aquests primers dies destaca la demanda «d’expulsió immediata» del Govern com a acusació particular o popular del procés judicial que comença avui i, conseqüentment, de totes les causes que es deriven del cas BPA. 

La petició argumenta, tal com ja va avançar aquest rotatiu, que l’Executiu no pot comparèixer perquè «trepitja» les funcions de la Fiscalia, ja que és el ministeri públic l’encarregat, segons la Constitució, de defensar l’interès general. Després d’entrar la demanda a mitjans de la setmana passada, els advocats defensors van presentar divendres un informe d’un reconegut catedràtic de dret penal que avala la demanda d’expulsió del Govern com a acusació del judici. Aquesta serà una de les primeres qüestions prèvies que caldrà tractar durant la jornada d’avui, ja que si finalment el batlle decideix que l’Executiu no pugui assistir al judici, la representació legal governamental haurà de marxar de forma immediata. 

Amb l’informe a la mà, els advocats ara alerten que si la petició és desestimada, recorreran al Tribunal Constitucional perquè entenen que tot el procés quedarà «contaminat». És a dir, en cas que el TC els donés la raó i provés que el Govern està sobrepassant les seves funcions volent ser part acusadora en el judici, els lletrats podrien sol·licitar la nul·litat de la sentència del cas BPA per inconstitucionalitat argumentant que el procés de resolució hauria estat viciat per deixar la presència d’un actor –el Govern– que no podria ser-hi present. 

Els arguments de l’informe 

L’informe del catedràtic penal exposa que «el Govern és l’Estat» i que l’encarrega de defensar les institucions públiques «és el Ministeri Fiscal, segons l’article 1.2 de la llei de la Fiscalia». En aquest sentit, afegeix que el Govern no té competència com a acusació en processos penals i que la representació de la població és del Consell General i no de l’Executiu. Així mateix, sentencia que mantenir el Govern com a acusació infringiria la pròpia llei del poder executiu en l’article 10.1 corresponent al dret al procés degut, que deixa clar, assegura, que l’Executiu només té aquest dret en causes molt concretes que no s’adeqüen en la tractada. 

Per això, entenen que el Govern està «envaint competències del Ministeri Fiscal» i no respecte l’article 1 de la Carta Magna que regula la divisió de poders. També addueixen que s’ataca l’article 6 de la Constitució segons el qual s’ha de respectar l’equilibri processal. En conclusió, doncs, l’informe del catedràtic de dret penal «ratifica la invasió competencial» del Govern, ja que la defensa de l’interès general correspon «exclusivament» al Ministeri Fiscal. 

Altres qüestions prèvies 

D’entre totes les qüestions prèvies presentades per les parts de la defensa, n’hi ha que responen a punts molt tècnics i que necessitaran d’una valoració jurídica específica. Entre elles, els advocats reiteren que s’han vulnerat drets fonamentals com el dret a la defensa i a un procediment degut. Per sobre de tot, però, destaquen que no s’està respectant la presumpció d’innocència i recorden que els 25 processats encara no han estat jutjats per la justícia, malgrat que lamenten que ja han estat sentenciats socialment. 

De totes, però, l’única que sembla que podria incidir en la nul·litat del judici –és a dir, que finalment no es celebrés–, és la que demana que no es tingui en compte la comissió rogatòria del 10 de març del 2015 en considerar que no es va tramitar degudament. Entenen que no és correcte demanar la declaració de l’empresari Rafel Pallardó –qui suposadament rebia compensacions anòmales– quan a la nota del FinCEN no se’l mencionava. En aquesta línia també demanen la nul·litat de la declaració de Pallardó davant la policia andorrana i qüestionen la legitimació dels actors civils que han comparegut davant la justícia. 

Una altra de les qüestions prèvies amb la qual molts coincideixen és que han rebut tard la documentació rellevant per preparar la defensa, especialment aquella que fa referència als casos relacionats com ara el cas Emperador, la trama de blanqueig de diners liderada per Gao Ping i en la qual se sostén gran part del cas BPA, la qual cosa asseguren que els ha dificultat la seva tasca.