«Boníssima», «molt bona» . Preguntessis a qui preguntessis la resposta sempre era la mateixa. Els comensals que es van apropar ahir a la plaça Sant Miquel d’Encamp estaven totalment satisfets amb la tradicional escudella que els servien. Calia doncs, preguntar als escudellaries quin era el secret. «El secret és molt senzill: és el caldo», sentenciava l’escudellaire major, Àlex Arnó. 
Però és clar, més de 20 anys darrere els fogons bé s’han de notar. Encara que confessi que la primera vegada no sabia ni per on agafar-s’hi. «Vaig començar el 1993 i no tenia ni idea de fer escudella», revela, afegint que el cònsol li va dir que havia de fer l’escudella de Sant Antoni i ell va preguntar: «això què és?». I em va dir: «ja t’ho explicaran les padrines». I fins avui. Ara, juntament amb un altre company, és el primer d’arribar.

S’hi posen a les tres de la matinada «perquè la gràcia és fer caldo». I tenir bons productes, és clar. «El secret és fer un bon caldo i si tot el què hi poses és bo, l’escudella queda bona», assegurava.

El ritual és sempre el mateix: encendre el foc, posar l’aigua a les olles, quan comença a bullir afegir-hi els ossos i la vianda, després les verdures «i l’última hora o hora i mitja és la més complicada perquè has d’escaldar l’embotit i fer les cinc olles en diferent ordre perquè no quedi empastat l’arròs i els fideus». Aquesta vegada ni la nevada que els va atrapar de matinada els va frenar. I tothom celebrava el bon temps. Ni pluja, ni neu ni vent, «que és el què més molesta per fer escudella perquè el fum va per tot arreu, no saps on posar-te i et fas un fart de plorar», manifestava Arnó.

En total 700 litres d’escudella més 150 litres de caldo a part per si s’havia d’arribar a les 2.000 racions. I mentre els sis cuiners anaven remenant per evitar que l’escudella s’enganxés, a l’altre costat de la plaça es cantaven les dites dels Encants. Com sempre lots amb botifarres, bringueres, peus de porc, costella, orella, ampolles de vi, bombons, coques i tortell. Tot ben presentat per aconseguir el màxim de diners que després es donaran a l’església per a fer obres socials. Al final els encampadans han tornat a demostrar la seva generositat i s’han recaptat 851 euros que se sumaran als 900 que ja s’havien recollit al llarg de la setmana. Com a curiositat, la dita més elevada: 65 euros per un lot d’embotits variats.

Acabada la subhasta i tocats ja quarts de dues arribava el moment més esperat. L’escudella ja estava a punt i una quinzena de padrines ajudaven els escudellaires a omplir plats i tupperware. La cua de comensals era ben llarga. La majoria esperaven des de feia estona. I així que tenien el plat ple, a ocupar les taules i cadires que el comú havia instal·lat a la plaça. «Vinc gairebé cada any, ens agrada i està bé poder-nos trobar tots junts», explicava la Teresa Peralba. No gaire lluny, la Pepita Cocera, comentava que «estem jubilats i ens agrada aprofitar aquests dies». Ella acompanyava el José Martínez i família, que havien vingut de Premià de Dalt i dinaven encantats.