Diada de Sant Antoni i múltiples opcions per tastar un bon plat d’escudella a Escaldes-Engordany, Andorra la Vella o la Massana. N’hi ha per a tots els gustos. També és dia de polítics al carrer, fent ruta de parròquia en parròquia, i això sempre és garantia d’anècdotes.

Acostar-se als encants de Sant Antoni de la Massana implica córrer riscos. Un arriba i sense ni adonar-se’n, patapam! Li toca desembutxacar! I sinó que li demanin al cap de Govern. Toni Martí no va dubtar a fer alguna dita per animar la participació. Els lots bé prou que s’ho valien. Donges, llonganisses, fuets, botifarres, coques... «Carrega bé que la forca aguanta que és de Cal Cremat d’Anyós», asseguraven. I au, el públic que s’anava animant. I com aquell que no vol la cosa Carles Naudi crida: «El cap de Govern ha dit 140!». «140 a la una, 140 a les dues i 140 a les tres. Adjudicat». Davant l’aplaudiment dels presents i fent broma a l’encarregada dels encants -«me l’has ben encolomat»-, va anar a pagar i va marxar amb un bon lot d’embotits i coques per berenar amb tot l’Executiu.

I serà un dia de festa i uns encants innocents, però els que ens mirem la realitat amb el filtre polític activat també hi vam poder veure un cert joc de sigles que s’apropen o s’allunyen. La bona sintonia entre els consellers generals de Ciutadans Compromesos i el cap de Govern va ser una constant. En canvi, la rivalitat es va fer palesa amb el PS. Pere López que va explicar que no menjava embotit, va provar de fer-se amb un bon lot de coques, però Carles Naudi va contraatacar: 110 euros per quatre coques. «No fos cas que se les quedi ell!», va deixar anar entre rialles. Doncs res, els socialdemòcratres si van voler berenar, el van haver d’anar a comprar.

El plat de ceràmica d’Escaldes commemora els 40 anys de la creació de la parròquia

Els encants doncs, van ser la prèvia perfecta al repartiment de la tradicional escudella. «L’única de tot el país que es desgreixa», va assegurar el cuiner Josep Maria Troguet, que lidera l’equip d’escudellaires, que aquest any va comptar amb la participació d’una dotzena de xefs del país. «Volem aconseguir ser un punt de reunió el dia de Sant Antoni al voltant de l’escudella, volem que sigui una unió cultural i gastronòmica del país», va destacar. En total, van repartir unes 1.200 racions de la que consideren que és la millor escudella de tot el Principat (malgrat que fa tan sols quatre dies que Encamp també reivindicava aquest distintiu).

I als polítics els toca fer ruta. De la Massana, Martí se’n va anar cap a Escaldes-Engordany. Allà, a casa, sí que va tastar l’escudella. Com la resta de presents, a més, es va poder fer amb el plat commemoratiu dels 40 anys de la creació de la parròquia. 

La cònsol major de la parròquia, Trini Marín, tampoc es va voler perdre l’escudella i va compartir taula amb els més de 2.000 ciutadans que van anar passant al llarg del migdia per no perdre’s ni gota d’un dels plats més tradicionals del país. A més, Marín va voler agrair i felicitar els 35 anys d’elaboració de l’escudella sota la confraria escaldenca i va destacar que gràcies al sol, «aquest any s’han apropat més ciutadans que mai». 

Feta amb molt d’amor

L’ingredient principal de l’escudella d’Andorra la Vella no va ser ni les botifarres, ni les mandonguilles, ni els fideus. «Molt d’amor», va manifestar Teo Armengol, membre de la Junta dels Escudellaires de la parròquia. A les 04.45 hores, l’equip d’escudellaires ja estava a la plaça Guillemó per preparar les més de 4.000 racions que es van repartir  a la parròquia. A més, va confessar que l’escudella porta «uns altres ingredients», que no va voler confessar i que és una fórmula secreta que es transmeten els caps de colla.  

Per a Armengol és essencial conservar aquesta tradició, que a la capital es va iniciar fa 49 anys. «Ho van començar uns senyors de l’avinguda Meritxell, que els hi deien els Tonis. Ho feien per a ells i van voler  transmetre-ho al poble», va relatar Armengol.  A poc a poc, la tradició ha anat a més, com reconeixia la cònsol, Conxita Marsol. «Està viva i cada vegada més viva i va en augment», va assegurar Marsol. 

El bon dia també va acompanyar la tradició i es va formar una doble cua pels dos costats per agafar l’apreciat àpat. Una de les que va acudir va ser Anna Dialà, que va esperar uns tres quarts d’hora. «M’agrada, és popular, de la gent».

El grup d’amics Laura Canes, Marina Fuertes i l’Arnau Serra només van esperar 15 minuts, però van ser previsors hi van anar abans que es comences a servir.  Quan anaven a l’escola menjaven escudella al centre educatiu. Van pensar que era bonic retrobar-se per tornar a menjar el tradicional plat. Després de tastar-la, Serra va ressaltar: «Està molt bona, però com la de la padrina no n’hi ha cap». Els tres van coincidir que s’ha de preservar la tradició, però van lamentar que gairebé no hi hagi joves. «Em sap greu que siguem del poc jovent que hi ha. És una tradició molt maca», va dir Canes. 

Ara bé, la tradició ha captivat a residents com Carlos Salinas, un valencià que no es perd cap edició.  «M’agrada molt aquesta tradició. És una bona iniciativa per venir i tastar els productes típics de la zona», va afirmar.