Una professió sacrificada, però que fan pràcticament per amor a l’art. Això asseguren diversos banders, que realitzen les seves funcions amb una missió: tenir cura del medi ambient andorrà.  «Tenim la tasca de preservar un bé que ha de perdurar en el temps», precisa Miquel Rosell, director del cos. Així doncs, la feina principal dels banders és tenir cura de la flora i de la fauna del Principat. Per això, principalment, la seva oficina és la muntanya a l’aire lliure. 

Els banders comencen la jornada a les vuit del matí i es troben tots a la seu que tenen a Govern. A partir d’aquí, miren la planificació del dia i després surten a terreny, on desenvolupen bona part de la seva jornada. «Fem el que fa la gent els caps de setmana, caminar per la muntanya, però també és dur», assegura Rosell. I és que bona part del dia han de caminar els boscos del Principat, plogui, nevi o faci vent. A l’hivern es fa dur amb el fred, però a l’estiu amb la calor. Cada època té les seves coses.
En el cos de banders treballen un total de dinou efectius: quinze agents, dos caps d’unitat, un bander administratiu i el director del cos. L’equip es distribueix en dues unitats diferenciades: el sector est i oest. En cada una de les parts hi ha un comandament, amb el seu equip d’agents. 

Entre altres coses, els banders han de  controlar els gossos perillosos, l’ encesa de focs, els caçadors i pescadors furtius, així com fer un recompte sobre la fauna salvatge i la flora, a més de preservar-la i tenir-ne cura. Així mateix, també atenen els requeriments de la ciutadania que truca al 148 perquè hi ha alguna incidència amb un animal. Rossell detalla que tenen al voltant de 1.700 consultes anuals. 

Una altra de la missió del cos, per exemple, és traslladar animals del seu hàbitat natural a un altre de semblant. En aquest context, narra que, recentment, amb les construccions de la plataforma de Soldeu van haver d’agafar les truites del riu per  portar-les a un altre fluvial: «Allà amb les obres no hi podien viure», puntualitza Rossell. 

Això pel que fa a les tasques generals, però a més cada un d’ells té les seva especialitat: la brigada cinòfila (amb 6 efectius) que té sis efectius; la de guia dels gossos d’arrastre (4); equip de cordes (4) i, finalment, la de nivologia (7). 

La brigada cinòfola són els que, per exemple, han d’actuar quan hi ha un gos potencialment perillós o un animal que pot representar un risc per a la ciutadania. Així doncs, fa captura de serps o por senglars que baixen a les zones urbanes.
En la unitat de gossos d’arrastre es troba el ca per detectar verins, que el cos va incorporar l’octubre del 2016. També hi ha gossos d’arrastre de sang. Quan un animal ferit per un caçador i, aquest fuig, els banders utilitzen els cans per trobar-lo, sigui per curar-lo o sentenciar-lo, segons la gravetat de les ferides. També s’utilitza en els controls de caça. A més, hi ha gossos d’arrastre de peixos, que la seva finalitat és prevenir el furtivisme en la pesca, relata Rosell. 

Els cos rep unes 1.700 trucades anuals de la ciutadania per algun requeriment

Els efectius de la unitat de cordes tenen la complicada missió de rescatar animals que s’han quedat penjats en algun lloc. 
Finalment, està l’especialitat de nivologia, que només té un any d’existència. La seva missió és agafar dades sobre la condició de la neu, on es troba, si s’acumula. Aquesta informació recopilada, després és la que s’utilitza per fer el part sobre allaus. Ara bé, els banders només recopilen informació, si s’ha de fer una intervenció contra els allaus, llavors d’aquesta tasca s’encarreguen els bombers. 

«Ara bé, en ser un cos petit, hi ha agents que tenen diverses especialitats», exposa Rossell. Això vol dir que poden fer més d’una tasca. 

Un aprenentatge constant

Gerber Martín és la darrera incorporació del cos de Banders, va arribar fa un any i està destinat a l’especialitat de nivologia. «Em vaig apuntar perquè m’agrada la implicació que té l’agent sobre el medi», ressalta il·lusionat Martín. Fins ara, ha estat en un període de formació, en el qual ha tingut diversos supervisors.  

Aquesta setmana, però, ha començat una nova etapa de prova, on estarà sota la supervisió d’un sol empleat. I quan passi un altre any, ja serà un bander més de l’equip. «M’agrada la meva feina perquè aprenc cada dia», manifesta el jove.

Aquesta sensació, però, no només la té Martín. «Cada dia que surto aprenc dels meus companys. Sóc un més», afirma Rossell. Així mateix, destaca l’elevada experiència dels seus col·legues, dels qual diu que és la seva font d’d’aprenentatge.

En el seu cas, no és bander de professió, sinó que ha estat 22 anys a la Policia. Ara bé, fa sis anys va fer el salt al cos de Banders per passar a dirigir-lo. Espera que encara li quedin anys perquè diu que té reptes pendents. La seva voluntat és que el cos estigui ben equipat i pugui desenvolupar les feines amb total seguretat. «El més important és la seguretat del bander», emfatitza. 

Entre algunes de les innovacions que s’han aplicat els darrers anys, es troba la digitalització del sistema del control i de contabilitzar la fauna i la flora. Abans anaven amb uns quaderns, mentre que ara ho fan tot amb una aplicació. Rossell ressalta que apunten, per exemple, el nombre d’animals que han vist en una àrea i aquesta informació va directament als ordinadors centrals.

Les dades que extreuen dels recomptes d’animals o fauna, els serveixen per saber quin és l’estat de l’ecosistema andorrà. 
A més, en el cas d’animals com els isards, els cabirols o els muflons, aquestes dades s’utilitzen per fer els plans de caça de la temporada i decidir quants animals pot capturar cada caçador,

Amb aquest col·lectiu, diu Rossell, és amb el que històricament han tingut més problemes, però ara la situació cada cop està més sota control. «Ara tenim menys discussions amb ells», manifesta Rossell.

També assegura que tant caçadors com pescadors cada cop prenen més consciència de les coses i que, per això, s’ha disminuït el furtivisme en les dues activitats. Així i tot, no tenia dades exactes del 2017. «Encara les estem avaluant», puntualitza el director del cos. 

També defensa que hi ha altres maneres de practicar activitats d’aquest estil, com la pesca sense mort. Això vol dir que un cop es pesca l’animal, aquest es retorna al riu o llac d’on prové, és a dir, al seu medi natural. 

Una caça segura

En Gerard Queró és el monitor de tir del cos de Banders. A més de fer formació als companys, examina els  nous caçadors o els que han estat inhabilitats. En total fa al voltant d’una quarantena d’exàmens l’any. Aquests tenen com a finalitat assegurar-se que el caçador no dispararà contra fauna protegida o mantindrà les mesures de seguretat al bosc. «Han d’entendre que comparteixen la muntanya amb altres persones com excursionistes», exposa Queró.

Per això, diu, una de les normes bàsiques és que no poden disparar en llocs concorreguts o quan es troben a una persona han de descarregar l’arma. «Això dona seguretat a l’altra», especifica.

En un altre context, Rossell també recorda que a les persones que van d’excursió a la muntanya que no han de tocar a les cries dels animals, especialment les dels cabirols. «Després les mares noten l’altra olor, les abandonen i no poden sobreviure», argumenta. A més, demana que si creuen que està ferida truquin als banders, però en cap cas la toquin. I és que una altra de la missió del cos és rescatar animals ferits i, un cop estan curats, tornar-los al seu hàbitat.

 
«Aquesta no és una feina monòtona, cada dia és diferent», conclou Rossell, somrient.