La ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, no és partidària, per ara, de reduir la jornada laboral dels fucnionaris passant de les 40 hores setmanals actuals, a les 35 que havien proposat els sindicats durant la negociació de la reforma de la Funció Pública. «Crec que és insostenible i que no és raonable», va exposar, remarcant que des del seu punt de vista cal «un debat política molt més ampli» per poder arribra a plantejar una mesura d’aquestes característiques.

És més, va assegurar que si alguna vegada un Govern arriba a plantejar-se aquesta opció «crec que s’hauria de plantejar també al nivell privat» ja que «no veig per què el sector públic hauria de gaudir d’aquestes condicions millors». De fet, també va recordar que des de l’Executiu ja s’aposta per intentar conciliar la vida laobral i la familiar i els treballadors de l’administració ja disposen de setze setmanes de jornada reduïda de set hores, per la qual cosa, la mitjana d’hores a la setmana es redueix a 37,5. Amb tot, nega que els funcionaris disposin ara mateix d’una situació de privilegi. «No són uns privilegiats, tenen unes condicions de treball diferents», va defensar, afegintque un altre dels elements que preveu la mateixa llei de la Funció Pública (també la nova) és el dret a l’estabilitat laboral. «Però simplement són condicions diferents», va insistir.

Recursos humans 

Un altre dels arguments que va adduir per rebutjar aquesta proposta de reducció de la jornada laboral és el fet que «en alguns casos podria implicar la necessitat de més recursos humans» quan l’administració pública ja té «un nombre important de treballadors, per tant, crec que no és una mesura molt raonable». Així va explicar que actualment el volum total d’empleats públics ascendeix a uns 2.600. Concretament un miler treballen a l’administració general, aproximadament uns 900 al cos d’ensenyament, a la policia n’hi ha uns 250, a bombers una mica més d’un centenar i una setantena formen part del cos de penitenciaris.
Una xifra que la titular de Funció Pública considera que és «bastant estable» però que no amaga que amb els nous reptes que hi ha per davant potser haurà de canviar. «El tema de la seguretat pública és molt important, hem vist créixer el nombre d’efectius de policia, també hi ha noves places previstes en el pressupost del 2018 perquè és un àmbit que preocupa al Govern i si tenim un casino caldrà una policia específica en el tema del joc», va exemplificar, tot puntualitzant que «sempre cal tenir en compte l’impacte que pot tenir pel què fa a l’estructura de recursos humans de l’administració».

Eva Descarrega, però, no considera que l’administració pública estigui sobredimensionada. Amb tot admet que els darrers anys «el Govern ha agafat diferents compromisos i hi ha projectes estratègics molt importants com la negociació de l’acord d’associació i això requereix de més recursos a l’administració». Així exposa que actualment existeixen estructures que fa uns anys no hi eren però que «degut als compromisos de l’Estat cal desplegar i fer-les créixer». Un altre exemple és la secretaria d’Estat d’Afers Financers Internacionals que ha agafat protagonisme amb l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic d’informació i que per tant, també s’ha hagut de dotar de recursos.

Noves eines 

El què sí que va voler aclarir és que el nou projecte de llei de la Funció Pública sí que preveu «una sèrie d’instruments que ens han de permetre gestionar millors aquests recursos de l’administració». Així doncs cada quatre anys s’elaborarà un pla que permetrà tenir una fotografia dels recursos de què es disposa i en cas que hi hagi hagut persones que hagin deixat el seu lloc de feinsa «saber si aquelles places es poden amortitzar o no».

De la mateixa manera es vol que l’administració evolucioni d’acord amb el projectes del Govern, com és l’entrada de l’administració electrònica. Això suposarà un canvi important i la titular de Funció Pública reconeix que hi haurà alguns llocs de treball, «aquells que comportàven tasques més manuals» que tindran tendència a desaparèxier. La voluntat de l’Executiu, però, no és perdre llocs de treball tant fàcilment, sinó que el què es vol és que aquestes places «puguin evolucionar». I per aconseguir-ho va insistir que «per això la formació és tant important».