La falta de personal i els errors constants d’un sistema informàtic que no permet escanejar els papers que lliuren els vehicles que declaren a les duanes estan facilitant que hi hagi més fraus a les fronteres. Així ho afirmen els portaveus del sindicat de duaners, Josep Sinfreu i Xavier Simón. Lamenten que la plantilla actual sigui de 32 persones quan el mínim estipulat és de 42. Els sindicalistes insten el Govern a complir amb la promesa d’incorporar vuit efectius més. «Ens van fer la falsa promesa just fa un any, durant la reunió del febrer del 2017, i encara no sabem res», va apuntar Sinfreu. 

El sindicat tem que d’aquí a cinc anys hi hagi un «col·lapse» per la «inacció» de la direcció, encapçalada per Albert Hinojosa, a l’hora de renovar el personal. L’any passat es van jubilar quatre persones i es preveu que aquest any facin el mateix tres treballadors més, com a mínim. Els secretaris de l’organització sindical estimen que en els propers  set anys es jubilaran 18 efectius. «En altres departaments, com en el de la Policia, hi ha moltes jubilacions, però també hi ha noves incorporacions. Aquí, no», va explicar Simón, que fa més de 20 anys que és funcionari de duanes, com el seu company de feina. Els dos tenen prop de 50 anys. Superen la mitjana d’edat actual, que frega els 45 anys. «És un cos especial que hauria de tenir molts treballadors de 30 a 35 anys», va lamentar Simón. 

«És com si no tinguessim director i que la duana sigui una barca a la deriva», va assegurar Simón. Justament aquesta setmana van rebre la resposta per correu electrònic d’Hinojosa, citant-los a una reunió per parlar de les demandes del col·lectiu. «Ens respon ara un mail que li vam enviar el 17 de novembre», van criticar. A la trobada no només parlaran de la manca de recursos humans. També aprofitaran per insistir en la renovació del sistema informàtic, que els obliga a duplicar la feina. «No podem escanejar els documents que ens donen els camions. Hem de reintroduir totes les dades a l’ordinador i després hem d’arxivar-les i ordenar-les una a una», va explicar Sinfreu. «Fem feina d’administratius i això ens treu molt de temps de controlar el contraban». Va admetre que els és «impossible» revisar les declaracions dels vehicles que transporten grans quantitats de mercaderies. «Quan són 50 folis, els deixem al marge», va confessar. 

A banda, també lamenten el mal estat de les tres casetes andorranes. «Ens van prometre un canvi del sistema informàtic i una renovació del mobiliari, però tot continua igual», va apuntar Simón, indignat pel fet que des de fa un mes s’estan modernitzant les casetes espanyoles. «Hem  de posar papers de diari per evitar que el sol ens vingui de cara i poder fer el control de carretera, i posem cinta a la porta perquè no entri aire ni aigua quan plou», exemplifica el duaner. El col·lectiu té la sospita que el «menysteniment» cap a la duana tingui a veure amb l’acord amb la UE i amb una futura eliminació de les fronteres amb Andorra. 

El sindicat lamenta que hi hagi dos casos a la justícia contra el Govern

«Tenir dos casos oberts a la justícia en contra del Govern quan nosaltres som treballadors del Govern és molt trist», va subratllar Josep Sinfreu, secretari general del sindicat de duaners. Descarten, de moment, la via de les mobilitzacions i les aturades perquè consideren que «no seria ètic» i que els turistes i residents no tenen la culpa d’un conflicte laboral entre els treballadors i la direcció. Aposten, per contra, per la via judicial. De fet, ja hi ha una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), i una altra segurament seguirà el mateix camí si els acaben tombant el recurs de súplica presentat al Tribunal Constitucional fa unes setmanes. 

La que van enviar l’any passat al TEDH recull les queixes del col·lectiu respecte a una modificació de les condicions de les jubilacions, fixada en una llei retroactiva. L’advocat que porta el cas, Miquel Leyera, contempla una «possibilitat important» que el Tribunal d’Estrasburg desestimi la denúncia, perquè rep cada any 50.000 i n’admet a tràmit molt poques. D’altra banda, considera que té més opcions que prosperi i que arribi a altes instàncies l’altre reclam del col·lectiu. Leyera explica que la demanda que exigeix que el 20% de les sancions es destini a un fons social i de pensions per als duaners té un fonament constitucional molt més clar. 

De moment, la demanda està al Tribunal Constitucional (TC) a l’espera que s’admeti o no el recurs de súplica que es el col·lectiu va interposar un cop el TC va rebutjar el recurs que demanava que es condemnés el Govern per no haver creat el fons promès i contemplat a la Llei del Codi de duana del 2004. «El dret patrimonial al teu complement de salari mereix la protecció constitucional, i si no ens la donen, haurem d’anar a Estrasburg», diu l’advocat.