La família Cachafeiro ha volgut deixar les coses clares als treballadors: no abandonaran el Punt de Trobada i no hi haurà acomiadaments. En vista de la sentència que ha emès la Batllia –i que obliga els propietaris a deixar el terreny en un termini de 15 dies–, la direcció del centre comercial ha decidit reunir-se amb el personal per explicar-los la situació i tranquil·litzar els ànims. 

Segons ha informat l’advocat defensor de la família, Xavier Jordana, en declaracions a EL PERIÒDIC, estan totalment segurs que el Tribunal Superior acceptarà el recurs d’apel·lació que van presentar dilluns passat «i que no deixarà a 400 persones al carrer, perquè això seria una barbaritat i s’estaria atemptant contra els seus drets». 

Jordana també remarca que hi ha molts factors a tenir en compte, com, per exemple, «que el 30% dels treballadors són majors de 50 anys i que la gran majoria porta més de 25 anys a l’empresa». A més, a banda del gruix de personal, el Punt de Trobada compta amb 4.000 proveïdors i fa circular gairebé 80 milions d’euros a l’any. Per tot plegat, la defensa considera que el Superior es posarà de la seva part i que derogarà la denúncia interposada per la família Mallol (propietària del terreny).

Havent presentat un recurs, el termini de 15 dies per abandonar el centre comercial s’anul·la i s’obre un procés de diàleg judicial, que –previsiblement– durarà entre cinc i sis mesos. Passat aquest temps, es realitzarà una vista oral i es dictaminarà sentència. En cas que la resolució torni a ser favorable a la família Mallol, els Cachafeiro presentaran un recurs al Tribunal Constitucional. 

Com s’ha arribat a la sentència 

Segons la defensa, la denúncia interposada (fa ara un any i mig) pels Mallol ha vingut donada per una manca d’entesa entre les dues parts. El 31 de desembre de 2015 va finalitzar el contracte d’arrendament del terreny, que en el seu temps s’havia firmat per un període de 27 anys. El contracte tenia diverses clàusules, i una d’elles especificava que les dues parts tenien un període de dos anys per renovar el contracte i tornar a negociar les condicions, ja sia a nivell econòmic o d’altres aspectes. 

El problema ha estat que s’ha deixat passar el temps i que no s’ha fet la negociació. Jordana destaca que la família Cachafeiro tenia la confiança de poder parlar amb els propietaris del terreny i arribar a un acord, però de sobte –i sense previ avís–, es van trobar amb la denúncia sobre la taula. Malgrat que no se’ls ha donat un motiu clar de perquè els Mallol han fet aquesta jugada, els propietaris del Punt de Trobada creuen que l’oferta «desorbitada i irreal» presentada per Pyrénées ho ha «trastocat tot». 

Un error de forma 

El recurs de la família Cachafeiro se sustenta en què hi hagut «un error de forma» en el procediment d’estudi de la denúncia. Segons la defensa, veient les magnituds del centre comercial i de tot el que integra (treballadors, fons econòmic i comercial, etcètera), la denúncia no es podia tractar sota sumari i basant-se en la llei d’arrendament de finques urbanes, «ja que aquesta legislació s’empra en processos molt més simples, com el lloguer d’un pis, però no en infraestructures de tant alta envergadura com és un centre comercial de grans magnituds. El procés que s’hauria d’haver seguit és el d’un judici ordinari», que permet fer una investigació més àmplia i dona l’oportunitat de contemplar totes les situacions, com el fet de tenir 400 treballadors a càrrec. 
Jordana creu que la Batllia ha acceptat la denúncia dels Mallol perquè senzillament s’ha fixat en què el contracte havia caducat, però un cop el Superior analitzi els fets, «veurà que cal fer un altre procediment i acceptarà el recurs». 

La defensa espera que les parts puguin «negociar de bona fe»

L’advocat defensor de la família Cachafeiro, Xavier Jordana, espera que les dues parts arribin a un acord i que no s’hagi d’acudir al Tribunal Constitucional. Malgrat que s’hagi generat un petit enfrontament i que la situació hagi acabat a la Batllia, Jordana confia que els propietaris del centre comercial i els del terreny «ficaran seny» i s’asseuran per «negociar de bona fe», amb la única voluntat de pactar un nou contracte «que sigui beneficiós per ambdues parts».