L’ampliació de les escoltes telefòniques per certs delictes segueix aixecant polèmica. Després que la qüestió quedés apartada quan es va tipificar el delicte fiscal perquè la proposta del Govern de permetre les punxades tant en els delictes majors com menors no va agradar a cap dels grups parlamentaris i tampoc al Col·legi d’Advocats, ara és directament el fiscal general, Alfons Alberca, el que ha presentat la darrera proposta al grup demòcrata que, al seu torn, farà arribar el nou redactat a la comissió legislativa perquè l’oposició també hi pugui dir la seva. 

Alberca però, no es limita a enviar una proposa legislativa, sinó que a més, a través d’un correu electrònic dirigit a la consellera demòcrata, Sofia Garrallà, afegeix dues alternatives al text adjunt únicament pel que fa a l’article 87 del Codi de procediment penal que és el que regula les escoltes. En el missatge li comenta quina de les dues propostes alternatives és, des del seu parer, la més adequada. La primera de les alternatives proposa una llista de delictes «relativament tancada» que marcaria els límits de les escoltes. La segona, deixa més marge de maniobra. En paraules d’Alberca «el problema del sistema de llista relativament tancada és que segur que a la pràctica quedaran casos suficientment greus que es quedin sense investigar per manca d’instruments d’instrucció». 

Les opcions presentades pel fiscal 

En altres paraules, el poder judicial dicta, o com a mínim proposa, al poder legislatiu com hauria de ser la llei. Concretament, el document adjunt modifica l’apartat 2 de l’article 87 del Codi de procediment penal incloent, més enllà dels delictes majors, els «delictes comesos a través d’instruments informàtics o de qualsevol altra tecnologia de la informació o serveis de comunicació, en tots els casos, i de delictes menors en els quals resulti justificada la mesura conforme al principi de proporcionalitat i en atenció al bé jurídic protegit a la seva rellevància social», sempre que s’entengui que la intervenció telefònica és «útil per a la recerca de la veritat» i que el batlle ho sol·liciti a través d’un aute motivat. 

Entre les dues propostes extres que hi ha al correu electrònic, en figura una amb una llista de delictes més definida. Així, el fiscal proposa que s’utilitzi en «delictes majors i de delictes comesos a través d’instruments informàtics o de qualsevol altra tecnologia de la informació o serveis de comunicació, en tots els casos», com en la proposta anterior, però afegeix «i de delictes menors procedents del delicte de blanqueig de diners o valors, de maltractament en l’àmbit domèstic, contra la llibertat i contra la llibertat sexual».

Alberca vol una llista de delictes àmplia perquè no quedin «casos suficientment greus» per investigar

La tercera alternativa considera necessàries les escoltes en «delictes majors, en tots els casos, i de delictes menors procedents del delicte de blanqueig de diners o valors, de maltractament en l’àmbit domèstic, contra la llibertat i contra la llibertat sexual, i de danys informàtics i en el cas de corrupció o tràfic d’influències». 

Intimitat vs. escoltes  

La polèmica va esclatar perquè tots els grups parlamentaris, fins i tot DA, van qüestionar on quedava el dret a la intimitat amb una llei que permetia punxar els telèfons també en els delictes menors. El Govern va justificar que la mesura volia donar resposta a algunes de les demandes d’organismes internacionals com el Moneyval o el Greco. L’equilibri entre la persecució de delictes i la garantia d’un dret fonamental, però, està costant de trobar. 

Per justificar les propostes, Alberca també adjunta al correu un dossier que recull diverses sentències del Tribunal Constitucional en les quals es va decidir donar més rellevància a les intervencions telefòniques per resoldre el cas que al dret a la intimitat. L’informe inclou tres sentències i una comparativa amb la regulació espanyola. En la introducció, a més, recorda que el Conveni Europeu  dels Drets Humans «requereix que la intervenció de les comunicacions que es pugui adoptar ha d’estar determinada per una llei i, addicionalment, ha de ser necessària en el marc d’una societat democràtica». I recorda que el requeriment ha d’anar de la mà d’una «adequada implementació del principi de proporcionalitat, que ha de ser valorat sempre pel batlle». 

En l’exposició de motius dels canvis plantejats també es remarca que es tracta d’una «mesura plenament respectuosa amb el Conveni Europeu de Drets Humans i amb la Constitució andorrana sempre que sigui una mesura prevista per la llei, necessària, en una societat democràtica, per la defensa de l’odre públic i la prevenció de les infraccions penals». 

Canvis per a la Fiscalia en l’accés a informació bancària i sobre el secret professional

33 Entre els canvis que es volen integrar al Codi de procediment penal hi ha la «falta d’accés per part del Ministeri Fiscal a determinada informació financera» i «altra informació patrimonial sotmesa al secret professional», mancances posades en relleu pel Moneyval per considerar que poden dificultar les investigacions. En aquest sentit, a l’exposició de motius enviada pel fiscal s’indica que «l’accés a la informació financera per les autoritats competents en matèria d’investigació criminal és cada cop menys restringida». I afegeix que «ja existeixen múltiples autoritats administratives no judicials que poden obtenir informació financera per simple requeriment, com ara la Uifand o l’INAF». Pel que, al seu entendre, «no sembla lògic que les autoritats judicials, com la batllia o el Ministeri Fiscal, tinguin més obstacles per accedir a la referida informació que les autoritats administratives». També explica que des que els informes de la Uifand s’envien directament a la Fiscalia i no a la Batllia, cal «necessàriament que, per una efectiva lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme, el Ministeri Fiscal pugui continuar amb la investigació del dossier tramés per la Uifand».