Aquests darrers dies s’ha escrit i parlat molt sobre si la reforma de la llei de la Funció Pública, que contempla el pas de triennis a quinquennis en el sistema retributiu, comportarà o no una pèrdua de poder adquisitiu per als funcionaris. Ara bé, hi ha un col·lectiu, que també es veu afectat per aquests canvis i que també han volgut aixecar la veu per mostrar els seus neguits que, en aquest cas, van més enllà de les condicions retributives. 

Diverses fonts consultades entre el personal eventual del país han posat de manifest la seva preocupació pel fet que la reforma els comporti, de manera obligatòria, tenir exclusivitat laboral si es treballa a temps complert. I és que un dels canvis previstos en la llei és que els eventuals deixen d’estar regits pel codi de relacions laborals i passin a dependre de la llei de la Funció Pública. De fet, també se’ls canviarà la denominació, que serà treballador públic interí. El neguit, doncs, és evident si es té en compte que sovint no saben si l’any següent tindran feina o no. Davant la inseguretat laboral, des dels sindicats es defensa que puguin treballar a altres llocs, per exemple durant el mesos d’estiu, «perquè no saben si l’any vinent tornaran a treballar».

El pitjor  

Des dels sindicats es denuncia que justament un col·lectiu que ja no té les coses fàcils, passaran a ser treballadors públics però «es quedaran amb el pitjor i perdran les coses bones». I és que segons han explicat, malgrat regir-se per la llei de la Funció Pública no tindran dret, per exemple, a la mútua que sí que tenen la resta de funcionaris.

El sectretari general del SEP, David Garcia, va exposar que «es fa difícil parlar d’una llei que no hem vist com queda finalment», però va confirmar la situació «segons el què se’ns ha exposat a la comissió consultiva». En aquest sentit va explicar que l’exclusivitat «és una problemàtica que hem parlat i li hem exposat al ministre d’Educació, però ens han dit que quan es tiri endavant la llei específica del cos d’educació se’n podria parlar».

Més contundent es mostra el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach. «Aquesta llei que ens han presentat és l’estafa de l’estampeta», va remarcar, denunciant que «després de 10 anys passant amb eventuals ara els fan nosa. No convertiran 300 eventuals en funcionaris». Ubach es pregunta «on està escrit que el Govern els oferirà contractes de 40 hores? Estem parlant de gent que fan hores de substitució. I si fan sis o vuit hores a educació i la resta són hores que fan a fora el què faran és plegar perquè amb això no mengen». D’altra banda, va apuntar que es preveu que «paulatinament es vagin traient places a concurs», però creu que «se’ls demanarà uns estudis que no tindran malgrat que porten 10 anys fent una feina i per tant són treballadors que es quedaran al carrer».

El sindicalista es va mostrar molt molest amb les maneres del Govern, recriminant que «és clar, la ministra Descarrega aquests problemes no els té». Va insistir en la mobilització necessària «perquè no ens colin una reforma que nosaltres sabem que no és tant bona com ens volen fer creure» i va reiterar que l’Executiu «fa anys que incompleix la llei» amb tots aquells eventuals de llarga durada, que encadenen més de tres contractes consecutius.

Gabriel Ubach va recordar que entre els 33 acords a què s’havia arribat amb el PS durant el Govern de Jaume Bartumeu «havíem previst una bossa d’interins. No tenien plaça fixa però sí que se’ls donava la mateixa categoria que als funcionaris». En aquest cas es preveia que sempre que fes falta cobrir una plaça un d’aquests interins hi pogués accedir i a més es podien presentar a les convocatòries per obtenir una plaça. 

La manca de regulació, argument per evitar que es retingui part del sou en cas de vaga

Els sindicats segueixen treballant en l’organització de la vaga indefinida i estudien totes les conseqüències que se’n podrien derivar. Un dels punts que està sobre la taula és si se’ls podrà deduir part del sou. Des dels sindicats de la Funció Pública se segueix defensant que la manca de regulació impedeix aquesta pèrdua de diners. De fet, ja compten amb un precedent: la vaga que van fer els duaners l’any 2014. En aquell moment ningú va perdre ni un euro del seu salari. 

 També s’estudien altres arguments jurídics per defensar una postura que sembla que no es comparteix des de l’Executiu. El què tenen clar és que l’article de la Constitució que recull el dret de vaga no diu res sobre cobrar o no. L’únic que estableix és que «la llei regularà les condicions d’exercici d’aquest dret per garantir el funcionament dels serveis essencials de la comunitat». Pel què fa al cobrament del salari, remetent-se a precedents jurídics espanyols consideren que una llei que reguli el dret a vaga el què ha de fer és garantir el dret més enllà que es dedueixi o no salari. Per tant, s’entén que el dret és més important que si es cobra o no. 

L’únic element que podria condicionar-los, des del seu punt de vista, seria si existís alguna normativa o reglament de caràcter previ que relacioni el conflicte laboral amb el fet de no cobrar.