Una sala d’actes en forma de petit teatre gairebé ple, el públic alçat i el Josep Maria Aragay que, des del micro, diu «Tun, tun , hòstia! [amb ritme] , són dos compassos, penseu en allò que us remou, que voleu treure, tanqueu els ulls i que es noti, Tun, tun, hòstia, hòstia, hòstia! [amb ritme]». Aragay és el creador de la metodologia del Basket Beat que serveix per desenvolupar habilitats per a la vida, mitjançant l’aprenentatge i creació musical en un grup amb pilotes de bàsquet, que operen com a instrument musical. El va començar a aplicar al barri del Raval de Barcelona i l’ha exportat ja a uns quants països.

Podríem dir que Tun, tun, hòstia és el leitmotiv del grup de joves andorrans amb els qui ha col·laborat durant nou mesos i l’espectacle al teatre va passar ahir al vespre, mentre intentava integrar el públic a l’ambient de les sessions que havia viscut amb els joves. Un dels seus col·laboradors, el Joan, va explicar-ne l’origen: «Un dia l’Àngel [un dels joves] estava botant la pilota i se li va escapar un hòstia de cor i vam veure que podíem treure un ritme d’allà. Per això no us heu d’ofendre per la paraula, que ningú se la prengui de manera ofensiva, si us plau». 

El Basket Beat serveix per desenvolupar habilitats per a la vida a través d’una pilota i un grup de persones

La iniciativa del Basket Beat a Andorra s’emmarca dins del programa social de la Fundació ONCA Música i creativitat. Els objectius vinculats a aquesta metodologia són facilitar la veu, el pensament crític i la trobada amb l’altre de joves i col·lectius amb menys oportunitats per tal de construir comunitats més participatives i apoderades. Ahir, a la sala d’actes del comú d’Escaldes-Engordany hi havia dalt de l’escenari 14 joves amb unes ganes ensordidores de superar els problemes i perseverar per un objectiu. Molts d’ells eren joves tutelats o extutelats i també hi havia nois en acollida, dificultats que s’afegeixen a les inherents a l’adolescència. Els joves es van desfer en agraïments als monitors i educadors que els van acompanyar durant 14 sessions i també cap als companys. «Estem gratament sorpresos d’aquestes ganes de donar-se les gràcies, de la intensitat amb què han viscut l’experiència. Per part nostra aquest projecte tindrà una vida llarga», va assegurar la secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Fenoll.  

Aragay, de la seva banda, va manifestar la seva «admiració cap a Andorra per les ganes de fer alguns projectes i la facilitat perquè tirin endavant gràcies a les dimensions del país i la voluntat de les institucions». 

L’espectacle en si va ser sorprenent i innovador. Una jove solista, la Clàudia, amb una veu espectacular, va ser l’encarregada de trencar el gel a la qual ràpidament es va afegir el ritme uníson del bot de les pilotes de bàsquet i una segona veu, la de la Sònia. Les pilotes de bàsquet no van ser els únics instruments poc habituals, van estar acompanyades del tubòfon de Raúl Pérez, una mena de gran xilòfon fet amb els tubs de PVC típics de la canalització de cables. 
A banda d’aquest grup de joves, Aragay també col·labora amb un grup de presos de La Comella amb qui també fa Basket Beat. H