Corria l’any 2012 quan el Ministeri de Salut va reconèixer com a mineral l’aigua del pou de la borda Gabatxó. Una font que sempre ha obtingut molts bons resultats en les analítiques practicades i que per tant, permet pensar en fer realitat el somni de comercialitzar aigua amb una qualitat excel·lent. I amb un valor afegit: segons la documentació de què disposen els impulsors, aquesta captació de Ransol seria la de més altura de tot Europa. Ahir, justament, el BOPA publicava l’edicte segons el qual la declaració d’aigua mineral es renovava per cinc anys més (és el període habitual de revisió).

Per tot això, des de fa anys, des de Casa Gabatxó es treballa per poder construir una planta embotelladora. El projecte, per ara, no té una data de concreció. Ara bé, això no vol dir que no s’hi treballi. «No hem parat mai i hem anat variant el pla de negoci», explica un dels promotors, Marc Casal, que recorda que «vam idear un projecte molt ambiciós i llarg de portar a terme». Malgrat que a dia d’avui ja disposen de la meitat dels 16 milions que necessitaran per posar-lo en marxa (3 milions més dels previstos en un inici) reconeix que «el què va passar amb l’aigua d’Arinsal ens va provocar una frenada important». Entre els inversors, alguns del país i altres de fora.

«Estàvem en procés de buscar un soci capitalista i durant una bona temporada vam estar completament parats», exposa. I és que el nom d’Andorra va quedar tocat. «Quan relacionaves aigua mineral amb Andorra, tothom desconfiava», afirma.

Arrencada

Casal, però, deixa clar que fins que no es tinguin tots els diners no es començarà a treballar. «La voluntat és sortir al mercat amb una planta amb les màximes garanties d’èxit i de qualitat. Amb un projecte que sigui el màxim de respectuós amb el medi ambient i amb un aigua de gran qualitat dins el sector prèmium», assegura. Així doncs, des del primer dia volen disposar de totes les certificacions de qualitat que existeixen a nivell europeu i d’altres d’internacionals. Perquè a més, n’hi ha algunes que si no les tenen no podran comercialitzar a Estats Units o vendre a algunes cadenes de distribució.

Un cop disposin del capital, tenen calculat que amb un any es podria construir la planta i necessitarien un termini d’entre 13 i 14 mesos per treure la primera ampolla al mercat. «Amb l’equip tècnic que tinc, cinc persones més que m’ajuden, tenim clar que abans de sortir al mercat volem tenir la planta funcionant durant un mes o mes i mig per sortir amb totes les garanties de qualitat», detalla Casal.

Detalls 

Pel què fa a la producció, deixa clar que volen ser totalment respectuosos amb l’entorn i per tant, han calculat que cap al cinquè any de funcionament estarien al 50% de la capacitat màxima de l’aqüífer, amb una producció d’uns 80 milions de litres d’aigua. Una manera de no afectar les aigües subterrànies. 

«També volem ser respectuosos amb la maquinària que es comprarà i els materials que utilitzarem», manifesta. Així doncs, tindran tres línies de producció. Dues en que s’embotellarà amb ampolles i garrafes de PET reciclat i una altra en què s’utilitzaran ampolles de vidre. D’altra banda Marc Casal també posa èmfasi en el fet que fins i tot en el procés de producció s’utilitzaran maneres diferent de treballar que les plantes tradicionals. Un exemple: la desinfecció. «Les plantes embotelladores s’han de desinfectar cada dia i se sol fer amb productes químics. Nosaltres ho volem fer amb el vapor de la pròpia aigua mineral», explica, argumentant que detalls com aquest són els que han fet encarir els costos inicials.

La comercialització es farà tant al país com a fora. «A nivell de país es podrà trobar tota la gamma de productes. La línia prèmium es distribuiria dins el món de l’hostaleria de luxe i la resta de gammes en les xarxes de distribució normal», comenta. Pel què fa a l’exterior, la gamma més alta ha d’arribar més enllà d’un radi de 500 o 600 quilòmetres.

Repte 

Casal és conscient que sortir al mercat «és un repte», però assegura que no es vol competir amb les grans multinacional. «Volem buscar el buits que ells deixen perquè hi ha una demanda creixent. Nosaltres oferirem una qualitat molt superior tant de producte com de resposta al client», garanteix.

Tampoc els espanta la possibilitat que uns empresaris russos puguin reflotar la planta d’Aigües d’Arinsal. «El què va passar va ser un desastre per a ells i un problema per al sector. A nivell d’imatge va tocar molt. Però és millor tenir competència i que els vagi bé perquè llavors a nosaltres també ens anirà bé», afirma convençut.