És curiós com han transcendit uns quants casos de treballadors de la banca que somiaven en acabar la jornada per començar a dibuixar o a pintar, com per exemple el pare de Mortadelo y Filemón. Bardají ( 1929-2016) es va instal·lar a Andorra el 1956 per treballar a una entitat bancària i, tot i que va pintar alguns quadres (molt pocs) durant la seva vida professional, va ser en el moment de la jubilació que es va aferrar al pinzell i va començar a produir unes peces plenes de color, optimistes com ell (segons diuen qui el van conèixer) i amb un punt d’imaginació. 

Ahir, els fills del pintor, l’Antoni, el Francesc Xavier i l’Àngel, van inaugurar una desitjada mostra pòstuma de Bardají al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE). En vida, ja havia mantingut converses amb el comú per fer-la realitat «però no va ser possible i avui ho fem amb molta il·lusió», van coincidir els tres germans Bardají. Va ser el Francesc Xavier l’encarregat de fer el recorregut acompanyat de periodistes a la mostra de la trentena de quadres que «es venen per entre 200 i 300 euros en benefici al 50% per a Càritas i Trana, la família no en veiem res», van precisar els tres. 

El cavallet que Bardají feia servir dóna la benvinguda a la sala amb un quadre inacabat, «que no va ser l’últim», deixa clar un dels fills. El pintor basava els seus llenços en fotografies que prenia i també fotografiava tot allò que pintava. Per això, un element imprescindible de la mostra és un gran àlbum de fotos que ho testimonia. 

Als quadres s’hi veuen paisatges urbans de diverses parròquies d’Andorra, de Barcelona i de Sant Cugat, on resideix un dels fills. «Quan em venia a veure portava la càmera i després pintava aquelles imatges», va recordar. «Utilitza la imaginació, no pinta tot com és, de vegades movia els edificis o posava tots els que li agradaven en un sol quadre», va explicar el mateix fill. 
Un primer cop de vista a les peces identifica aquesta «influència de Van Gogh», segons va confirmar el Francesc Xavier. Bardají va pintar fins als últims dies i en alguns quadres els fills ens assenyalen un traçat menys marcat, símptoma d’un pinzell que s’apagava.