PUBLICITAT

Madrid

Forcadell nega que el Govern tingués comptes a Andorra

La fiscal li va demanar quan li va preguntar sobre el Diplocat

Per El Periòdic

L'expresidenta del Parlament català, Carme Forcadell.
L'expresidenta del Parlament català, Carme Forcadell. | EL PERIÒDIC

La fiscal del cas que se segueix al Tribunal Suprem contra el procés sobiranista va preguntar a l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, si tenia coneixement que el Govern català tingués comptes a Andorra.
Segons la declaració de Forcadell davant del TS, a la qual ha tingut accés Europa Press, aquesta va condemnar la violència de manera genèrica i va dir no haver-la vist ni en les votacions de l’1 d’octubre, ni en la concentració davant de la Conselleria d’Economia, on va reconèixer que havia estat «dos minuts».
La fiscal Consol Madrigal va realitzar un llarg interrogatori a Forcadell el passat 9 de gener i, en la part en la qual l’estava preguntant per les finances del Diplocat, va introduir una qüestió sobre si ella tenia coneixement que el Govern de Carles Puigdemont tingués «comptes corrents a Andorra «.
L’expresidenta del Paralment va respondre amb tot de sorpresa: «No, senyoria. No».
També va dir desconèixer els diners emprats pel Diplocat a les delegacions del Govern a l’exterior, quan va ser interrogada pel Ministeri Públic si sabia que en el Pressupost de la Generalitat s’havien destinat 35 milions a aquestes ambaixades de Catalunya i que, de aquesta quantitat, 23 milions van anar a despeses de personal i funcionament i sol 12 per accions concretes.
Forcadell tampoc coneixia, segons va declarar, les sentències del Tribunal Constitucional en què apreciava invasió de competències de la Conselleria d’Interior ia les que prohibia assignar partides pressupostàries a les anomenades ‘ambaixades’.
L’expresidenta del Parlament va negar davant del jutge haver participat en la campanya pel referèndum de l’1-O i fins i tot va dir no recordar del full de ruta aprovat per l’ANC quan ella era presidenta de l’associació independentista o els acords signats amb Òmnium, ERC, CDC i l’AMI al març de 2015 per a la realització d’un procés independentista.
Al llarg de tota la seva declaració repeteix en moltes ocasions que ella rebutja la violència i que està disposada a renunciar a les seves idees si això comporta violència.
No obstant això, cada vegada que la fiscal li preguntava si li havia semblat violència la concentració de 40.000 persones davant el Conselleria d’Economia per impedir l’acció de la Comissió Judicial, en la qual es van destrossar diversos vehicles de la Guàrdia Civil, ella s’escudava en que només hi va ser «dos minuts» i que no va veure res, només gent «cantant» i «amb clavells a la mà».
Fins i tot va afegir que, si hagués vist violència, ho hauria denunciat.
També assegura que no va veure violència en les persones que van anar a votar el passat 1 d’octubre al col·legi electoral de Sabadell (Barcelona) en el qual ella va anar a votar.
Però la fiscal li qüestiona de manera insistent si va saber el que havia passat tant en la concentració de la Conselleria d’Economia, com en el registre d’Unipost --on uns manifestants van intentar impedir l’entrada al a comissió judicial--, el tall de la a-7 el dia de la vaga general, la concentració de tractors davant la Delegació del Govern i les votacions de l’1-O quan es va intentar impedir que les forces de seguretat accedissin als col·legis electorals.
NO VA VEURE RES
Segons la versió de Forcadell, es va assabentar de tot això per la premsa i la televisió, però ha insistit que ella no havia vist res.
La fiscal li va tornar a preguntar si aquestes actuacions li van semblar violència i l’expresidenta del Parlament repetia que ella no va veure res i fins i tot, amb relació a la concentració de tractors, va dir: «És que no sé de la manera que es va fer».
Tot seguit va defensar el dret de manifestació, reunió i opinió perquè, va al·legar, «estan protegits».
Sobre si va veure violència en el tall durant 10 hores de l’A-7 va respondre: «No ho sé senyoria, crec que depèn ... en general sí, senyoria. Hi ha moltes coses que em semblen violentes ... però jo no el vaig veure «.
I quan la fiscal pregunta per l’assetjament i amenaces als guàrdies civils i policies en diverses localitats catalanes, sí que assegura tenir coneixement, admet que aquestes protestes «no» són pacífiques, per afegir que està en contra dels «escraches».
«Absolutament de tots, dels que patim tots», postil·la.
En un moment de l’interrogatori, el jutge li demana a la fiscal que pregunti sobre els fets, ja que Consuelo Madrigal estava incidint en la valoració que la investigada feia dels mateixos.
Llarena necessita: «Sobre la dimensió jurídica ja parlarem al tribunal».
Finalment, i abans de concloure l’interrogatori, el magistrat pregunta a Forcadell si amb posterioritat a tenir coneixement de tots aquests fets que van produir violència havia canviat el seu comportament, atès que ella havia afirmat que estava disposada a renunc

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT