Allà cap a l’abril, part de la població d’Andorra la Vella ja podrà beure aigua de l’aixeta sense que els paladars més fins detectin el gust a clor. O almenys és aquesta la idea del Comú de la capital, que a iniciativa de David Astrié conseller de Medi Ambient i Innovació, té previst implantar un nou sistema de cloració d’aigua al dipòsit de la Comella.

Aquesta serà una prova pilot que no hauria de tenir cap problema per ser un èxit, tal i com va deixar clar el propi Astrié: «A d’altres ciutats europees ja funciona de manera consolidada». Si és així, la idea és exportar la idea als dipòsits de la Virena, a Sant Ermengol, i el dels Pous de l’Estadi Comunal.

I quin és el canvi? Els líquids que es tiren als dipòsits. Actualment, l’aigua que es beu a la capital i en general a tota Andorra es tracta amb un compost químic que s’injecta a les canonades i la funció del qual és desinfectar per convertir-la en potable. Aquest fluid es diu hipoclorit sòdic; sona a xinès per a la majoria, però col·loquialment li diem lleixiu. A partir de l’abril, amb el nou sistema, es canviarà per diòxid de clor o MMS (miraculós mineral suplement).

Es tracta d’una prova pilot que es pretén estendre també a la Virena i els Pous de l’Estadi Comunal

El diòxid de clor és el millor desinfectant que es coneix, ja que es capaç d’eliminar tant bacteris, fongs, virus o llevats com paràsits petits. En ingerir-lo, ràpidament reacciona amb patògens àcids alliberant oxigen i formant ions de clorit, que després es converteixen en sal comuna.  A més és infal·lible amb les canonades, que acostumen a tenir un revestiment a les parets amb una substància viscosa que es diu biofilm i que l’hipoclorit sòdic no destrueix.

Però a banda de tots els beneficis que pot tenir per a la nostra salut, «el gust neutre», com el defineix Astrié, també és un afegit més a tenir en compte. Tot i que l’aigua del Principat és l’enveja de mig món, el gust a clor és mínim, però es nota.

Menys quantitat, millor rendiment

Amb tot, l’aigua que bevem és sana i el motiu del comú per fer aquest canvi és un altre, l’estalvi: «Amb menys quantitat, augmenta el rendiment». La partida pressupostària es calcula en uns 100.000 euros –que poden convertir-se en més si s’estén a Sant Ermengol i els Pous de l’Estadi– però a la llarga, la població sortirà beneficiada.