PUBLICITAT

Andorra la Vella

Part de la població de la capital beurà aigua sense gust a clor

El Comú implantarà un nou sistema de cloració al dipòsit de la Comella

Per Iván Moure

Les canonades d’un dipòsit d’aigua del Principat.
Les canonades d’un dipòsit d’aigua del Principat. | El Periòdic

Allà cap a l’abril, part de la població d’Andorra la Vella ja podrà beure aigua de l’aixeta sense que els paladars més fins detectin el gust a clor. O almenys és aquesta la idea del Comú de la capital, que a iniciativa de David Astrié conseller de Medi Ambient i Innovació, té previst implantar un nou sistema de cloració d’aigua al dipòsit de la Comella.

Aquesta serà una prova pilot que no hauria de tenir cap problema per ser un èxit, tal i com va deixar clar el propi Astrié: «A d’altres ciutats europees ja funciona de manera consolidada». Si és així, la idea és exportar la idea als dipòsits de la Virena, a Sant Ermengol, i el dels Pous de l’Estadi Comunal.

I quin és el canvi? Els líquids que es tiren als dipòsits. Actualment, l’aigua que es beu a la capital i en general a tota Andorra es tracta amb un compost químic que s’injecta a les canonades i la funció del qual és desinfectar per convertir-la en potable. Aquest fluid es diu hipoclorit sòdic; sona a xinès per a la majoria, però col·loquialment li diem lleixiu. A partir de l’abril, amb el nou sistema, es canviarà per diòxid de clor o MMS (miraculós mineral suplement).

Es tracta d’una prova pilot que es pretén estendre també a la Virena i els Pous de l’Estadi Comunal

El diòxid de clor és el millor desinfectant que es coneix, ja que es capaç d’eliminar tant bacteris, fongs, virus o llevats com paràsits petits. En ingerir-lo, ràpidament reacciona amb patògens àcids alliberant oxigen i formant ions de clorit, que després es converteixen en sal comuna.  A més és infal·lible amb les canonades, que acostumen a tenir un revestiment a les parets amb una substància viscosa que es diu biofilm i que l’hipoclorit sòdic no destrueix.

Però a banda de tots els beneficis que pot tenir per a la nostra salut, «el gust neutre», com el defineix Astrié, també és un afegit més a tenir en compte. Tot i que l’aigua del Principat és l’enveja de mig món, el gust a clor és mínim, però es nota.

Menys quantitat, millor rendiment

Amb tot, l’aigua que bevem és sana i el motiu del comú per fer aquest canvi és un altre, l’estalvi: «Amb menys quantitat, augmenta el rendiment». La partida pressupostària es calcula en uns 100.000 euros –que poden convertir-se en més si s’estén a Sant Ermengol i els Pous de l’Estadi– però a la llarga, la població sortirà beneficiada. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT