PUBLICITAT

Andorra la Vella

«Donaré tota la documentació i els que m’han acusat es moderaran»

«Ja se’ns jutjarà a les properes eleccions però si hi ha hagut un govern reformista és el nostre»

Per Lídia Raventós

El cap de Govern al seu despatx, dijous passat.
El cap de Govern al seu despatx, dijous passat. | MARICEL BLANCH

El cap de Govern, Toni Martí, fa una valoració al detall dels gairebé set anys que porta liderant el Govern i dona el seu punt de vista sobre les decisions més polèmiques amb les quals s’ha trobat durant aquest període. 

–Quina valoració fa d’aquests gairebé set anys de mandat i, en especial, d’aquesta legislatura?
–Ha sigut un mandat atípic. Tot i haver de fer front des del 10 de març a una situació molt complexa, des del Govern estem molt satisfets perquè es veurà que no només en aquest mandat, sinó en els dos que portem, totes les reformes, amb les polèmiques que han comportat, s’hauran abordat. I cal dir que fins ara ningú les havia volgut abordar i era necessari. I sóc conscient que la part final de la legislatura també estarà molt marcada per les lleis laborals i la reforma de la funció pública, però era un compromís electoral i tenim l’obligació de complir-los. Per tant, tinc la visió general que els grans reptes reformistes, amb totes les polèmiques que hi ha hagut, però s’han abordat. 

 

"No anunciaré la data de les eleccions amb 40 dies d’antel·lació. Ho diré amb temps, que serà una novetat"

–Una de les polèmiques més actuals amb la qual s’ha trobat és la denuncia presentada pels sindicats a la Fiscalia perquè investigui les adjudicacions directes.  
–Tranquil·litat absoluta. Donarem tota la informació al PS que ha presentat una demanda. I tota la documentació amb el màxim detall a la Fiscalia. Tinc plena confiança amb els professionals que han treballat en les adjudicacions. El cap de Govern no ha firmat cap contracte d’aquestes adjudicacions. El que signa el cap de Govern és tots els edictes, res més. A partir d’aquí, lamentar que surtin els noms de familiars als diaris perquè ells no tenen cap culpa de tenir parentesc amb el cap de Govern. Però estic tranquil i content que el fiscal ho examini. 

–No hagués estat millor fer un concurs públic per estalviar sospites? 
–Quan es veurà tota la documentació, els que avui sense tenir-la diuen coses bastant fortes seran més moderats. I els sindicats han portat al cap de Govern a la Fiscalia, però el cap de Govern està molt tranquil i espera que el fiscal actuï i dictamini. 

–Una de les reformes més importants de la legislatura és la comunal, que actualment es troba al Tribunal Constitucional. És un fracàs que les lleis estiguin a la justícia? 
–Els cònsols estan d’acord amb la reforma. I m’agradaria que la gent es llegís les actes per saber què van dir uns i els altres partits abans de portar les dues lleis al Constitucional. Serà molt alliçonador. A veure si quan llegeixin les actes veuen un paral·lelisme amb el recurs presentat. Com a mínim estranyesa del cap de Govern. 

"Hi ha dues maneres de plantejar els problemes: obviar-los o dir la veritat. I nosaltres hem dit la veritat sobre la situació de la sanitat"

–Però serà un fracàs per la legislatura si les dues lleis comunals no tiren endavant? 
–No és un fracàs. Són lleis molt complicades, per això el legislador va voler que hi hagués una doble votació. Però nosaltres hem portat l’elaboració dels textos com s’havia de portar: primer amb els cònsols perquè és una reforma comunal i després ho vam traslladar al Consell General. Hi ha gent que va ser coherent amb el que van dir a les actes a l’hora de votar. Em refereixo al senyor Josep Pintat i Joan Carles Camp que van votar-hi a favor. 
Miri, jo vaig en nom d’Andorra i tothom m’aplaudeix per signar un conveni internacional per la lluita contra el canvi climàtic. La nostra dependència actual a nivell energètic és del 83%. El compromís és que el 2030 sigui del 67% i que el 2050 només sigui del 50%. Deslliurar els terrenys  comunals per interès nacionals fent possible la instal·lació de solars, és un compromís per ser exemplars en matèria energètica. Si aquesta llei no passa, no complirem el compromís internacional i és un compromís de tots i recordem que tothom ho ha aplaudit. Per tant, és una llei molt nacionalista en el sentit més pur per l’interès global. 
Després hi ha un altre debat que no és fàcil que és posar una xifra. I crec que hem aconseguit un consens. Això és diu molt ràpidament però els models de finançament sempre porten moltes polèmiques. Tot això està escrit a les actes. 
En tot cas, serà el Tribunal Constitucional que haurà de decidir però no crec que sigui un fracàs. Al contrari, és un avenç. No vull pensar que l’oposició ha anat al tribunal perquè es digui que una altra llei tan important com aquesta no ha estat reeixida. Però la història també jutjarà el que està escrit a les actes del Consell General. 

–Deia que s’hauran tirat endavant les reformes cabdals però la de sanitat, segurament la més transcendent, segueix a mig camí.  
–Hi ha dues maneres de plantejar els problemes en aquest país: obviar-los o dir la veritat. El PS deia per activa i per passiva que no n’hi havia per tant. Ara ja han canviat el discurs dient que no fem res quan ells fa quatre dies deien que no hi havia ni problema sobre les pensions i sobre el model sanitari, que tot era una exageració. Nosaltres en la darrera legislatura vam fer una acció que potser ha passat desapercebuda. Les reserves que avui en dia hi ha a la CASS, quan baixin dels 1.000 milions d’euros que hi ha, el Govern va legislar l’obligació de posar-los per tornar a tenir-los. Això que sembla una tonteria és un avenç enorme perquè per primera vegada s’ha dit a la ciutadania, encara que costi vots, la realitat de les coses. A part, tenim el metge referent i la història clínica compartida amb un calendari. Hi ha d’haver una continuitat de la política, és cert. Però nosaltres hem dit la veritat a la ciutadania i hem agafat unes quantes mesures. Ja se’ns jutjarà a les properes eleccions per aquests mandats però penso que si hi ha hagut un govern reformista en aquest país, i no és fàcil, és aquest. Després poden ser compartides o no però davant del que no es comparteix cal presentar projectes alternatius. 


–Hem parlat del metge referent i de la història clínica compartida però calen més mesures. La CASS ha presentat accions concretes. Les han estudiat? 
–Són mesures a les quals no hem tancat la porta. I són impopulars perquè dir que cal augmentar les cotitzacions no agrada. I no s’havien tocat des de feia més de 40 anys. Nosaltres les hem augmentat. I vam anar a eleccions dient que s’augmentarien i ho vam fer. I també vaig dir que no les augmentaria més aquest mandat. Però són vàries mesures, a part de racionalitzar la despesa mèdica, en caldran més. Jo he assumit part de la responsabilitat que em pertoquen i el pròxim govern haurà d’assumir les seves. 

–Per tant, aquesta legislatura no s’implementarà cap altra mesura en l’àmbit sanitari? 
–Sap què passa? Que aquest Govern ho ha de fer tot. Nosaltres ja hem fet un camí i hem dit que cal agafar mesures. Som nosaltres que hem fet la història clínica compartida i que abans d’acabar la legislatura tancarem la cartera de serveis. Però no som nosaltres que farem continuïtat de la reforma sanitària si no guanyem les eleccions. Amb la reforma no es canviaran tendències del dia a l’endemà. I tampoc, tot i racionalitzant la despesa, sense que la gent faci algun esforç suplementari, no es canviarà el finançament. És molt fàcil dir que tot és gratuït. Però nosaltres tenim unes prestacions molt bones pagant molt poc. I hi ha països que tenen el mateix que nosaltres pagant molt més. No és una qüestió de model, és una qüestió aritmètica de números. La sanitat no té preu però té un cost. 

–Els darrers dies també s’ha constat el mal ambient que hi ha a Urgències. Quina solució plantegen? 
–Cal felicitar aquí la gestió del ministre Álvarez i el full de ruta que hi ha i que es complirà. Parlant s’han buscat solucions. També és veritat que s’havien fet esforços perquè vinguessin més facultatius que no han pogut. A vegades no és que es vulgui, també cal tenir la gent disposada a venir. El que vull és donar les gràcies a la responsabilitat dels serveis d’urgències que es queixen, en aquest cas, legítimament, tot i que no vull dir que en la resta de casos no. I parlen amb el Govern i nosaltres ja teníem tota una sèrie de mesures i entenen que és un procés. També és veritat que si hi ha d’haver canvis dins de l’organigrama de direcció, és una cosa que analitzarà en el seu moment tan el ministre com la direcció del SAAS. 

–Es rumoreja molt sobre la data de les eleccions. Està condicionada a què les reformes més importants estiguin aprovades? 
–Ara mateix, i cal felicitar-los, ja tenim dos candidats a cap de Govern: Jordi Gallardo i Pere López. I, per cert, cal dir que hi ha un clima molt d’eleccions. Exageradament d’eleccions amb totes les matisacions que el lector vulgui entendre. Però que ningú s’amoïni, amb un acte de transparència democràtica, no anunciaré la data de les eleccions amb 40 dies d’antel·lació. Ho diré amb temps, que serà una novetat. Per tant, no hi haurà tants càlculs com es creu. I nosaltres entenem que les lleis majors han de passar, perquè sinó no les haguéssim entrat. 

–S’ha especulat molt amb una possible aliança entre DA i UL, o directament amb Josep Pintat.
–Li faré una confidència que suposo que Josep Pintat em perdonarà. Entenc que el senyor Pintat es va presentar a les eleccions i va ser la segona força més votada i era el cap de l’oposició i jo crec que ho continua sent. I no vam parlar d’eleccions, sinó de com podíem acabar el que quedava de legislatura amb calma, com podíem buscar mecanismes perquè entressin a l’acord d’associació, de quines eren les lleis amb les quals pensàvem que no s‘havia de fer política. I res més. 

–Canviem de tema. Sense dubte l’esdeveniment que més ha marcat aquesta legislatura és BPA i especialment l’inici del judici de la causa general fa poques setmanes. Els primers dies, la discussió s’ha centrat en si el Govern està o no legitimat per formar-ne part, ja que les defenses entenen que estan trepitjant competències de la Fiscalia.  
–No vull parlar del tema BPA des d’un punt de vista judicial. Els tribunals diran el que creguin. No he fet mai cap declaració acusant a ningú ni ho faré mai perquè no és la meva manera de fer. El Govern es persona perquè va ser un sobresalt molt important i enteníem que hi havíem de ser presents. Però no sentirà a dir pel cap de Govern el que si sento a dir sobre el cap de Govern. Per exemple, un conseller general que va tenir la gosadia de dir que el cap de Govern ho sabia abans del 10 de març. 


–Parlant de les competències de la Fiscalia, m’agradaria preguntar-li què n’opina del fet que sigui el fiscal general el que hagi presentat les propostes per escrit i en format ja de llei dels canvis en el Codi de procediment penal. 
–La separació de poders hi és perquè les lleis les votarà única i exclusivament el Parlament. El Parlament, i ho dic per tots els grups parlamentaris, no s’ha de deixar pressionar per ningú, però tothom pot donar la seva opinió. Però donar la seva opinió no té perquè condicionar la llibertat que és exclusiva dels consellers generals. Però el que no es pot dir és que en aquest país no hi ha separació de poders. Vostè em demana sobre BPA i jo li dic que com a cap de Govern no faré cap declaració sobre el judici perquè seria poc prudent de part meva. 

–Per acabar, preguntar-li si han avançat amb l’heliport nacional. 
–Ja hi ha uns informes que són positius però vam dir que per més seguretat dels ciutadans també faríem fer un segon informe per confirmar el primer. Hem decidit fer-ho amb el conveni de col·laboració administrativa que tenim amb França, un dels països pioners amb aviació. Quan tinguem els informes i apunten el mateix que el primer es construirà l’heliport. I abans haurem parlat amb tots els veïns. Aquí també hi ha un altre posicionament. Vist que suscita problemàtiques i que també pot tenir un cost electoral podríem decidir no tocar-ho. A Andorra tothom pensa que hi ha d’haver un heliport nacional... 

–Tothom no... 
–Hi ha hagut crítiques d’SDP per exemple. Doncs si tenen un lloc idíl·lic que ens l’ensenyin. Vostè creu que un estat sobirà cada vegada que ve una persona amb helicòpter que aterra a la Rabassa o a qualsevol indret s’hi ha de desplaçar la policia i els duaners? Els ciutadans creuen que això és normal? Això que ningú diu també forma part d’un major control de seguretat. Ara, també podríem fer, com amb tot el que molesta, no tocar-ho. Però prefereixo que se’m critiqui per agafar decisions que no per no haver-ne agafat mai cap. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT