La tasca encomanada als directors i caps de departament per tal que fixin els serveis mínims per a la vaga de funcionaris que hauria de començar dilluns que ve està aixecant alguns recels. Fonts sindicals han explicat que s’està preguntant un per un als empleats públics si tenen intenció o no de seguir l’aturada. L’excusa és que la informació es necessita per tal d’organitzar els serveis mínims, però no tothom ho veu així. Les fonts consultades admeten que la situació pot portar als treballadors a sentir-se assenyalats pel fet de participar o no en la mobilització i que per tant, el què s’estaria fent és «una clara mesura de pressió per evitar que la gent faci vaga».

Les diverses fonts consultades indiquen que el més normal seria que en funció del nombre de treballadors de cada departament s’establissin uns serveis mínims i que per tant, no fos necessari passar llista per tenir controlat qui acabarà secundant la proposta sindical. D’altra manera es considera que els funcionaris es poden sentir perseguits i per tant, acabin fent-se enrere en la seva voluntat de mobilització. Amb tot, les mateixes fonts van manifestar que en les reunions amb els directors i caps de departament aquests han manifestat per activa i per passiva que el fet de seguir la vaga no comportarà conseqüències. Un extrem que no s’hauria de produir, apunten les fonts, si es té en compte que el dret a vaga està recollit a la Constitució.

Dificultats 

Des del sindicats es té clar que en alguns departaments es tindran dificultats per obtenir un seguiment majoritari, sobretot per la tipologia de treballadors. És el cas, per exemple, del servei de tràmits on segons les fonts consultades més del 50% són eventuals i per tant «en la seva situació laboral difícilment seguiran la vaga».

Amb tot, encara no es disposa de proposta ferma de serveis mínims en tots els cossos de l’administració i els sindicats insisteixen en qüestionar que aquesta tasca sigui competència dels directors, sinó que argumenten que a la resta de països la fixació de serveis mínims es pacta entre els sindicats i el Govern o la patronal, si afecta el sector privat.

Bombers 

Qui sí que té una proposta de serveis mínims sobre la taula és el cos de bombers. Amb tot, Joan Torra, el president de l’Associació de Bombers, va desmentir a la ministra Eva Descarrega que havia assegurat que direcció i sindicat havien pactat la manera de procedir durant la vaga. «Nosaltres no pactem res, és cosa del Govern fer la proposta», va assegurar Torra, que va insistir en el fet que tal com se’ls han plantejat els serveis mínims consideren que no podran exercir el dret de vaga. «El mínim que ens diuen son els mínims que ja normalment estem de guàrdia», va exposar, indicant que se’ls ha dit que hauran d’haver-hi 8 efectius a la caserna d’Andorra la Vella, 3 a la de la Massana, 3 a Canillo i 4 al Pas de la Casa. «Això són 18 i normalment ja som una vintena treballant. Això vol dir que com a molt un o dos podran fer vaga, si poden», va explicar, afegint que també se’ls ha dit que si el dia de la vaga hi ha formacions o entrenaments previstos quedaran suspesos per un altre dia.

Des del seu punt de vista, quan es planteja una vaga, «entenem que com a mínim el 50% de la plantilla la podrà seguir, sinó, no podem exercir el dret». Així doncs, malgrat que no comparteixen la proposta de serveis mínims «la respectarem perquè també hem de respectar els drets dels ciutadans i no els podem deixar sense serveis». Tot i així, va deixar clar que si finalment entenen que se’ls ha vulnerat el seu dret portaran la qüestió a la Batllia. «No és la primera vegada que passa i el Govern ja ha estat condemnat», afirma.

Pel què fa als sindicats comunals ahir al vespre es van reunir per decidir si s’adhereixen a la vaga o no. En el moment de tancar l’edició encara no hi havia una decisió presa. 

Inseguretat jurídica en una llei en vigor des de fa set mesos

El president de l’Associació de Bombers, Joan Torra, va voler insistir en la «inseguretat jurídica» que presenta la llei del cos de bombers perquè no té regulades les especificitats. «La prova és el dret de vaga», va indicar, recordant que malgrat que finalment se’ls va recollir aquest dret no s’ha inclòs cap regulació de com s’ha de dur a terme. De la mateixa manera no entenen com pot ser que la ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, els digui que la seva llei està per sobre de la llei general que es vol modificar ara. «Llavors representa que tots els canvis no ens afecten», va dir, recordant que, per exemple, a diferència del què es vol fer ara, en el cas dels bombers, si se’ls ha d’adaptar el lloc de treball per motius de salut tenen garantit el 100% del salari. «Però qui ens assegura que la nostra és la principal i no passarà a ser supletòria?», es pregunta. La desconfiança, doncs, és màxima en tot el què se’ls ha anat explicant, de la mateixa manera que posen en dubte la celeritat en desplegar els reglaments que han de regular molts dels aspectes de la llei. «La nostra fa set mesos que està en vigor i només n’han fet un», va exposar.