PUBLICITAT

Andorra La Vella

Una carta anònima com a prova què un carceller va influenciar preses

El cas es vincula a un altre d’un funcionari condemnat per abusos sexuals

Algunes cel·les del centre penitenciari de la Comella.
Algunes cel·les del centre penitenciari de la Comella. | MARICEL BLANCH

Una història amb judicis a dues bandes. Un ja amb resolució ferma i l’altre amb un recurs de la fiscalia que ha arribat a mans del Tribunal Superior de justícia. El primer tracta d’un funcionari del centre penitenciari de la Comella que va ser acusat i condemnat a 20 mesos de presó condicional: 15 per un delicte major d’agressió sexual contra una presa, a qui hauria perpetrat tocaments en reiterades ocasions i 5 més per dos delictes menors de continuïtat d’abús sexual a una mestra de la presó, el mateix dia.

Segons va publicar EL PERIÒDIC el 25 d’octubre passat, a la sortida d’aquell judici, un grup de reclusos va signar un manifest a favor del funcionari jutjat i en contra de les dues recluses que l’havien demandat per abús. I aquí entra en joc un segon carceller, el protagonista d’aquesta història, que és acusat d’influenciar les dues presidiàries testimonis que van treure a la llum l’escrit.

Tot es basa en una carta que el Tribunal de Corts va rebutjar com a perquè el director de la Comella la va trobar a la bústia de casa seva però es desconeix el seu origen. El motiu: que es vulnera el dret de la intervenció de la comunicació, cosa que canviaria radicalment si apareix el que la va dipositar. El contingut és clau, ja que es tracta de la transcripció d’un xat de Facebook exclusiu per als carcellers al qual la fiscalia afirma que va haver-hi pressió cap a les preses que van signar el manifest.

La vista oral 

Avui s'ha celebrat la vista oral del recurs davant el Tribunal Superior i la fiscalia torna a agafar-se a la carta com a prova, assegurant que durant l’altre judici, el carceller al qual s’acusa d’influenciar admet l’existència del xat privat i que per tant «és un agent penitenciari el que va deixar la impressió a la bústia del director». La defensa, però, manté la seva postura: «Qualsevol li pot haver agafar el mòbil o l’ordinador al carceller, robar-li la informació i fer-la pública. I això és il·legal. Si no hi ha aute judicial ni sabem qui era, no cal perdre el temps».

Tot i declarar el xat nul, segons la fiscalia, Corts va valorar el contingut i avui ha demanat al Superior que faci el mateix abans d’emetre una sentència, el 19 de març. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT