L’APRA acaba d’obrir les inscripcions per al curs d’apicultura que ha celebrat anualment des de fa deu anys amb el risc de morir d’èxit, ja que són tants els interessats que han passat per les aules que el planter s’està esgotant i obliga a pensar en un replantejament «bianual, potser», segons explica el responsable de la formació i apicultor Julio Rivas. 

I això que la base de públic potencial és més gran del que es podria pensar: «Ve tota la gamma de població que us podeu imaginar, qualsevol persona que tingui interès en les abelles», diu Rivas. I què els hi expliquen? «El curs comença amb l’anatomia i la biologia de l’abella i després evoluciona cap a les patologies que poden presentar, com prevenir-les i tractar-les», explica Rivas. 

«Totes les vespes mengen abelles, no només les asiàtiques són carnívores, això no és nou»

En el curs d’aquest any no hi ha previstes pràctiques sobre el terreny però d’altres vegades sí que les havien organitzat «però la gent no s’anima prou, les arnes d’Andorra són poques i calia anar a Catalunya». Al Principat no hi ha molta producció de mel, «és limitada perquè les abelles només poden estar a la part de solana, que és la més habitada pels humans i per les característiques del clima de muntanya la nostra producció només s’estén entre el març i Meritxell», concreta l’apicultor. El fred pirinenc no aporta res especial a la mel, sinó que són les flors de la zona les que ho fan, en el nostre cas «molt de timó», entre d’altres, segons l’expert. «Però mai hi ha dues mels iguals, encara que vinguin de la mateixa arna, de la mateixa flor». 

Relativament mortífera

Els apicultors andorrans no han detectat encara la vespa assassina, «és qüestió de temps», assegura Rivas, qui també alerta de la relativitat de la perillositat de l’insecte. «Totes les vespes mengen insectes, també les abelles de la mel, això no és nou», el què passa és que aquesta espècie d’origen xinès és sensiblement més gran i, per tant, més voraç. «Haurem d’aprendre a conviure amb ella, però no és tan greu». Rivas explica el modus operandi: «Volen estàticament com un helicòpter per sobre dels ruscs i quan surt una abella l’ataquen, el perill és que les abelles del rusc es protegeixen i no surten, també s’estressen i això les afecta fins a provocar l’ensorrament de la colònia».  

Rivas explica que aquesta vespa va arribar a Europa pel port de Bordeus el 2004 i que no es pot fer res per prevenir-la, «només controlar les colònies per disminuir l’impacte». Amb aquest objectiu es van posar en contacte amb apicultors de Navarra que ja estan més acostumats a tractar-les i van formar no només als socis de l’APRA sinó també a bombers i banders andorrans al respecte. «Si la població descobreix un niu, no s’ha de tocar, cal avisar a les autoritats». «Darrerament la tècnica és injectar un pesticida directament dintre del niu, que és molt gran. I també s’estan utilitzant drons per evitar que les persones prenguin mal, ja que, enutjades, sí que poden ser perilloses».