PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Andorra no és per a pells sensibles

El clima «dur» del país fa proliferar els problemes cutanis H El 25% de la població té alguna al·lèrgia

Una ciutadana del país es posa una vacuna.
Una ciutadana del país es posa una vacuna. | Maricel Blanch

El 25% de la població del país pateix alguna al·lèrgia. Aquesta xifra està dins dels estàndards internacionals i, segons l’al·lergòleg Agustín Sansosti, forma part de la «normalitat». Tot i això, cada vegada hi ha més casos d’intolerància a diverses substàncies i organismes i Andorra no n’és l’excepció. 

Malgrat que no hi ha una explicació clara i concisa, Sanosti creu que la proliferació de les al·lèrgies es pot relacionar, en part, amb el que s’anomena la teoria de la higiene. La idea és que cada vegada es viu «millor o més protegits davant de les malalties en general. Ens posen vacunes, antibiòtics, nous tractaments... I tot plegat fa que les defenses naturals del nostre cos i del sistema immunològic no treballin i es quedin desentrenades». Llavors és quan el cos «comença a desenvolupar reaccions contra coses que no hauria de desenvolupar, com el pol·len». 

També per aquesta teoria es diu que les al·lèrgies són més freqüents a les zones urbanes que a les rurals, perquè, segons detalla Sanosti, «al estar en contacte amb molts microorganismes, el sistema immunològic està despert i no té temps de distreure’s amb altres coses. Mentre que a les zones urbanes, els nois estan a casa jugant a videojocs, després van a l’escola, a classes extraescolars i passen la majoria del temps en espais nets i protegits. Tenen una salut molt bona, sí, però el sistema immunològic no treballa i reacciona davant de cossos que no ha vist mai».

Molts casos de dermatitis

Sanosti fa 10 anys que exerceix la medicina al Principat i durant els darrers dos anys ha sigut el metge especialitzat en al·lergologia de l’hospital. Al llarg de la seva trajectòria, el sanitari ha comprovat que el clima «dur i agressiu» d’Andorra, propi d’un indret sec i de muntanya, propicia que hi hagi «moltes dermatitis i problemes cutanis». De fet, «el microclima del país és molt peculiar i força dolent per a les pells sensibles». Aquesta problemàtica no és pròpiament una al·lèrgia, però també esta relacionada amb la intolerància a l’entorn i, en aquest cas, a les condicions meteorològiques del territori.  

El metge especifica que els qui pateixen més els temporals adversos són els ciutadans del Pas de la Casa, per aquest motiu, també són els que presenten més malalties relacionades amb la pell. 

Problemes respiratoris

Les al·lèrgies respiratòries són un altre punt candent d’Andorra. Degut a la nombrosa vegetació i al pol·len que circula pel país, cada any diversos ciutadans han de medicar-se i seguir els tractaments adients per poder caminar relativament amb normalitat pels espais andorrans. 

Sanosti puntualitza que algunes plantes ja estan començant a donar pol·len, «és normal que a partir de febrer ja comencin a pol·linitzar. Per això, és habitual trobar a gent que per aquesta època està amb llagrimeig, picors i mocs líquids. A més, sovint es confon l’al·lèrgia amb un constipat, i més si es pateix durant aquests darrers mesos d’hivern». 
El professional sanitari explica que els primers que pol·linitzen són els arbres, i d’aquests, els avellaners. A partir de març-abril arriba el pol·len del freixe, que és més agressiu i pot derivar en rinitis o asma bronquial. I ja al maig, bé un dels més típics i característics d’Andorra, el bedoll. Cap al juny-juliol, hi ha el pol·len de les gramínies, que també té un impacte molt fort. Finalment, entre juliol i setembre, pol·linitza l’artemísia. 

Sanosti també remarca que, sovint, les al·lèrgies respiratòries i les alimentàries estan relacionades. Per aquest motiu, ambdues tenen una rellevància força important al Principat. Per exemple, «la gent que és al·lèrgica al bedoll ho és a una proteïna que té la seva estructura. Però aquesta mateixa proteïna també es troba en alguns aliments, com en les fruites i els fruits secs». La persona «primer es fa al·lèrgica al pol·len del bedoll, el seu cos reconeix la proteïna i –amb el pas del temps– l’organisme comença a reconèixer la mateixa substància en els aliments». 

El perfil 

Malgrat que no hi ha un perfil clar d’afectats, Sanosti destaca que, en general, les al·lèrgies tendeixen a desenvolupar-se al llarg dels anys, sobretot les respiratòries. I tot i que hi ha infants que presenten alguna al·lèrgia, «el pacient clàssic és un adult jove, entre els 25 i 45 anys. A més, les al·lèrgies van evolucionant, comencen d’una manera i amb el temps s’intensifiquen. Fàcilment, es pot començar amb una bronquitis i acabar amb una asma bronquial al·lèrgica».

Al llarg de l’any passat, Sanosti va fer 2.200 visites relacionades amb les al·lèrgies. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT