El president del consell d’administració de la CASS, Jean-Michel Rascagneres, ha comparegut avui davant dels consellers generals per exposar-los el darrer informe sobre les jubilacions elaborat per un grup d’experts francesos que ja havia avançat EL PERIÒDIC en l’edició d’ahir. 

Els escenaris que podrien reconduir la situació de fallida ja s’han anat comentant: apujar les cotitzacions, canviar el valor dels punts, congelar les pensions o augmentar l’edat de jubilació, serien les principals propostes. Però per primera vegada, Rascagneres s'ha posicionat de forma clara i ha explicat que el consell d’administració «difícilment veuria» adient una de les quatre opcions: «no revaloritzar les pensions». La resta, les veuria factibles en les següents condicions: augmentar la cotització del 12 al 18% de forma progressiva i a 15 anys vista, passar dels 65 als 67 anys requerits per jubilar-se i canviar el coeficient dels punts de 9,6 a 16 o 17. En relació a la pujada de les cotitzacions, el consell està estudiant ara qui hauria d’assumir aquest increment. Segons ha destacat el president de la Comissió Gestora del Fons de reserva de jubilació, Josep Delgado, una opció seria que el Govern s’impliqués en l’augment, de manera que la cotització es passés a repartir entre l’empresari, el treballador i l’Estat. 

Tot i que aquestes són les opcions que, al parer de Rascagneres, «haurien de ser el pal del paller de la reforma», el president també va puntualitzar que la decisió final la tindrà el Consell General i que durant les properes setmanes traslladaran als parlamentaris una proposta ferma amb les línies que la CASS veu més factibles, entre elles, les esmentades. Amb tot, la parapública considera que s’ha d’actuar d’immediat i que si no es comença a fer alguna acció durant la present legislatura, l’escenari futur serà molt pitjor del que és ara. 

La visió dels consellers 

SÍLVIA BONET: «El panorama mostra que el sistema [de pensions de jubilació] claudicarà i potser s’hauria de tancar»

Davant del presentat per la CASS, la majoria dels parlamentaris han coincidit en mostrar preocupació i lamentar que les opcions que es proposen no mostren un futur massa positiu.  En concret, la consellera independent Sílvia Bonet ha remarcat que el «panorama ens mostra que tard o d’hora el sistema claudicarà» i que potser s’ha de «tancar» el sistema de pensions, «perquè no li podem dir a la gent que vagi pagant més sense rebre res a canvi i a sobre tenint menys del que té ara». A més, Bonet creu que si el ciutadà ha de pagar més, s’incrementaran les sol·licituds d’ajudes socials, per tant, «cal plantejar-nos que cal fer». 

En resposta, Delgado ha remarcat que des de la CASS «no se’ns ha passat mai pel cap fer desaparèixer el sistema de jubilació» i que el que cal és «acabar amb la motxilla de punts  malbaratats que s’han estat donant durant els darrers 40 anys. Per tant, caldrà tocar alguns drets adquirits que fins ara eren massa elevats». 

D’altra banda, el conseller demòcrata Miquel Aleix ha destacat que des de DA han «cregut des d’un principi en el sistema» de cotitzacions i que caldria fer «un debat públic i polític» per arribar a un consens. Fins i tot, ha parlat de pacte d’Estat. 

PERE LÓPEZ: «Des de la majoria de DA no hi ha la voluntat d’informar [sobre els informes] que mostren la situació de les pensions»

Per la seva part, el conseller del PS, Pere López, ha criticat que l’informe arribi tan tard i va assegurar que des de DA «no hi ha la voluntat d’informar sobre la situació». Rascagneres ha especificat que això no és cert i que no hi hagut «cap pressió política per retardar l’informe», afegint que els estudis i els comptes «requereixen del seu temps». 

Finalment, la consellera liberal Judith Pallarés ha destacat que ja «que ens em fixat en els sistemes de jubilació d’Espanya i França, podríem analitzar el d’Islàndia», que ha tingut una recuperació molt forta des de la seva crisi. «O si més no, buscar altres alternatives més creatives». Al respecte Rascagneres ha recordat que des de la CASS s’ha proposat instaurar una taxa pels productes perjudicials (com el tabac o l’alcohol) i que, per exemple, també es podria revisar la pensió de viudetat perquè variés en funció del patrimoni o els ingressos del beneficiari. 

150 milions anuals per no haver de modificar res

Cap dels escenaris contemplats en el darrer informe sobre les jubilacions mostra un futur totalment positiu. Implementant les mesures més dràstiques, com augmentar la cotització del 12 al 30%, tan sols s’aconseguiria guanyar 33 anys d’estabilitat. Desprès, la situació es tornaria a  torçar. Per aquest motiu, la CASS ha destacat en reiterades ocasions que sigui quina sigui la mesura que s’acabi adoptant, s’haurà d’anar revisant cada tres o cinc anys, perquè el país i l’economia està en constant evolució i l’única manera que hi hauria per garantir una jubilació sostenible per sempre seria que a la CASS li «caiguessin 150 milions d’euros anuals del cel», així ho ha destacat avui el president del Fons de reserva, Josep Delgado.