Més de 60 policies i agents penitenciaris han portar avui fins al Tribunal Suprem la disconformitat amb la sentència del 12 d’agost de 2015 de la Batllia que va fallar a favor del Govern respecte de la llei  23/2014 per modificar les condicions d’accés a la jubilació d’aquests dos col·lectius de treballadors públics provocant, segons els afectats, una pèrdua de drets i un empitjorament de les pensions, a més de fer més difícil l’accés a les prejubilacions. Els apel·lants demanen que el Govern pagui les costes del procés i la responsabilitat patrimonial per tots els diners que els afectats han deixat de guanyar com a conseqüència de les liquidacions dels plans de pensions.

El recurs presentat pels tres lletrats que representen la seixantena de disconformes es va basar en la vulneració de drets constitucionals, l’arbitrarietat de les decisions preses pel Govern, la inseguretat jurídica que provoca el canvi de condicions legals  i la mala fe amb la qual consideren que va actuar el Govern a l’hora de fer la modificació. Els advocats no demanen que es retiri la Llei, sinó que només s’apliqui per a les incorporacions a partir de la data d’entrada en vigor, per a la resta de casos, consideren que allò que és just és que es mantinguin les condicions vigents en el moment d’ingrés a sengles cossos. L’advocada del Govern,  Antònia Benítez, considera que «tots els funcionaris estan sotmesos a l’evolució de la Llei». 

Agrupació de causes 

A petició del Govern, quan la Batllia va jutjar el cas el 2015, les 60 causes es van agrupar en una de sola perquè van considerar que el problema de fons era el mateix. Un dels advocats dels treballadors públics, Eric Alguacil, durant una llarga exposició de motius de prop d’una hora, va considerar aquesta agrupació «un error» i va defensar una agrupació segons les set casuístiques que es troben entre tots els adscrits a la demanda. Bàsicament hi ha cinc situacions diferents per als agents de policia i dues, per als penitenciaris. 

Segons va explicar Alguacil, el greuge patit pels policies varia segons la seva data d’ingrés al cos. Els agents de més antiguitat que van començar a exercir sota els decrets dels anys 1971 i 1989 feien aportacions a un pla de pensions pactat amb les vegueries que els van contractar i es podien prejubilar amb 15 o 20 anys de permanència al cos, depenent de l’any d’ingrés. Cada any extra que es mantinguessin al cos, la pensió a percebre augmentava en un 2%. A més, als 65 anys tenien dret a la pensió de la CASS i en cas de defunció, el cònjuge havia de percebre el 50%. 

ADVOCAT RECORRENT: «Una llei general no pot derogar una d’específica, es vulnera la jerarquia del sistema»

Per a aquests dos grups, les disposicions transitòries de la qüestionada llei 23/2014 «són molt confuses i fins i tot l’Administració té problemes per interpretar-la», va assegurar Alguacil. A partir de l’aplicació, aquests grups van veure congelat el creixement del 2% per any i «no queda clar si poden percebre la pensió de la CASS o no», va dir Alguacil. A més, el Govern els va dir que perdrien les condicions per al cònjuge en cas de defunció. A més, les disposicions de la llei presenten diferències «arbitràries» per als que hagin estat al cos 15 o 20 anys  i fa un tall massa brusc en beneficis depenent de pocs mesos. Els més perjudicats per això seria un tercer grup amb menys de 15 anys de permanència al cos en el moment d’entrada en vigor de la llei que perden tots els drets tot i haver estat aportant durant 15 anys el 2% del sou al pla de pensions. No hi ha cap règim transitori per a ells, simplement el Govern va transferir els diners a comptes individuals amb unes condicions avantatjoses del 3,5% d’interessos l’any. El quart grup tindria reconeguts els drets per la llei del Cos de Policia de 2004 i el cinquè afecta quatre agents que es van jubilar abans del 2014 però que s’han vist afectats per la llei.

En el cas dels agents penitenciaris, les diferències es fonamenten pels que van ingressar al cos abans de la vigent Llei de Funció Pública i els que ho van fer després. La disposició transitòria de la 23/2014 els obliga a haver de complir 25 anys d’antiguitat abans dels 55 per a poder-se prejubilar, si no, el benefici es perd, fet amb què no estan d’acord  perquè consideren que la llei pròpia del Cos Penitenciari els atorga unes altres condicions que no s’estan respectant.  «Una llei general no pot derogar una específica, es vulnera la jerarquia del sistema», va  exposar Alguacil.

Retroactivitat 

Pels lletrats dels funcionaris «la prestació de jubilació formava part de les condicions d’entrada al cos i del seu sou» i, per tant, no entenen per què una modificació legislativa posterior a la signatura del contracte els pot afectar i hi veuen una aplicació retroactiva il·legal. «Quan aquestes persones van aportar el 2% del seu sou a un pla de pensions això va passar a formar part del patrimoni de la persona i la retroactivitat no es pot aplicar sobre el patrimoni». A més creuen que s’han vulnerat els criteris de seguretat jurídica i de la bona fe.