PUBLICITAT

Andorra la Vella

Negocis que destrueixen amistats

La fiscalia demana 28 mesos de presó per «robar» 100.000 euros a les sòcies d’una immobiliària

Diversos bitllets de cinc, 20 i 50 euros.
Diversos bitllets de cinc, 20 i 50 euros. | Maricel Blanch

La confiança diuen que fa fàstic, però en el cas de les dues dones que van impulsar la immobiliària ABM l’any 2010, el refrany es queda curt.  D’amigues íntimes a enemigues i, gairebé, de la nit al dia. «Es va ficar dins les nostres cases, les nostres famílies i les nostres vides, i es va aprofitar de la nostra bona fe», argumentava M.A., una de les exsòcies del negoci fallit que ha acabat en mans dels tribunals. Ahir, la fiscalia va demanar 28 mesos de presó ferma per a la sòcia acusada d’haver-se apropiat indegudament de 100.000 euros de la immobiliària i d’un client. Les mirades de menyspreu entre la processada, Y.B., i de les seves dues antigues companyes de feina, ho deien tot. 

«Era una persona molt simpàtica, agradable i empàtica. Era encantadora i ho tenia tot per convertir-se en amiga de qualsevol», va explicar una de les sòcies, quan descrivia el moment en què la va conèixer. No hauria imaginat mai que d’un vincle tan estret –«quasi familiar»– s’hagués arribat a un judici. Les dues sòcies que van denunciar Y.B. van muntar una immobiliària abans de fer néixer ABM i d’aquella primera experiència va sorgir l’amistat amb Y.B., que treballava de comercial en un altre negoci del sector. Estaven en contacte constant i poc a poc es van acabar avenint molt bé. Al cap d’uns anys de tancar la primera immobiliària per motius personals, les dues amigues van decidir començar de nou amb Y.B, a qui van deixar la llibertat d’anar-se apropiant de les tasques de gestió financera. És a dir, segons la versió de C.M. i M.A., a partir dels tres mesos d’obrir el local, l’acusada va mostrar molt interès a encarregar-se d’ingressar i treure diners del compte bancari que compartien les tres dones. 

Aquí és on van cometre l’error, tal com van admetre a la sala de la batllia. Una equivocació de què van ser conscients massa tard, nou mesos després d’obrir l’empresa, que va aguantar del maig del 2010 al febrer del 2011. Segons l’acusació, Y.B. va estar sostraient diners de l’empresa per al seu propi benefici. «Ens deia que a ella ja li anava bé anar a fer els ingressos al banc pels matins. Quan nosaltres arribàvem a les 10.00h del gimnàs, ens deixava l’extracte al despatx i sempre s’ho manegava perquè no hi haguéssim d’anar nosaltres», va dir una de les denunciants. 
No va ser fins que un client va posar-se en contacte amb C.M. per queixar-se que no havia cobrat la mensualitat que li pertocava d’un lloguer,  que l’antiga sòcia es va decidir a anar al banc a veure l’extracte. Quan va veure que al compte hi havia només 2.000 euros, quan esperava veure’n uns 80.000, C.M. no va saber com reaccionar. «El primer que se’m va passar pel cap era que el banc s’havia equivocat», va explicar l’empresària, fent incís en la fe cega que tenien cap a la processada. 

 Arran d’aquesta sorpresa, van contractar els serveis d’un auditor que va demostrar, tal com va manifestar al judici, que hi havia incongruències en els extractes del banc i que tots els reintegraments havien estat executats per la processada. El que l’acusació afirma és que Y.B. no ingressava tot el que entrava a l’empresa de les compres i vendes d’habitatges. I si ho feia, després n’extreia una part a través de la targeta de crèdit de la immobiliària. «De vegades es treien diners fins a tres cops al dia», apuntava una de les denunciants. 

Després van començar a lligar caps. «Sempre sortia amb alguna excusa quan li dèiem que anàvem al banc a fer un ingrés», deia una exsòcia. «S’inventava clients, amb números de telèfon i correus electrònics falsos», explicava l’altra. Va ser llavors quan van descobrir que Y.B. ja havia tingut problemes en l’anterior feina. Segons van informar des de fiscalia, en una operació feta per l’acusada, van desaparèixer 27.000 euros. La quantitat es va ingressar a la propietària de la immobiliària l’11 d’octubre del 2010, el mateix dia en què, del compte d’ABM, es va extreure un valor similar. «Curiosament, coincideix amb les dates. Quan apareixen els diners que faltaven a l’altra empresa, desapareixen de l’altra», va dir el fiscal. 

La defensa

Per la seva banda, la processada va negar els fets i va insinuar que la volen acusar perquè l’empresa no portava la comptabilitat en regla. Per això, la defensa va demanar-ne l’absolució. Segons l’acusada, l’empresa guardava prop de 70.000 euros en una caixa de comptabilitat B, mentre que les altres dues sòcies van assegurar que a la caixa hi havia un màxim de 300 euros. «Quina lògica tindria fer la denúncia si haguéssim tingut diners sense declarar?», va deixar anar C.M. L’advocada de la defensa va contraatacar: «D’aquesta caixa sobrevivien no una persona sinó les tres. Les altres dues sòcies tenen molta més experiència en el món immobiliari i sabien perfectament com funcionava l’empresa». La sentència del cas es farà pública el 18 d’abril a les 12.00h. 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT